Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Cronicas d'autors - Page 26

  • Particulas finas ( seguida e fin), de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgSeconde partie de la chronique de Jan-Peire Reidi sur les fameuses particules fines (voir 1ère partie lundi 13 mars 2017)

    °°

    Aguí la curiositat de ’visar la carta que mostrava l’espandida d’aer chaulhat sus la França e l’Occitània. Suspresa ! Lo quite Perigòrd Verd, que es pertant pas rasis la grandas metropòlis, era cubert per la nivol. Segur, era pas tant espessa coma sus París e Bordeu, mas totparier ! Degun era a l’acelat ! Creguí tombar de cuu quante auví un especialista dire a la radiò que, en una jornada, lo fuòc dins lo fogier emetiá dins l’atmosfera mai de particulas finas que un motor diesel de camion sus mila quilòmetres. Nòstre fuòc, que dançava dins lo fornet e dins nòstre eime, fasiá malaudes daus millions de personas dins las grandas vilas, fasiá poschar los mainatges que suerten s’amusar dins la cort de l’escòla, fasiá morir los vielhs gaire drucauds e redusiá nòstre temps de vita de quauques mes. ’Chabada, la bona conscéncia !

    Puei venguet un moment de revòlta. Se foten de nautres ! Quo es pas nautres que ne’n som causa ! Van pas nos far creire que quo es nòstre fuòc que… Que dire dau carburant besilhat per lo camions que circulen voides, de l’electricitat degalhada per esclairar las reclamas… Quo es coma los que nos dònen meschanta consciéncia per quò-’quí o per quò-’lai. Vòlen nos far barrar lo robinet quand nos netiem las dents per mainatjar l’aiga, mas disen ren de las piscinas, daus terrens de gòlfe, daus arrosadors de bigarroelh que asaiguen las rotas e los plais… Nos fan ’chaptar de las ampolas electricas que còsten los uelhs de la testa e de las alarmas d’incendi que marchen pas… e ch. a. Som esmalits.

    Çò que nos ditz la colera es benleu verai en granda partida, mas quò nos empaicha pas d’isolar las maisons, de ’chaptar daus fornets « flamba verda » quand los devem remplaçar e de mainatjar lo carburant, perque, en atendent, contunhem de poschar, poscha-poscharas-tu. La nivol de las particulas finas, coma la de Chernobil, coneis pas de frontieras.

    Jan-Peire Reidi

     

  • Particulas finas, partida 1, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpegUne chronique en deux parties de Jan-Peire Reidi sur les fameuses particules fines, dont on parle partout, phénomène qui touche désormais le Périgord Vert ! Le bois de chauffage, paraît-il...
    Commençons par un « dire » de la grand-mère de Jan-Peire :
    «– As la poscha, Guilhem ?
    – O òc-es, nòstra Jana, mai bien ! »
    ( Tu tousses,( tu as la toux) Guillaume ? Oh, oui, notre Jeanne, et bien, encore ! »


    E dire que me cresiá un modele de vertut ecologista, me que fau bruslar lo boesc de mos bòscs per chaufar la maison ! Era-quò pas una energia renovelabla ? D’acòrd, deviá ben metre de l’eissença dins la tronçonerza e dau fiole dins lo pitit tractor, mas la quantitat que me faliá ’nava pas cherchar bien loenh ! Ren a veire emb los subrepetroliers que treven las mars dau monde e que, daus còps, nos laissen lo brave present de lur charjament de petròli sus las plajas e los rochiers dau litorau. Pas de comparason emb los avions que an mestier de sai pas quantben de litres de querosene per lurs viatges intercontinentaus, e quitament pas de rapòrt emb los camions que empoisonen l’aer de las grandas vilas. Non, un plen d’eissença dins la tronçoneurza era pro per una ora de trabalh dins los bòscs, sieis litres de fiole dins lo pitit tractor fasian virar lo fendedor una jornada de temps e faliá pas mai de quauquas diesenas de litres carburant per copar las quatre braças de boesc que fasiam bruslar dins l’annada. Quò me costava pas char. Trobava mon bilanç carbone plan acceptable. Quo era un plaser de far montar e davalar las buschas dins la bena emb lo levatge idraulic o ben de far segre daus bilhons de chaisne e de chastenh darreir lo tractor. Jauvissiá de mas pitas jòias mecanicas emb l’innocéncia d’un mainatge. Me carrava davant lo pilòt de boesc per la fotò. Conhavam las pitas buschas dins lo fornet en tota bona consciéncia. Fasiá bon dins la maison.E ben, vei, darnierament, i aguet l’episòdi de pollucion que se’n parlet tant...( de segre...)
    Jan-Peire Reidi

  • L'orlotgier de Pueg Ardich, per Jaumeta Beauzetie

    Jaumeta Beauzetie 2016.JPGJaumeta Beauzetie évoque le souvenir d'un ancien horloger de son endroit.

    °°


    Lo long dau chamin, 'na roina de granja, que demòra a netiar, ente possen dins un grand boiradis, nosilhieras, rondres e vinha de Noah, apartenia autres còps au « vielh Piaròt » l'orlotgier de Pueg Ardich. En faça, sa maison.
    Pitits, nos eram atirats per un grand escalier de peira que nos convidava a montar. Pertant los parents nos disian totjorn «fasetz bien atencion de pas montar alai, un jorn quò vai s'esbolhar !» mas l'edeia de trobar daus tresaurs obludats era pus fòrta que los tots los conselhs. Doçament, a torn de ròtle, montavam per trobar que ?... quauques bocins de mecanismes de pendula, quauqua peça de monuda traucada mas segur, pas de traça de montra gosset en aur !
    Pus tard, lo vent faguet colar los teules, l'aiga faguet purir los traucs e la maison s'esbolhet. Las peiras fugueren menadas dins lo chamin dau Maurin. Demòra solament un montant de chamineia en peira dins lo mur daus vesins.
    Mas qui era « lo vielh Piaròt » ? Son nom Puydoyeux, escrich d'una brava escritura en plens e en desliats, tròna sus lo naut de la 'gulha dau quadrant. Jos la 'gulha dins la mesma escritura es marcat « Puyhardy ». D'ente venian los quadrants ? N'um sap pas ! Apres, eu montava lo mecanisme e 'nava chas la gent per instalar la pendula.. Fau mai ò moens de gruns de plomb per far anar lo balancier a la bona vitessa per l'ora justa !
    D'apres Adrian L que se « soven de loenh », Piare Puydoyeux era un brave òme plan intelligent que se 'restava sovent en passar davant chas ilhs per discutar un moment. Eu aviá doas borricas qu'eu pelava Julion e Noémie e que lu menavan a sa terra aus Pinquelis. Eu portava tanben, jos lo braç, sa pola per li far gratussar la terra e trapar quauques vermes. La pola aviá prengut l'abituda de 'queu mòda de vita e li poniá un uòu per jorn directament dins la maison !.
    « Lo vielh Piaròt  era pas totjorn estat vielh ». Aviá maridat 'na jòuna dròlla dau vilatge que defuntet leu. Agueren pas de familha. Se tornet pas maridar. La vita passet entau.
    L'aiga a d'enquera colat jos los ponts e a chasque còp, quand vire la manivela per montar los dos pés de la pendula, sei plan urosa d'auvir lo bruch metalique dau mecanisme e la sonaria au timbre clar que contunhen de far viure l'òbra dau « vielh Piaròt » !
    Jaumeta Beauzetie.