Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Jan-Peire Reidi - Page 23

  • Quò se ditz pus gaire, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpegL’adverbi gaire se ditz plan mai en occitan que guère en francés. Lo tròbe 30 còps dins mas 105 paginas numerizadas de Jan Picatau de Sent-Barrancon (Enric Delaja). Crese ben qu’en francés guère fai pus partida dau vocabulari corrent daus jòunes d’aüei.
    En occitan lemosin, gaire vòu dire :
    – « pas beucòp » . « Gaire de » se rapòrta a un substantiu ; indica una quantitat, un nombre, un degrat, un temps insufisents o ben un pitit nombre, una pita quantitat.
    La Piaus d’Aur ne fasiá gaire de trabalh, mas lo mera zo li perdonava. (Delaja)
    Las filhas coneissian lur calendrier. N’i aviá gaire que fasian passar Pascas avant Rampalms.
    La soletat, vesetz-vos, damanda tot plen de fòrça ; ne’n ai gaire. (Joan Ganhaire)
    – « pas longtemps» (gaire de temps)
    ‘Na beleta se’n emparet, / Mas gaire ’la n’i demoret. (J-B Focaud)
    Coma de rason, l’adverbi gaire modifica un verbe :
    Aime gaire l’empirisme, subretot quante se boira d’un pauc de fachilhieratge. (J. Ganhaire)
    o ben un adjectiu o un autre adverbi :
    ’Queu trabalh n’es gaire penible.
    Ne’n veiquí un exemple ironic :
    Los que passen dins lo vilatge van gaire redde ! Ils appuient sur le champignon !
    Se tròba empluiat emb un comparatiu : gaire mai, gaire mens…
    Son chin era gaire pus gròs qu’un lapin.
    Era gròs coma un lapin, o gaire mai.

    Gaire ven d’un mot germanic que voliá dire « beucòp », lo contrari dau sense d’aüei. Aviá ’queu sense de « beucòp » dins la vielha linga e l’a gardat en lemosin dins la locucion « pus gaire » :
    Nòstres vielhs trabalhen pus gaire. (pus beucòp, pus tròp sovent)
    D’alhors, dins la linga parlada dins nòstres ranvers, trobem mai que mai gaire empluiat emb la negacion ne : « ne trabalhen pus gaire », « ne van gaire redde », « n’es gaire penible »…
    « Pas gaire » es la fòrma normala en lengadocian. Trobem quauques còps ’quela fòrma empluiada per Micheu Chapduelh. Dos exemples :
    S’acocona coma pòt per durmir jos un vielh pont. Duerm pas gaire.
    Tot petit desjà semblava babiaud e quò s’era pas gaire adobat dempuei.

    Pas la pena d’apilar los exemples e d’analizar totas las nuanças ; sufís de conselhar a las personas de linga francesa que aprenen nòstra linga de pensar de remplaçar, si quo es possible, las locucions « pas beucòp », « pas sovent », « pas tròp »…, que son correctas mas mens idiomaticas, per gaire, un mot restrictiu que ven de loenh.

    A Javerlhac, lo 19 de setembre de 2019
    Jan-Peire Reidi

  • Me taina de la veire, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpegSi volem diminuar l’eschaurament de l’atmosfera, fau pas perdre de temps. Fau pus esperar. Quò taina. Quò preissa, si aimatz mai.

    Dins son Glossaire périgourdin, Guillaumie cita cochar (Quò cocha de far quò), e menciona tainar (Quò taina ; quò tainava), mas nos ditz que tainar se ditz mens sovent. Pertant, tainar es le verbe que ai totjorn auvit emperaquí. Coma baissar, laissar, preissar…, tainar es un verbe que coneis l’alternança ei/ai dins sa conjugason : tainar [tei'nɑː] / quò taina ['tainɔ].

    Vesem que tainar marca l’urgéncia :

    Fau començar per çò que taina lo mai. Il faut commencer par le plus pressé.

    o l’imminéncia d’un eveniment :

    Quò ne tainará gaire. Cela ne tardera pas.

    Quò li venguet [a la machina] mòda de sangut (…) e ’la ne tainet pas a se ’restar. (Delaja) Il lui vint un genre de hoquet et elle ne tarda pas à s’arrêter.

    Tainar es lo verbe que utilizem dins una virada impersonala per dire l’impaciéncia :

    Quò li tainava d’estre ’ribat. Il lui tardait d’arriver.

    Aprep tres mes de sechiera, quò nos tainava de veire plòure. Après trois mois de sécheresse, il nous tardait de voir tomber la pluie.

    Dins la vielha linga, trobem taïnar, tahinar.

    Me taïna la vezer. Il me tarde de la voir. (Exemple donat dins Robert Bourret, La Lenga dels trobadors, p. 328). Era-quò çò que disiá lo trobador Jaufre Rudel (1113-1170) quand pensava a son « amor de lonh », la comtessa de Tripol ?

    Raynouard dòna « tahinar, tainar : différer, retarder, tarder ».

    En lengadocian, « taïnar » a daus senses vesins : lambiner ; languir ; inquiéter taïnejar : attendre impatiemment (Sèrras) taïnos : mélancolique

    Tainar : un autre vielh verbe de nòtra linga vengut dau germanic que merita plan de subreviure !

    A Javerlhac, lo 25 de setembre de 2019

    Jan-Peire Reidi

     

  • Ne'n ai gran mestier! de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgDins la varietat lemosina de la linga, gran es una particula negativa de valor modala que s’empluia parier coma la negacion pas, mas emb una nuança plan fina que se compren mielhs emb l’intonacion dins una frasa de la conversacion. Nos vam esforçar de ne’n ’trapar l’origina e lo sense.


    La ’chabason –an se ditz [ɔ], coma dins : deman, un cosin german, una man, dau pan, plan, Moicidan, Sent Junian...

    Dins los autres dialectes un gran (dau latin granum) es un grun (un grain). « Gran », « pas », mai « poench », dins nòstre parlar locau, que designavan una chausa de pauc d’importància, servian autres còps per renforçar la negacion non o ben ne. Chabaneu nos ditz que ne comença de se trobar davant los verbes en Lemosin au segle XIV (Grammaire limousine p. 327). En occitan modèrne, mai en francés familhar, ne’n son venguts a indicar ilhs-mesma la negacion : Parla pas coma nautres ; Parla gran coma nautres ; Il ne parle pas comme nous.

    D’autres mots de nòstres vesins occitans, coma pempiau (*pas un piau) an un ròtle comparable emb una nuança un pauc diferenta :

    [La cigala] n’es p’un piau usuriera (Focaud)

    Se sierv de mens en mens de sa man sanciera, li chau tot far golar e s’aida p’un piau.

    = pas dau tot (Jan dau Melhau)


    Veiquí gran dins una frasa negativa que sembla dire una evidéncia :

    Lo qu’a cinc chavaus dins l’estable a gran mestier de ’nar d’a pè ! … n’a certes pas besoin d’aller à pied (Una de las nòu vertats de Bernat Combi)

    Mas quò n’es gran jauvent, fotringa,/Quand las polas chanten lo jau. Ce n’est pas très bon signe, sapristi, quand les poules chantent le coq (chançon de Joan Rebier)

    Autre exemple dins la mesma chançon :

    ’L’era galharda e mocandiera/E n’aviá gran l’aer endurmit. Elle n’avait certes pas l’air…

    Parier dins ’quela frasa que rebutis un dobte que aguessam pogut aver sus las capacitats de la persona :

    [Lo pair Jan] sufriá coma un galerian per legir ’na linha de jornau. Mas qu’eria gran la mesma chançon quante se trobava per los champs. (Peire Lallet) Ce n’était certes pas le même refrain…

    Se podriá dire que gran es una negacion de la gent pasiblas que vòlen pas a tota fòrça aver rason :

    Ma femna, fau pas tant credar,/ Ne sei gran sord ni esnaucat. Je ne suis point sourd ni idiot (Totjorn la vielha creda, chançon tradicionala)

    La resignacion se veu chas lo paubre Charlon dins La Fada multicarta de Micheu Chapduelh, un sens-teulada que son « collega » li a raubat sa gamela :

    Ò, per disnar ai gran disnat, que, ma gamela, sabe pas onte es passada.

    Plan e gran, que son vesins foneticament, se pòden respondre, coma dins l’exemple :

    – E, vielha, avetz plan fait cueire una flaina per lo disnar ? – N’es gran, quo es lo salat que a l’odor un pauc fòrta. (Delaja)

    Plan laissa la plaça au dobte, gran atenua la negacion. Lo prumier locutor fai un repròche, l’autra respond, mas, an pas idéia de se polhar.

    Coma disiá per començar, lo ton de la frasa fai mielhs sentir la valor de gran. Au contrari, « Quo es pas vrai » admet pas la contradiccion.


    Dins la locucion negativa « Non gran », « non » que, normalament se ditz [nu], a gardat sa nasalizacion : ['nũgrɔ], parier coma dins « non pas » ['nũpɑː]. Dins mon parlar nontronés, ai auvit « n’es gran » plan mai sovent que « non gran », mas « non gran » semblariá mai logic dins un exemple coma :

    – Tu te mocas de me ? – N’es gran, domaisela. Vos vau provar que dise la veritat (Delaja). Sintaxicament, « n’es gran » es pas una represa de la frasa precedenta.

    « Farai gran », « Ne’n ai gran mestier » (Je n’en ai pas vraiment besoin), locucions donadas per los diccionaris Chabaneu, Mistral, Lavalada, son d’autres exemples. Laissam l’intonacion exprimir lo refús mai o mens fòrt.


    A Marennes, lo 24 de julhet de 2019

    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue:

    http://www.lochamindelafont.com/