Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 5

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que lo convidat de l'emission dau diumenc 13 de mai 2018 a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Valery Bigault majorau dau Felibritge e president dau sindic de la mantenença d'Aquitania, per parlar dau programa de la « Santo Estello », congres annadier dau Felibritge, que se debanara questa annada a Brageirac.

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolas Puech:  www.nicolaspeuch.com e facebook.com/nicolaspeuch

  • Per l'amor, cronica linguistica de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpegLinga d’òc, linga d’amor. Creiriatz que l’amor espelis dins la quita gramatica.
    La locucion prepausicionala que aime lo mai es per l’amor de (far quauqua ren), que exprimis la finalitat. Es vesina de sense d’autras locucions coma : per (de) dire de, per fin de. Nòstres davanciers de linga lemosina, que sentian benleu pus lo rapòrt emb lo sentiment que dòna dau sense a nòstra vita, an creat la fòrma emb l’aferesi e sens article : per ’mor de. Pòt estre prononçada per ’mo’ de… Voletz daus exemples ? Ne’n veiquí tres :
    Eu copava de las gitòlas de boesc sabat per l’amor de far daus estiflaus. (Delaja)
    … las aurelhas coijadas sus l’eschina per ’mor de montrar lo mens possible de sa persona. (Ganhaire)
    Fugueren penduts per ’mor de los empaichar de traïr. (Dugròs)
    La locucion se tròba en gascon e en lengadocian jos la fòrma pr’amor de…
    Per l’amor de far, per far : ente es la diferença ? Siretz benleu pas tots d’acòrd, mas m’es ’vis que la realizacion de l’accion es prevuda emb un pauc mens d’immediatetat e un pauc mai de complexitat dins « per l’amor de far » que dins « per far ». De verifiar !

    La locucion conjonctiva per l’amor que (per ’mor que) voù dire per çò que, perque (= per çò que). Indica per quala la rason quauqua ren se fai o se fai pas :
    Me plànhe pas de tu, per l’amor que m’as jamai fait degreu.
    Eu ne tirava pas lo lard aus chins, per l’amor qu’eu ne ’viá ni lard ni chins. (Delaja)
    Li disiá que Bartali [era mòrt], mas l’autre lo cresiá pas per l’amor que l’aviá jamai vist dins los mòrts dau jornau. (Berland)
    Las locucions conjonctivas que podrian correspondre en francés son : (compte tenu) du fait que, pour la bonne raison que.

    Quauques francofònes que aprenen l’occitan ausen benleu pas utilizar de las fòrmas coma per l’amor que, per l’amor de, per l’amor que (ten !) la referença a l’amor lur pareis suspecta. An paur de se trompar. An tòrt ; fau surtir de l’estile minimalista.
    Veiquí doas locucions de mai que pòden surprener : per pretz que… e de beu que :
    Per pretz que metiá lo chapelet jos lo nas [dau chin], eu li fotiá un còp de verja. (Delaja)
    Sinonimes : a mesura que, a proporcion que… En francés : au fur et à mesure que…
    De beu qu’eu tustava, eu enfonset la pòrta. (citat per Camila Chabaneu ; = talament qu’eu tustava…)

    Veiquí, per ’chabar, lo sovenir d’una locucion « d’amor ». Si i aviá quauquas sòbras dins lo plat quante aviam disnat, ma defunta granda-mair disiá :
    « L’un per l’amor de l’autre, z’an pas volgut ’chabar. »
    Per politessa, chascun z’aviá laissat per los autres. L’un per l’amor de l’autre ! Es-t-eu pas brave ’queu biais de dire ?

    A Javerlhac, lo 7 de mai de 2018
    Jan-Peire Reidi

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Lacépède à Audrix, La Cépède à Saint-Aubin-de-Lanquais, Saint-Cernin-de-Labarde, Verdon (La Sepède en 1771) : c’est l’occitan cepeda, dérivé de la forme féminine cepa de cep au sens de « tronc », avec le suffixe collectif –eda. Le toponyme désigne un lieu boisé défriché. On le retrouve dans Lacépède en Lot-et-Garonne, La Cépière, quartier de Toulouse, et dans les noms de personnes Cipière, Cipières, Cipierre, Cépière.

    Joan-Claudi Dugros