Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Jan-Peire Reidi - Page 24

  • Quoras, quoras, quoras… ? de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgDimmi quando, quando, quando… « Dija-me quora(s)… », ditz la chançon en italian.
    Ai auvit parlar d’una maison ente trobavan que los òmes fasian tròp de despensa de beure e de minjar per las escodasons. Tròp de grilhons, de polet ròstit, de mongetas… Disian que quand lo minjar vos pesa sus l’estomac, òm trabalha pas si ben. E que los diumencs, que òm trabalha pas, òm a pas mestier de tant minjar que los jorns obrants. E que fau pas marendar per mielhs sopar l’enser. E que, avant d’anar au liech, fau prener un repas leugier, que tròp minjar empaicha de durmir… Per pas endurar lo suplici de la chauchavielha, que Daniel Chavaròcha ne’n parla si ben. « Per mon arma, çò-ditz l’autre, quoras es-quò que òm minja son aise dins ’queu país ? »

    Dins nòstres ranvers, quoras o ben quora es l’adverbe interrogatiu que sierv per damandar de situar un eveniment dins lo temps. Vòu dire : A quau moment ? La responsa pòt estre : « Dins las annadas quatre-vints », « La setmana que ven »,  « Quand te maridaras » … En grafia franco-fonetica, se ditz *courâ, *courê, *couro, e « Quora(s) es-quò » : *coureico.
    Lo veiquí empluiat dins una question directa :
    « Sabia ben qu’un jorn (l’aubre) tombaria… Mas coma, ente, quoras ? » (Jan dau Melhau)
    e dins una question indirecta :
    « Auriá pas pogut dire quora quauqua ren s’aviá passat o dich davant se, si qu’era mas lo mandin o la velha. » (Roland Berland)
    Autres exemples : Quora vendras ? (Quand viendras-tu ?), Dempuei quora ? (Depuis quand ?), Quora que siá (À quelque moment que ce soit), Quora que venha (Quel que soit le moment où il viendra).
    Ai pas trobat d’exemples de « quand » o ben « quante » empluiat coma adverbi interrogatiu. Los trobadors empluiavan « quan » = quand/quante coma nautres aura
    Quan vei la lauzeta mover Quand je vois l’alouette mouvoir…
    De joi de joi sas alas contra’l rai … de plaisir ses ailes contre le rayon (B. de Ventadorn)
    e coneissian aitot « lanquan », que a disparegut :
    Lanquan li jorn son lonc en mai Lorsque les jours sont longs en mai (Jaufre Rudel)
    Chabaneu nos ditz que « quando  interrogatif du latin se traduit mieux (sic) par quoras, quora, qui représente « qua ora » (À quelle heure ?).
    Quora(s) a gardat la valor que aviá dins la linga daus trobadors. De mai, s’empluiava per marcar un chamjament alternatiu, coma « tantòst… tantòst… » (un còp… un autre còp…).
    A gardat ’quela valor dins d’autres dialectes. Marceu Fornier parlava de « La chabreta dau molin/Que tantòst pura tantòst ritz ». En lengadocian auriá benleu dich : « quora plora quora ritz ».
    Mas gardem au fons de nautres la brava musica dau poema dins la linga dau Perigòrd e dau Lemosin :
    Quo es la chabreta dau molin
    Que tantòst pura tantòst ritz !
    Quo es la chançon qu’un jorn solelha
    E puei l’endoman s’embruméia :
    Quo es la vita semnant las plors
    Puei lo rire demest las flors.
    Marceu Fornier, Eimatges d’un molin (1980)

    A Javerlhac, lo 3 de junh de 2019
    Jan-Peire Reidi

  • Jan-Peire Reidi ouvre un nouveau blog

    Si comme moi vous aimez les textes de Jan-Peire Reidi, rendez-vous désormais sur son nouveau blog:

    http://www.lochamindelafont.com/

  • Avacar, de Jan-Peire Reidi

    P1100655.JPGAvacar, se despaichar, se preissar. Quante l’auratge montava, chas nos avacavan a ’massar las barjas de fen sus lo prat o ben de metre un charreg de blat a l’acelat. L’enser au mes de març, quante començava de far brun, mon pair avacava a podar un reng de vinha per dire de ’chabar avant la nuech. E aura, si lo linge espandut defòra es sec, me e ma femna correm lo ’massar quante sentem tombar las prumieras gotas d’aiga, e vos promete que i avaquem tant que podem.

    Que disen los diccionaris ?
    Lavalada : avancer (en besogne), progresser, travailler vite, se dépêcher ; avacar a : se presser de
    Pagnoux : s’activer à un travail
    Jardry : se dépêcher Avaca-i ! Travailles-y avec ardeur ! (sic)
    E veiquí nòstre Picatau que fai semblant de cherchar daus sòus quante lo mairilhier passa far la questa a la messa :
    « Sens avacar, eu desviret totas sas pòchas, e vos promete qu’eu ne’n ’viá mai d’una. »
    Tròbe pas « avacar » dins Daniel. Dins d’autres diccionaris, tròbe daus verbes coma « cochar, coitar, s’afanar, se bolegar, se despachar… ». Siriá-quò un verbe que se ditz mai que mai au nòrd-oeste de l’aira dialectala lemosina ? 
    Au temps de mon jounessa occitanofòna mai francitanofòna, me damandava sovent d’ente venian daus mots que retiravan pas lo francés. Si semblavan un mot francés, pas de problema : lo patois era dau francés desformat, non ? Mas daus mots coma « avacar », « un dalh » (une faux) ? « un tassalh » (une cheville d’attelage), « un jau » ? Mai d’un còp, mon imaginacion e ma pita logica semantica cujavan pas s’acordar, e contunhava de m’eimajar… Aura, Diu mercés, ai daus diccionaris.
    Una question per los lingüistas. « Avacar » ; perque pas *avachar ? *’vachar ? *’vacar ?
    Per son sense e sa fòrma, pòt estre parent dau francés vaquer (à ses occupations). Los diccionaris nos disen que vaquer (à ses occupations), ven dau latin vacare, que vòu dire « estre voide » (en anglés, a vacant seat es un sieti inocupat), e a la mesma origina que « vacança » (vacança d’un pòste administratiu, vacanças escolaras…).
    Dins lo Dicod’Òc, avem :
    vacar : (siège) vaquer, être vacant
    vt ind vacar a s’occuper de (quelque chose) Laus (languedocien)
    Alibert dòna « vacar : être vacant, avoir le loisir de faire quelque chose, s’occuper, travailler ».
    La fòrma gascona es « vagar : aver lo temps »
    E veiquí coma un verbe que vòu dire « estre deleser » pòt prener lo sense de « far tan redde que òm pòt »… Crese pas me trompar si dise que nòstre « avacar » e lo « vacar » daus diccionaris lengadocians son cosins, mai benleu frairs.

    A Javerlhac, lo 16 d’abriu de 2019
    Jan-Peire Reidi