Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

  • Monique Burg à Périgueux et Léguillac de Cercles

    Monique Burg.jpgMonique Burg présente son nouveau spectacle les 12 et 13 décembre à Périgueux et le 19 décembre à Léguillac de Cercles: 

    ‘‘Dernier sillon et fleurs de cimetière’’

    La fin de la vieillesse a été déclarée. La nuit, les vieux qui ne peuvent pas dormir se lèvent et se rencontrent. Et un jour, alors qu'on veut montrer des vieux au public avant qu'il n'y en ait plus, on s'aperçoit qu'ils ont tous disparu

    Avec son nouveau spectacle, la conteuse périgourdine s'en donne à coeur joie sur le thème de la vieillesse et de la mort, mêlant contes traditionnels et créations personnelles.

    Durée du spectacle : 1h15 (à partir de 12 ans)

    - Vendredi 12 et samedi 13 décembre au Théâtre Le Paradis à PERIGUEUX à 19h30. Renseignements et réservations :  05 53 35 20 93


    -
    Vendredi 19 décembre à 20h30 à LEGUILLAC DE CERCLES (24) au Café associatif

    Native du Sarladais, en Dordogne, Monique Burg s'est formée à l'art théâtral à Londres où elle a vécu onze ans et a participé à de nombreuses expériences théâtrales. De retour en pays occitan, elle développe un univers fantastique et profondément féminin, où l'imaginaire surgit comme un courant d'air par une fenêtre mal fermée... Elle a ce pouvoir magique de nous emporter instantanément dans un autre monde.Mais tout ce qu'elle raconte sur le ton du merveilleux fait apparaître une analyse très fine du monde bien réel qui l’entoure.

    Photo HD à télécharger  en cliquant ici

     

    Page officielle en cliquant ici

     

    Contact presse

    Thierry Bousseau // Sirventés

    06 59 81 14 70

    www.sirventes.com

     

  • Cabana en roïna per Jacques Crouzel

    Cabane+Marillier+28+septembre+2014+(6).JPGVeiqui une texte de Jacques Crouzel que nos fuguet mandat per Sergi Lespinassa de l'Asco.

    De legir  tanben: Restauracion a Tanièrs

    °°

     

     

     

    Cabana en roïna

     

    La fina engresòla sembla plan escalfada

    Dessús lo gròs mantèl de la vièlha cabana

    lo vent que bufa jòga sa musica endiablada

    tras las pèiras secas de la roïna enledrada



    Cabana deus grands bòscs, t'avèm abandonada

    Nòstres vielhs d'amon'aut devon sarrar los punhs

    Dempuèi quand s’ès aici a bravar las secadas

    Qu’un sap qual t’as bastida, qu’un sap perque z’on fach



    Benlèu serviás d'abric als òmes a las bèstias

    Benlèu entorn de tu una vinha frutsava

    Acialaves tanben sulfate e manauchas

    Lo blau de qualques pèiras prova aquela afar



    Ara paura cabana podèm nonmas te plànher

    los toristes en estiu te prenon en fotò

    qualque fòls amorós s'estujan dins ton ombra

    onte la chòta la nuèit canta a plens palmons



    Carlá ben que qualqu'un un jorn aja l'enveja

    De prener lo benqû, la poda e lo martèl

    Per venir te copar raiç e ledra mescladas

    E de rendre tas teules e ton capèl pus fièrs

    Jacques Crouzel

     

  • Restauracion a Tanièrs per Cati Hoare

    Fontaine+du+moulin+de+Campagnac+18+octobre+2014+(35).JPGMas non pas ! Quo's pas una reclama per un novel endrech per far bombança e ripalhar, encara que…

    A Tanièrs i a 60 cabanas de pèiras secas.

    A Tanièrs i a del monde dinamic.

    Lo monde de Tanièrs an creat una associacion per restaurar lo pichon patrimòni en 2009.

    Aqueste dimècres ser a La Lune Poivre, lo Jacques Crouzel animèt le Cafè òc de l'ASCO en parlant de son associacion : Petit Patrimoine Tamniès. Èra vengut amb lo Gui Phelip e lo Claude Lacombe, dos membres actius de l'associacion.

    Avant de parlar del trabalh, lo Jacques a legit una poesia qu'a escrita sur la "Cabana en roïna" que parla de la ledra e del romèc que la cobrísson, de la chòta o de l'engresòla que l'abitan, dels secrets de son usatge dins los temps e de las amors qu'a estujadas…

    Un dissabte per mes, los volontaris de Tanièrs se tornan trobar a l’escòla per beure lo cafè a uèit e mièja e a nòu oras se butan al trabalh per tornar bastir una cabana que menaça roïna, per reviscolar un pijonier, per consolidar una crotz que risca de s’esbolinarper adobar un lavador... I a lo fuelhardièr, lo peirièr, lo charpentier, lo maçon ; i a los vielhs, los joines, los estrangiers, tot lo monde pòt donar la man. Aprèp lo trabalh vèrs una ora de l'après-miegjorn, lo monde se tòrnan trobar a l’entorn d’una bèla taula per minjar, platussar e parlar del chantier que ven un gòt a la man.

    A partir de las fotòs e dels filmes del Jacques, venguèron un fum de questions e de comentaris de la vintena de Cafeòccitanistas.

    Per començar cal enlevar la mossa sus la teulada. "Que quò fai gelar !"

    Cal tamben drubir los camins, los sendarels que menàvan lo monde a las fonts, a las cabanas e que foguèron abandonats, perduts o privatisats en causa del remembrament. E lo long dels camins cal plantar dels piquets d'acacià o montar una mureta de pèiras secas.

    Per bastir, las pèiras son sus plaça. Per cimentar, fan del "mortièr d'agassa" : de la terra e de l'aiga. Ço qu'utilizan las agassas per bastir lo niu. Calan las pèiras amb de las sostillas (de las pichonas pèiras platas).

    Per lo faitage (biscre) d'una construccion de pèiras secas li cal botar de las pèiras platas mas que "pendan sus l'aiga" quò vòl dire que son clinadas vèrs la pluèja.

    Lo Jacques diguèt qu'aiman pas tròp la simetria, que manca de poesia la simetria, qu'a pas de personalitat. Utilizan un gabarit, mai sovent fan a vista de nas. "E coma avem pas tots lo meteis nas !…" ço diguèt lo Gui.

    Lo monde dels filmes parlèron de lors sovenirs del lavador de Brunièr. Una se racordèt que i anava lavar los linçòls, l'autre diguèt que li fasiàn la tuada del tesson.

    E lo Jacques nos montrèt la cabana Escamps ont li gardavan las polas, la cabana del Bachoil rasis la carrièra… Puèi la font de Jacky a la Marchandie, la font de la Gariga… Puèi lo forn, lo pijonnièr e lo pòrge del Pichon Salinhac ont visquèronlos vaquiers de Commarque.

     

    Lo Jacques a fach dels filmes e de las fotòs d’aquestes moments tant importants per la vita de Tanièrs. Son de jornadas de rencontres, de transmission de saber-far, e subretot de convivialitat. Jacques Crouzel fai un trabahl de testimòni. Sap far dire. Pas de complesença, pas de precipitacion. Belcop de modestia, un bric de doçor, e de l'implicacion.

    Fai pas que òbra de folclorista o d'etnològo. Fai viure lo passat e lo present de la cultura occitana de son vilatge.

    Vos inviti a visitar lo blog a l’adreça : http://petitpatrimoinetamnies.blogspot.fr/

    Cati Hoare