Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 5

  • Un grand Nadal per Sergi Lespinasse

    La fin del mes de decembre èra arribada a grand tròt, e a l’escòla pendant la darrièra setmana la rigente aviá demandat als escolans de far de dessenhs tant per Nadal que per lo primièr de l’an. Tots los escolans se botèron al trabalh e, per un còp, sens repotegar un bric. Los caliá veire penjats sus lor fuèlha de papier, lo cap clinat, la lenga entre las dents emb los uèlhs lusissent de plaser. E dins la classa pas un bruch ! s’entendiá nonmas los pas de la rigente que passava de taula en taula veire çò que fasián los dròlles e las drolletas, en donant quora un conselh, quora un encoratjament o encara un pichon còp de gredon per ajudar un pauc los picassos en èrba.

    Un escolan, un sòl, fasiá pas de dessenh. Qu’èra lo Joantonet, un drollet qu’anava sus sos sèt ans e qu’èra assetat a la darrèra taula al fons de la classa. Disiá res, avisava sa fuèlha blanca emb dels uelhs sens expression, que semblàvan voides en chucant son gredon. En passant la rigenta li disiá qualques mots docetament, coma se parlava a un malaut e emb sa man li alisava los pials, alara Joantonet començava a far un arbrisson, mas s’arrestava lèu . Se sentissiá qu’aviá pas enveja de far quicòm per Nadal.

    Pertant Joantonet èra pas malaut, e aviá pas acostumat la rigente a tant de passivitat. L’an passat lo drollet teniá pas en plaça : bolegava coma pas un, caquetava tan un tropèl d’agassas, la cort de recreacion èra tròp petita per el e èra un plan bon escolan que saviá sas lessons e que compreniá lèu, lèu !

    A la fin de l’estiu, un pauc abans la dintrada, lo paire de Joantonet se n’èra anat. Lo paire de Joantonet aviá pren una valisa e daissar tot son monde a l’ostal. I aviá nonmas los adults que savián que lo papà èra anar viuvre emb una autra femna ! Anatz explicar aquò a un drollet de sèt ans.. ! un papà pòt pas estre emb una autra femna que la mamà ! e una mamà es pas facha per plorar cada jorn, mas per rire, cantar, e jogar emb son filh ! I aviá ben la mameta – qu’èra la mamà de sa mamà- que lo veniá cercar a l’escòla per li far far quatre oras, e que fasiá tanben de plan bon gatèus, e lo papet que contava d’istòrias agradivas , mas qu’èra nonmas la mameta e lo papet ! E dins tot aquò degun parlava pas del papà.

    Tanben Joantonet se decidiguèt a far quicòm : dins lo secret de sa cramba faguèt una letra - «  Bon paire Nadal tòrna me mon papà »- e la donèt al factor…

    Aqueste 24 decembre foguèt un grand e bèl 24 decembre per nòstre Joantonet qu’en tornant de la messa de miejanuèch emb sa mameta, trobèt dins lo canton de l’ostal son papà, sietat emb sa mamà ! Joantonet credèt un « papà » a far tremolar la maison e sautèt dins los braçs de son paire per lo potonejar …. « sabes »  ço-ditz lo papà « lo Paire Nadal, qu’es un Paire Nadal modern, m’a mandat un sms per me dire qu’un papà deviá passar nadal emb son filh ; alara sèi vengut per uèi, e per totjorn demorar emb vosautres. »

    E n’i a que dison que la Paire Nadal existís pas ?

    Sèrgi Lespinasse

  • Lo regime del Paire Nadal

    thumbs_daniellhomondfsf25.jpgQuel conte de Daniel Lhomond fuguet revirat en òc per Joan-Pau Verdier per preparar las emissions de Meitat-chen, meitat-pòrc sur los contes de Nadau dels 21 et 28 de decembre a venir. Ne'n tornarem parlar, mas per lo moment, a vos de legir quel brave present d'avant-Nadal que fan Daniel e Joan-Pau aus legeires de Rubrica en òc.

    °°

    Lo regime del Paire Nadal

    Figuratz vautres que i a fòrça temps, longtemps del temps d’avant, lo Paire Nadal se’n anava librar sos jugets aus enfants del mond entier. Cantejava puèi que tot anava ben. Lo traineu eslampiava,la benasta èra plena,los rènes joios e fortauds perque venián de minjar un’ensalada de prunons d’Agen al vin de Pecharmant, e neviá juste çò que caliá per far eslampiar lo traineu e far crane.

    Figuratz vautres qu’arribats en Peirigòrd, tots los rènes se son sentits un mal de bedon infernal. Quò vivonava dins cada pança de rène, quò fasiá un talabast que se semblava un auratge sens las eslhauciadas. Los rènes, los paurets avián  ‘trapat una malautia de ventre ben coneguda. Cadun se l’atrapa un jorn o l’autre, mesma si uèi quò se sona « gastrò » perque quò fai mai elegant. Mas geina tan coma la cagada, la vai-viste, la caganha , la traucaplais e tanben la famosa foira.

    Los rènes borrinos podián endonc pus tirar lo traineu. Lo Paire Nadal se migrèt. Ne’n purava mesma de las lagremas gialadas sus sa barba blanca. A queste moment, La Lebre, lo cap de las lebres, venguèt a bombir per aquí. Se quilhèt, brochèt un parelh de cauças emb sas doas pautas de davant, espièt 125 còps per darrièr, 124 còps per davant, 123 còps a gaucha, 122 a drecha e puèi damandèt :

    - Paire Nadal, que se passa?

    - Oh, veses ben La Lebre, cap de las lebres, mos rènes pòdon pus avançar, an talament mal al bedon que ma virada es fotuda. E los drolets qu’esperan lors jogarons…

    - Pesolhs, calhaus, genolhons… faguèt La Lebre que coneissiá la gramatica francesa … Mas me’n vau t’adobar aquò…

    Se botèt a coínar, a udlar coma un nenet, a s’escraunar coma un mamiron bramaire e còp sec gisclèron dels quatre conhs, quatra lebres plan bravas e fauvas, coma de las remembranças de fadum. Las lebres prenguèron la plaça deus rènes e jiiiiiiiiiiiiiiiou ! lo traineu avancèt… enfin sopièt. Mas res tombèt e los enfants an pogut recebre lors juguets a l’ora…

    I aguèt mas mon oncle Kilò per s’estonar lendoman de las traulhas puntilhadas sus la neviá daissadas per una gròssa lièja e de las piadas de lebres ben simetricas… Mas coma èra un contaire, degun l’a cregut…

    E dempuèi, pensatz ben, lo Paire Nadal minja pus jamai de lebre, l’es ben tròp reconeissent.

    Daniel Lhomond, revirat en òc par Joan-Pau Verdier

     

     

  • Dimenjada en òc chas Marbòt 

    SDC17735.JPGNon, ce n'est pas le titre du dernier roman policier de Joan Ganhaire, mais il y a quand même un rapport. En effet, depuis quelques mois, la librairie Marbot, 17 cours Montaigne à Périgueux a ouvert un rayon de littérature occitane, au rayon Périgord. Michèle Géraud, la propriétaire nous en donne les raisons :

    «  L'occitan est la langue de mes origines familiales, je l'ai toujours entendue parler par ma mère et ses amies du côté de Cherveix-Cubas. J'aime sa musicalité, j'adore entendre les histoires contées en occitan ; elles ont une autre saveur. J'ai eu la chance de rencontrer Marcelle Delpastre (écrivain limousin) qui m'avait lu certaines de ses poésies et de ses textes. Aujourd'hui, je suis contente de pouvoir participer à ma manière à la transmission en diffusant la littérature occitane périgourdine. Les réactions des clients sont très favorables ».

    Et cette fin de semaine sera en oc chez Marbot, avec pas moins de quatre auteurs et non des moindres. Premier tir groupé samedi 13 de 15 h à 18 h avec de l'inédit : « Dedicaça de las sieis mans », ou quand le trio d'écrivains, « pas esbratats » Micheu Chapduelh, Joan Ganhaire et Jan-Peire Reidi rencontre le public pour parler de et dédicacer leurs œuvres, en particulier « Chaucidas dins los blats » de Jan-Peire, « Vautres que m'avetz tuada » de Joan et probablement le nouveau livre de Micheu Chapduelh « Coleras e retrachs » qui sera présenté au public pour la première fois. Les trois auteurs se connaissent bien et sauront recevoir le public en toute complicité et simplicité. On doit rappeler que Joan Ganhaire vient de recevoir le Prix Occitan de l'Académie des Arts et des Lettres du Périgord.

    Le lendemain, dimanche 14 de 15 à 18 h, Joan-Loìs Orazio, jouera «La revirada dau botanista » et dédicacera son livre « Orquidèias salvatjas de Perigòrd », travail complet d'un passionné membre de la Société Botanique du Périgord.

    Quatre auteurs périgourdins avec leur production de l'année qui témoigne à nouveau de l'extraordinaire vitalité et diversité de la littérature occitane actuelle en Dordogne. Laissons le mot de la fin à Michèle Géraud : « Les dédicaces sont un moment privilégié de contact entre les écrivains, leur œuvre et le public ».

    A vous de profiter de cette opportunité inédite. Denis Gilabert.

    Voir ci-dessous le site des librairies Marbot ( Périgueux) et Montaigne ( Bergerac)

    http://www.librairiemarbot.com/librairie.php