Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

  • Bordelha l'occitana, de ier e d'auei

    P5240126.JPGDijuòus 24 de mai, los collegians de La Coquilha visiteren los dos chasteus de Bordelha, nom daus prumiers proprietaris e una de las quatre ancianas baronias dau Perigòrd, coma Biron, Bainac e Maruelh.

    D'en prumier, fugueren acompanhats per l'escrivan Joan Ganhaire per la visita de la partida medievala, que monta au segle XII et XIII. Monteren amont naut dau famos chapduelh de 32 m de nautor que lor balhet una vista plan brava sur lo ranvers de queu borg castrau bastit sur una ròcha au pès de la Drona. L'endrech servet longtemps de prison, se pòden enquera veire los grafitis e dessenhs que los prisoniers fagueren. Dins la prumiera sala, jos la trapa de bois, se tròba una oblueda de sieis metres de prigondor, onte l'un daus filhs de Bordelha fuguet embarrat quauque temps. La devisa daus barons de Bordelha era « Cil gal, aimi l'estord », valent a dire « coma lo jau, aimi la barralha » e lor blason, doas pautas de grifon. Dins la cor, los collegians s'aprumeiavan dau potz de benleu 20 m de fond, pas tròp tot parier, en cas que La Vielha los faguesse segre emb son crochet...Urosament, i avia una grasilha de proteccion.


    Activitats de sigilografia e partida Reneissença


    Pendant queu temps, una partida daus 5esmes fagueren un talhier de fabricacion de sageus, los autres visiteren lo chasteu Reneissença bastit au segle XVI per Jacmeta de Montbron. L'estile, tipique de questa periòda tornava prener daus elements de l'antiquitat grecò-romana, coma las colonas factiças d'estile dorique, ionique e corentian. Dins quela partida mueblada, se pòden trobar de las armas, de las bravas tapissarias e daus braves gabinets de voiatge. Los audiòguides balhan la possibilitat de far la visita 100 % en occitan.


    A la descuberta daus trobadors
    Apres lo repas sur las permenadas, lo musician Olivier Peirat faguet una p'ita conferença sur los trobadors e trobairitz dins la bela e brava sala de garda dau chasteu medievau. An descubert lo lut, la viela, la chabreta, l'udu, instruments que juguet lo musicaire per interpretar de las òbras daus trobadors lemosins. Los collegians an aprés que los trobadors eran poetas mai musicians, que lor influença fuguet granda dins l'Euròpa tota entiera, mai lo monde que son aura estudiats au Japon, en Angleterra, en Alemanha, aus Estats-Units. An descubert tanben que i avia totplen de trobadors en Lemosin et en Perigòrd, Bertran de Born, Giraut de Bornelh, Arnaut Daniel, Peire de Brageirac, Guilhem de La Tor (Blancha) e lo quite Jaubert de Pueicibòt, de Sent-Prich Las Faugieras, autres còps conegut jurcinc'en Espanha, mas pas mai dins son quite pais.


    Una visita de Bordelha moderna
    Los eslevas an pogut veire que l'occitan es enquera un afar plan viu dins lo borg, onte los noms de ruas son marquats en francés mai en occitan. An vist lo pont vielh mai lo molin banau. Aqui, l'occitan es un biais de far veire sa diferença per far venir los toristes ; las associacions coma Pampaligòssa, l'aperò-trad e lo talhier de lenga de Joan Ganhaire son daus endrechs onte lo monde pòden continuar de parlar e d'aprener la lenga.


    Denis Gilabert.

    P5240130.JPG

    P5240118.JPG

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que lo convidat de l'emission dau diumenc 3 de junh 2018 a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera l'escriveire Jan-Peire Reidi per parlar de son libre e CD "Per ma fe, cronicas dau pais dins sa linga".

    Jan-Peire Reidi fara una dedicaça chas Marbòt a Perigüers dimecres 6 de junh apres-mieijorn, partir de 14 oras.

     

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolas Puech:  www.nicolaspeuch.com e facebook.com/nicolaspeuch

     

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Le Luc au Bugue, à Campsegret, à Douville, à Liorac-sur -Louyre (lo Luc en 1454), à Manzac (al Luc en 1537), à Montagnac-la-Crempse (1758), etc. L'occitan luc (du latin lucus, « bois sacré ») désigne un bois.

    Avec le diminutif – et : Le Luquet, à Eymet, à Fouleix, à Issac, à Monfaucon, à Saint-Laurent-des-Bâtons (Mota del Luquet, en 1459).

    On note dans les Landes : Lucbon (bon bois », Luglon (bois long), Lugaut (bois haut), en Gironde : Lucmau (mauvais bois), dans les Pyrénées-Atlantiques : Lucarré (bois carré).

    Il est possible que le lieu-dit Les Lucaux à Bars, fasse référence au nom propre Luc, diminutif Lucòt.

    Joan-Claudi Dugros