Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Cronicas d'autors

  • Importacions, de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpegNon, fau pas importar daus Estats-Units çò que trobaram dins nòstras sietas. Mas zo fau pas mai produir chas nos emb las mesmas metòdas de cultura. Daus agricultors damanden de las « derogacions », vòlen « una deregulacion » per « resistir a la concurréncia », çò-disen, o ben aitot : « per nurir tot lo monde ». Si nòstres agicultors fan venir sus lurs terras e dins lurs elevatges la mesma salopariá que los autres, perque voldriam-nos la ’chaptar e la paiar pus char ?

    Trump vòu a tota fòrça nos far minjar de la vianda clafida d’ormònase d’antibiotics e daus polets que an bonhat dins l’aiga de Javel, que la venda n’es defenduda en Euròpa. Autrament, faudrá paiar sos drechs de doana après lo 9 de julhet. Nos vòu nos far ‘chaptar la vianda de ’quel elevatge au Texas, que se’n parla dins un article dau National Geographic. Vint mila vachas i son barradas dins de las condicions espaurissablas. Quand damanden au proprietari si es pas geinat per la pudentor, respond : « I smell money ». Aima l’odor daus sòus, ’quel òme.

    Lo comissari european charjat de negociar un acòrd emb los Estats-Units, l’Eslovac Maroš Šefčovič, siriá preste a far de las concessions. Si ne’n fam pas, paiaram pus char nòstres telefonets e nòstres ordinators. Nòstre vin de Bordeus e nòstre champanha se vendran pus, mai las automobilas de l’industria alemanda. Falhidas, usinas barradas, milions de chaumaires… La roina, si volem pas minjar de çò que vòle dire, de la merda made in USA. Trump nos tòrç lo braç, nos pren en ostatge… las metafòras manquen pas. Mas coneissent Trump coma lo coneissem, vaudriá mielhs li far comprener que lo laissaram pas far a son idéia. Šefčovič disset un pauc pus tard que l’Euròpa aviá pas prevut de chamjar sas reglas de seguretat alimentària. De segre. 

    En bona logica economica –la daus merchats !– òm pòt pas d’un costat far paiar daus drechs sus un produch estrangier, enquera mens ne’n defendre l’importacion, mai s’estonar si los autres fan parier de l’autre costat… Perqué refusariam lur vianda e voldriam que ’chaptessan nòstre vin e nòstre conhac ? 

    Prumierament per la rason plan simpla que ne’n avem pas mestier de lur vianda de meschanta qualitat. Ne’n sobrem en Euròpa. L’autra rason es que, mens chara o pas, faudriá despensar de l’energia per li far traversar las mars e los continents, una pollucion de mai que podem plan parcir. (Aüei, fai 40° a l’ombra a Javerlhac). Avem quitament pas mestier de produchs que an fait lo torn de la Terra ; i a ben a París daus restaurants japonés ente fan daus plats japonés emb de la besunha venguda daus alentorns ! (1).

    Lo jornalista american Alexander Hurst, que escris per The Guardian e demòra en França, nos ditz franchament : «  Cresetz-me, lo minjar daus Americans es la darniera chausa que fai mestier a l’Euròpa » (2). Sap de qué parla, se que s’es elevat dau costat de Cleveland, dins Ohio. Veiquí quauques exemples de la besunha que la gent de son país cónhen dins lur ventre en mai de las ormònas. Lo « siròp de bigarroelh de nauta tenor de fructòsa » (fructose corn syrup) es mes dins quasiment tot çò que mingen, dins los quites repas daus dròlles a l’escòla. La margarina remplaça lo burre ; e lo sucre, lo sucre… lo sucre vai pertot, dins la quita pizza. La besunha « vegetariana » es mai « transformada » que tot lo resta… E pòden pas comptar sus una « Administracion de l’Alimentacion e daus Remèdis » (Food and Drug Administration) atacada per Trump, e que perd sas capacitats de regulacion e de contròlle !

    Lo jornalista nos descris los legumes de son país, plan gròs e impecables de pareissença, mas tractats e tornats tractar, sens sabor e gaire jauvents. Los Americans que venen en França son estonats de trobar dau burre de ’quela qualitat e de descrubir la sabor vertadiera daus prossecs e de las fresas. (Lur diram pas çò que sabem tots : que aquí aitot los maniganç pòden vos vendre de la besunha de paubra qualitat). E si demòren un pauc mai de temps, vesen tota la varietat de la produccion, una diversitat que devem pas laissar perdre. Çò que se minja es un afar vertadierament identitari.

    Benleu que som pas « coërents » de damandar lo proteccionisme alimentàri d’un costat, mai los avantatges de la mondializacion de l’autre. Mas fau encoratjar e sostener la produccion locala per l’amor de defendre nòstras entrepresas e nòstres emplecs e de pas tant chaulhar la natura. Podem comprener mai sostener los agricultors que refusen l’importacion de besunha venguda de país ente las reglas de seguretat sanitària son pas tan contrenhentas. Podem comprener lurs grandas dificultats. Mas comprene pas los que vòlen suprimir las reglas. Qui vòu ’chaptar una besunha maujauventa e de paubra qualitat ? E coma comprener la malícia de qauques uns contra los que vòlen defendre nòstra santat ? Son pas enemics daus agricultors, queraque ; que la proteccion de la natura – e de nòstra vita– se pòt pas far sens ilhs. Òc-es, nòstres agricultors son preisoniers d’un sistema que ne’n son las prumieras victimas.

    Comprene enquera mens los elegits que vòten las « derogacions » de quò-’quí o de quò-lai, las autorizacions de la poison agro-chimica per de las periòdas limitadas que ’chaben jamai. Cresen benleu o vòlen creire e nos far creire los rapòrts « scientifics » de l’industria. Permeten lo banditisme environamentau. « I smell money », coma ditz l’autre. Pertant respiren lo mesma aer, beven la mesma aiga que los autres, e lurs dròlles mingen pas tots de la besunha biò dins las cantinas de lurs escòlas privadas. Son pertant pas sus una autra planeta, los milions d’estres umans que malevien dins la miséria alimentària e sanitària. Òm se damanda ente es la diferença entre l’ideologia de la cupiditat e la bestiariá, o si aimatz mai, entre la bestiariá e la perversitat.

    A Javerlhac, lo 30 dau mes de junh 2025

    Jan-Peire Reidi

    (1) Veire l’article mencionat çai-dejos.

    (2) I grew up on American food. Trust me, it’s the last thing Europe needs. Alexander Hurst,

    The Guardian, Fri 20 Jun 2025

     

     

  • "Ai trobat un tresaur !" de Jaumeta Beauzetie

    arveifoto.JPG« Ai trobat un tresaur ! »
    Arvei, co-responsable de l'atelier de conversacion occitana de Sent-Estefe

    Dau temps dich que la gent d'aquí fan tot lor possible per obludar lur lenga e tot çò que porriá far pensar que suerten de la campanha, d'autras personas 'riben au país atirats per la verdura, l'aer pur e las maisons en peira.... puei, per un còp d'azard, troben 'na traça d'un mot, d'una expression que comprenen pas... questionen los vesins... « oh, c'est du patois, qui se parlait ici... Nous, on comprend tout mais on le parle pas ! » responen-t-ilhs, glorios coma un jau sur son fumarier.

    Qu'es çò que 'ribet au Arvei, co-animator de l'atelier de conversacion occitana de Sent-Estefe.

    Vengut de la valada de Chevreuse, rasis Versailles, ente teniá 'na libraria, aguet un còp de còr per 'na brava maison en grisons, perduda dins la verdura en Lemosin, en 2013, au moment de la retirada.

    Son prumier contacte coma l'occitan, fuguet 'na plancarta sus l'autorota qu'anonçava la ribada dins los país de lenga d'oc... Lenga d'òc, justadament, que lo Arvei aviá l'intencion d'aprener coma exercice per 'meliorar sa memòria. Rencontret, en prumier, lo Jan Frances Vinhaud que li balhet tots los 15 jorns, sos prumiers cors a Samatia., mas per sa sed de saber, quò sufisiá pas ! « Tot d'abòrd,  essaiava de comprener puei me venguet l'edeia de parlar tanben ! Tot sol, figornava tot lo temps, dins l'ordinator... Me fasiá mestier d'aprener per còr de las expressions coma « las te veiquí ! », « far crema », « plen de fròja » per trapar l'estile, los biais de dire de la lenga... e per me, qu'es pas un patoes... qu'es 'na lenga vertadiera ! Qu'es pas de creire de veire dau monde qu'an pas de consideracion per lur pròpa linga ! »

    Coma aima la poesia occitana, apren tanben per còr daus poemas coma los de J. F. Brun « ma lenga es la clau de l'inausit, enclaus l'amor dins son fremit de lutz, una erba de violença, una anemòna de sorelh » ... ò çò ditz la pes-nuds (la lebre)... texte enregistrat per Novelum ente i a mai qu'a tornar dire. « A fòrça l'ai aprengut !... E qu'es entau qu'ai 'gut l'enchaison de començar a comunicar coma los vesins qu'avian de las expressions coma « e quòquí beleu ! » O ben tot quand n'um emplòia lo mot « entau », lo vesin ajostava sistematicament « qu'es entau que la Margarita se coifa ! » ren a veire, mas qu'es risolier !

    Apres, rencontri lo Sergí aus cors de Pueg'Gut e anerem ensemble prener los cors de Novelum per fin de passar lo Diplòme de Competença Linguistica DCL qu'aguerem ! E... que me balhet l'ocasion d'animar 'quel atelier de conversacion !

    Si fau lo bilanç de 'quela experiença, es... qu'ai trobat un tresaur ! Sei coma un mainatge davant 'na pastissaria !... i a talament a aprener, a coneitre, ne'n chabe pas ! Tot aura, me sei plonjat dins lo Jornau de Panazò, estudis de la Monica Sarrazin. Nòte tots los mots de 1960 e me « mondiune » a chasque còp.... aime beucòp quel'expression « Mon Diu » que balha lo verbe « mondiunar» ! la lenga e la cultura dins totas sas variantas ! Quanha richessa !!!... Talament richa que porrai jamai ne'n veire la fin ! Ai tres grands classors plen d'expressions occitanas e contunhe chasque jorn de completar !

    Per lo Arvei, « apener 'na linga, qu'es 'na sòrta de fascinacion, qu'es se trobar dins un alhors, aver un autre agach sus lo monde, un autre espaci de pensada , coma ditz lo poeta ».

    E per de la gent coma nautres, que lutem per conservar nòstra lenga, encontrar lo Arvei balha de l'esper en l'avenir !

  • L'òbra d'una vita ( en mòda de partiment) de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpegDins lo filme de Renaud Fély que veguerem lo mes passat a Bordelha (Du côté de Germont), un parent de la Marcela Delpastre parla d’un còp que sa femna disset a la Marcela e ela avian totas doas fait doas òbras diferentas mas, a son idéia, tant importantas l’una coma l’autra : l’una coma mair de familha, l’autre coma escrivana. La Marcela zo prenguet mau. Pensava benleu que sos libres avian una valor unica que se podiá pas comparar a l’elevatge de dos o tres goiats o goiatas. Franchament, me damande laquau aviá rason o ben si avian pas tòrt totas doas.

    « Un òme que aima pas los mainatges e los chins pòt pas estre completament chaitiu » disiá l’umorista. Meitat colhonaire, meitat provocaire, sembla tractar los mainatges parier coma los chins. Segur, si setz coma me que ai passat una granda partida de ma vita en companhiá de mainatges e de chins, ’queu cinisme assumit vos fai benleu lo mesma efiech qu’a me. D’un costat, avem enviá de ne’n rire, perque pensem que quo es una provocacion per colhonar, d’un autre, òm se ditz que quauqu’un que vanta lo manca d’empatia per los pitits deu ben mancar vertadierament d’un pauc d’umanitat. E nòstre amusament nos empaicha pas de sentir – coma dire ? – benleu pas de mespres per ’quela persona, mas de la plànher un petit totparier. E d’alhors, oblueda que los mainatges d’aüei siran los òmes e las femnas que paiaran sa pension de retirada !

    Òc, lo respect de la mair de familha e la proteccion daus pitits son de las reglas instictivas, un ressòrt de vita, una pulsion de reproduccion de nòstra espécia. La violéncia envers los mainatges fai crema a la consciéncia umana. ’Quilhs sentiments son talament fòrts que los de nautres chausissen de pas aver de mainatges se senten oblijats de se’n carrar d’un biais cinic, arrogant e provocaire que se vòu plasent o ben de ne’n donar – o ben de se’n donar – de las rasons, mai si degun lur damanda ren. Disen, per exemple, que vòlen pas far viure un autre estre uman dins un monde de miséria sociala e de pollucion environamentala. Los que fan daus pitits an pas mestier de rasonar ; chausissen d’aver una familha, quo es tot. E beucòp de cobles heterosexuaus e homosexuaus vòlen a tota fòrça adoptar o ben damandar l’inseminacion. Avant la contracepcion, mai que mai, la gent fasian daus pitits perque fasian daus pitits. Parier dins los país que coneissen lo lapinisme : disen que los pitits son un present de Diu. Oblueden que Diu a laissat a Monsur e Madama la libertat de metre un penis dins una vagina e d’i laissar dau semen, o pas. Autres còp, la mortalitat infantila e lo biais de viure fasian que lo lapinisme era pas tròp un dangier per las societats umanas. Aüei, Diu mercés, la medecina a fait dau progrès dins tots los país, mas la subrepopulacion pòt tarir las ressorças e chaulhar la natura.

    Eimatin, tròbe sus « Fàcia de boc » ’quela. remarca d’una mair de familha : « Ma testa me ditz que ai dos mainatges, mon compte de banca que ne’n ai quatre, mas aurelhas que ne’n ai uech, lo pilòt de linge sale que ne’n ai una tribú ». Òc, pas aisada la vita de las femnas d’aura. Tot far, tot preveire : ’bilhar, nurir, netiar, lavar, menar e anar querre a la crescha o ben a la nuriça, a l’escòla, au centre aerat, a las « activitats » esportivas e culturalas… Pas un moment per se pausar. E sa vita es enquera mai malaisada quand los dròlles son malaudes e quand l’òme, per una rason o una autra, fai pas sa part dau trabalh… Jòunas femnas que vos sentetz gastas, pensatz benleu que dins quauquas annadas, quand los mainatges auran frotjat, siretz un pai mai tranquillas. E ben non ; auretz mai de temps per vos, mas ’restaretz jamai de migrar per vòstras familhas. Vendran los dangiers, « los problemas », los moments de difficultat per los dròlles e las dròllas, las prumieras grandas deçaubudas, los malurs benleu… Dirai pas si los estats que encoratgen una polititca natalista fan bien o mau de decorar las mairs de familhas nombrosas, mas ai beucòp de respect per ’quelas femnas fòrtas e valhentas que fan lur trabalh en defòra mai a la maison.

    Franchament, vautres e vautras que setz aura grandas-mairs e grands-pairs, las rencuratz ’quelas annadas d’esfòrç, de migrança e de jòia ? Los prumiers pas, las prumieras paraulas, los mots inventats, las festas, lo monde dins los uelhs d’un mainatge, la formacion de sa personalitat, lo bonur de lo veire frotjar, l’enviá e la fòrça de creire a l’avenidor ? Vos sabe pas, mas ieu pòde pas imatginar l’òme que sei aüei sens tot çò que ’quela epòca de ma vita a laissat au fons de me – mai si gardarai totjorn la pena de las quatre annadas passadas sens mos dos prumiers dròlles. Aura que sei vielh, mon grand bonur es d’aver pogut lo veire frotjar lo pus jòune de mos pitits-filhs despuei tot pitit d’una setmana a l’autra, de lo veire e li parlar emb lo telefonet, e quand ven en vacanças, de l’auvir jacassar, de respondre quand damanda perqué quò-’quí, perqué quò-lai, e d’establir coma se una relacion de confiança e de complicitat.

    La mesa en parallèle, dins lo filme de Fély, d’una òbra literària e de familhas portadas e menadas de la concepcion a l’atge adulte, me faguet pensar au roman de l’escrivan britanic Ian McEwan paregut en 2022 e titolat « Lessons » (1). Lo libre, que dòna gaire de leiçons d’alhors, conta los 70 ans de vita de Roland Baines, nascut en 1948, sus lo fons daus grands eveniments que lo monde a coneguts despuei : la crisi de Cuba, la dubertura dau mur de Berlin, la chasuda dau comunisme, Thatcher, lo Brexit, lo Covid… Roland, fuguet victima d’un destornament de minor a 14 ans, per una femna adulta que ne’n faguet son servidor sexuau dos ans de temps, e se’n es jamai remes. Artista mancat, a viscut de pitits trabalhs e a ren fait de sa vita. Sa granda « òbra » es d’aver elevat tot sol son filh abandonat per sa mair. Gaire de temps après la naissença e un an de maridatge, Alissa, la femna, aviá laissat son òme e lo mainatjon e disparegut. Dins una pita letra que Roland aviá trobada sus lo liech emb las claus de la maison, Alissa explicava que se sentiá anientida per son òme, son nenet e lurs exigéncias. Voliá consacrar sa vita a l’escritura. Venguda « la pus granda romanciera d’Euròpa », quand son filh trobet son adreça en Alemanha e anet la veire setze ans pus tard, li barret la pòrta au nas…

    Lo libre de McEwan pausa totplen de questions. A la question principala de dire si Alissia aviá agut rason de sacrifiar sa vita de familha a son òbra, Roland, que sap la qualitat de sa creacion literària, respond de òc. Agués jamai pogut produir una òbra pariera si fuguès demorada sa femna. La valor de la creacion permet de perdonar en partida la crudeutat de l’artista.

    La Marcela Delpastre que fuguet pas oblijada de chausir l’escritura d’un costat, un òme e un dròlle de l’autre, mas poguet pas laissar son pair e sa mair, sa maison e sa bòria, faguet de Germont lo subject de son òbra. A la question de saber si l’òbra d’una escrivana que a pas d’experiéncia de la maternitat ne’n suefra, respondrai que non. L’art a pas mestier d’una experiénça umana mai o mens richa. Ne’n podriam discutir longtemps, mas refusarai de comparar los meritis d’una mair e la valor unica d’una òbra artistica, e gardarai un respect prigond per l’una mai per l’autra.

    A Javerlhac, lo 6 de junh de 2025

    Jan-Peire Reidi

    Leçons, la revirada en francés fuguet publicada per Gallimard en 2023.