Avacar, de Jan-Peire Reidi
Avacar, se despaichar, se preissar. Quante l’auratge montava, chas nos avacavan a ’massar las barjas de fen sus lo prat o ben de metre un charreg de blat a l’acelat. L’enser au mes de març, quante començava de far brun, mon pair avacava a podar un reng de vinha per dire de ’chabar avant la nuech. E aura, si lo linge espandut defòra es sec, me e ma femna correm lo ’massar quante sentem tombar las prumieras gotas d’aiga, e vos promete que i avaquem tant que podem.
Que disen los diccionaris ?
Lavalada : avancer (en besogne), progresser, travailler vite, se dépêcher ; avacar a : se presser de
Pagnoux : s’activer à un travail
Jardry : se dépêcher Avaca-i ! Travailles-y avec ardeur ! (sic)
E veiquí nòstre Picatau que fai semblant de cherchar daus sòus quante lo mairilhier passa far la questa a la messa :
« Sens avacar, eu desviret totas sas pòchas, e vos promete qu’eu ne’n ’viá mai d’una. »
Tròbe pas « avacar » dins Daniel. Dins d’autres diccionaris, tròbe daus verbes coma « cochar, coitar, s’afanar, se bolegar, se despachar… ». Siriá-quò un verbe que se ditz mai que mai au nòrd-oeste de l’aira dialectala lemosina ?
Au temps de mon jounessa occitanofòna mai francitanofòna, me damandava sovent d’ente venian daus mots que retiravan pas lo francés. Si semblavan un mot francés, pas de problema : lo patois era dau francés desformat, non ? Mas daus mots coma « avacar », « un dalh » (une faux) ? « un tassalh » (une cheville d’attelage), « un jau » ? Mai d’un còp, mon imaginacion e ma pita logica semantica cujavan pas s’acordar, e contunhava de m’eimajar… Aura, Diu mercés, ai daus diccionaris.
Una question per los lingüistas. « Avacar » ; perque pas *avachar ? *’vachar ? *’vacar ?
Per son sense e sa fòrma, pòt estre parent dau francés vaquer (à ses occupations). Los diccionaris nos disen que vaquer (à ses occupations), ven dau latin vacare, que vòu dire « estre voide » (en anglés, a vacant seat es un sieti inocupat), e a la mesma origina que « vacança » (vacança d’un pòste administratiu, vacanças escolaras…).
Dins lo Dicod’Òc, avem :
vacar : (siège) vaquer, être vacant
vt ind vacar a s’occuper de (quelque chose) Laus (languedocien)
Alibert dòna « vacar : être vacant, avoir le loisir de faire quelque chose, s’occuper, travailler ».
La fòrma gascona es « vagar : aver lo temps »
E veiquí coma un verbe que vòu dire « estre deleser » pòt prener lo sense de « far tan redde que òm pòt »… Crese pas me trompar si dise que nòstre « avacar » e lo « vacar » daus diccionaris lengadocians son cosins, mai benleu frairs.
A Javerlhac, lo 16 d’abriu de 2019
Jan-Peire Reidi
"Taravelar" es un mot que los que se son elevats dins una familha de linga occitana an plan auvit mai d’un còp. S’es vut que las dròllas taravelavan lur mair per anar dançar, que los goiats taravelavan lur pair per lo segre a la chaça e, aüei, quo es sovent, que vesem dins las boticas quauque drollichon que taravela sa paubra mair per aver una babiòla que lur refusa. ’Resten pas de damandar e de tornar damandar, de se plensinhar, de marronar e de far la comediá jusc’a tant que òm lur dòne çò que vòlen.
"Parlez comme un troubadour, comme une troubairitz", un petit guide de conversation bilingue occitan limousin français , conçu par Tomàs Irondela vient de sortir aux édition Novelum.