Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

La lenga e sos dialectes - Page 4

  • Alain Trapy au TCOP de Perigüers

    Dijuòus 7 de novembre de 2019, lo convidat dau Cafè Oc de Periguers sera Alain Trapy que presentara son dictionnari illustrat occitan lemosin.

    Coma de costuma, rendetz-vos aus café associatiu " Les Thetards", 7 charriera de la Brida, rasis la tor Mataguerra a Perigüers a partir de 20 oras 30.

  • Ne'n ai gran mestier! de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgDins la varietat lemosina de la linga, gran es una particula negativa de valor modala que s’empluia parier coma la negacion pas, mas emb una nuança plan fina que se compren mielhs emb l’intonacion dins una frasa de la conversacion. Nos vam esforçar de ne’n ’trapar l’origina e lo sense.


    La ’chabason –an se ditz [ɔ], coma dins : deman, un cosin german, una man, dau pan, plan, Moicidan, Sent Junian...

    Dins los autres dialectes un gran (dau latin granum) es un grun (un grain). « Gran », « pas », mai « poench », dins nòstre parlar locau, que designavan una chausa de pauc d’importància, servian autres còps per renforçar la negacion non o ben ne. Chabaneu nos ditz que ne comença de se trobar davant los verbes en Lemosin au segle XIV (Grammaire limousine p. 327). En occitan modèrne, mai en francés familhar, ne’n son venguts a indicar ilhs-mesma la negacion : Parla pas coma nautres ; Parla gran coma nautres ; Il ne parle pas comme nous.

    D’autres mots de nòstres vesins occitans, coma pempiau (*pas un piau) an un ròtle comparable emb una nuança un pauc diferenta :

    [La cigala] n’es p’un piau usuriera (Focaud)

    Se sierv de mens en mens de sa man sanciera, li chau tot far golar e s’aida p’un piau.

    = pas dau tot (Jan dau Melhau)


    Veiquí gran dins una frasa negativa que sembla dire una evidéncia :

    Lo qu’a cinc chavaus dins l’estable a gran mestier de ’nar d’a pè ! … n’a certes pas besoin d’aller à pied (Una de las nòu vertats de Bernat Combi)

    Mas quò n’es gran jauvent, fotringa,/Quand las polas chanten lo jau. Ce n’est pas très bon signe, sapristi, quand les poules chantent le coq (chançon de Joan Rebier)

    Autre exemple dins la mesma chançon :

    ’L’era galharda e mocandiera/E n’aviá gran l’aer endurmit. Elle n’avait certes pas l’air…

    Parier dins ’quela frasa que rebutis un dobte que aguessam pogut aver sus las capacitats de la persona :

    [Lo pair Jan] sufriá coma un galerian per legir ’na linha de jornau. Mas qu’eria gran la mesma chançon quante se trobava per los champs. (Peire Lallet) Ce n’était certes pas le même refrain…

    Se podriá dire que gran es una negacion de la gent pasiblas que vòlen pas a tota fòrça aver rason :

    Ma femna, fau pas tant credar,/ Ne sei gran sord ni esnaucat. Je ne suis point sourd ni idiot (Totjorn la vielha creda, chançon tradicionala)

    La resignacion se veu chas lo paubre Charlon dins La Fada multicarta de Micheu Chapduelh, un sens-teulada que son « collega » li a raubat sa gamela :

    Ò, per disnar ai gran disnat, que, ma gamela, sabe pas onte es passada.

    Plan e gran, que son vesins foneticament, se pòden respondre, coma dins l’exemple :

    – E, vielha, avetz plan fait cueire una flaina per lo disnar ? – N’es gran, quo es lo salat que a l’odor un pauc fòrta. (Delaja)

    Plan laissa la plaça au dobte, gran atenua la negacion. Lo prumier locutor fai un repròche, l’autra respond, mas, an pas idéia de se polhar.

    Coma disiá per començar, lo ton de la frasa fai mielhs sentir la valor de gran. Au contrari, « Quo es pas vrai » admet pas la contradiccion.


    Dins la locucion negativa « Non gran », « non » que, normalament se ditz [nu], a gardat sa nasalizacion : ['nũgrɔ], parier coma dins « non pas » ['nũpɑː]. Dins mon parlar nontronés, ai auvit « n’es gran » plan mai sovent que « non gran », mas « non gran » semblariá mai logic dins un exemple coma :

    – Tu te mocas de me ? – N’es gran, domaisela. Vos vau provar que dise la veritat (Delaja). Sintaxicament, « n’es gran » es pas una represa de la frasa precedenta.

    « Farai gran », « Ne’n ai gran mestier » (Je n’en ai pas vraiment besoin), locucions donadas per los diccionaris Chabaneu, Mistral, Lavalada, son d’autres exemples. Laissam l’intonacion exprimir lo refús mai o mens fòrt.


    A Marennes, lo 24 de julhet de 2019

    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue:

    http://www.lochamindelafont.com/

  • PITIT, PLÒU-QUÒ ? PLAN, PAIR, PLÒU, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgPitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu…
    ’Queu viralinga, que pòde pas tornar dire redde sens m’entraupar, fai pensar a las nuechs dins las vielhas maisons, que l’auratge nos esvelhava. Auviam drindrinar los carreus de la fenestra, las tonadas venian pus fòrtas e, tot d’un còp, l’aiga batiá la teulada mau entretenguda, desbordava daus regons barrats per daus tapons de mossa, e tamborinava plòcò-plòcò-plòcò sus lo planchat dau granier. Quo era lo moment d’i montar los topins e las selhas que faudriá pas obludar de voidar l’endeman. A mesura que l’auratge s’eslunhava, lo clapotejadis veniá mai espaçat : plò… plò… plò… e òm se podiá tornar endurmir.
    Pitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu… Pitit plan quò plòu pair plan… Pfff… !

    Aquí, plan (prononçat *plò) vòu dire « òc ». Ne’n veiquí d’autres exemples :
    Enfin, [lo curet] finiguet per dire en bredolhant : « Plan, plan, mercés plan. » (J.-C. Dugròs)
    Plan, nos som d’acòrd. (J. Delaja)
    Dins nòstre parlar nontronés, plan a sovent una valor clarament ironica aprep « òc » (òc plan !) e « mai » (mai plan !) :
    Sabetz-vos çò que surtit de sa segonda pòcha? De l’argent ? Òc plan ! (prononçat *aplò) Quo era una poma... En francés : Tu parles ! (Òc ben ! auriá la mesma valor.)
    Una femna a son òme : « As enquera tròp begut ! » Responsa negativa : « Mai plan ! » (Et quoi, encore !)
    Si-es plan ! e Si-es ben ! sierven per contradire una opinion negativa. (Mais si ! Oh que si !)
    – Tu ne ganhas pas ta vita? – E, si-es plan! Quò siriá maluros si crevava de fam! (Delaja)

    Normalament, plan davant un adjectiu o un adverbi marca lo « superlatiu absolut » e correspond au francés très :
    Era plan valhent e sabiá tot far! (R. Berland) Il était très travailleur
    Se poriá que lo pont fuguesse plan costós. (E. Ros) très coûteux
    Nòstra raça lemosina coneis enguera los prats … e sa vianda es plan reputada. (I. Lavalada) très réputée
    Aquí [las tomatas] son plan bonas e conflas de solelh. (M. Chapduelh) très bonnes
    Lo trobem sovent dins daus cas ente los que fan coma me voldrian empluiar lo francisme « bien » :
    Lo Lemosin es pas la Torena, « vargier de la França », coma un ditz, mai que mai per sos chasteus plan entretenguts, plan ponhats.... (I. Lavalada) bien entretenus, très soignés
    Mas « plan » pòt pas remplaçar « bien » dins la frasa :
    Fugueren plan bien reçaubuts ! Ils ont été très bien reçus ! (Eventualament ironic)
    Quo es plan bien fait ! (Delaja) C’est très bien fait.
    Comparar :
    Quo es ben bien fait ! Effectivement, c’est bien fait ! (Se fau rendre a l’evidéncia)
    Per exprimir l’admiracion, òm auva sovent de las frasas sus lo modèle :
    Es plan genta per mon arma ! Qu’est-ce qu’elle est jolie ! (Literalament : par mon âme !)
    Chas nos, « Es plan genta ! » tot sol pòt estre ironic. « Es ben genta ! » z’es totjorn (C’est un sacré numéro !). « Es bien genta » es totjorn un compliment.
    Autre exemple. Quante Picatau conta que a fai minjar daus champanhòus ladres a sa bela-mair per veire si li farian mau, quauqu’un li ditz : « Tu ses plan brave ! » (Tu es un sacré lascar !).
    Lo sense de la frasa es mai que mai donat per l’intonacion dins la linga parlada e lo contexte dins la linga escricha. Quò permes de gomar quauquas ambigüitats d’un parlar a l’autre.

    Plan associat ad un verbe indica una prediccion o ben una supausicion :
    Que vai far nòstre temps ? Quò vai plan plòure ! Je crois bien qu’il va pleuvoir !
    Vos ai pas enquera dich, mas z’avetz plan devinat, que s’era fait boissar a las eleccions. (J. Ganhaire) mais vous l’avez sans doute deviné
    [Picatau] trobava que quò pudiá dins la cosina. – Vielha, v’atz plan fait cueire una flaina per lo disnar ! Eh, la vieille ! Vous avez fait cuire une fouine pour le déjeuner ?
    Comparar :
    Es plan sadol ! Je crois bien qu’il es saoul ! (« plan » pòrta sus lo verbe : intonacion montanta que marca lo dobte)
    Es bien sadol ! Il est fin saoul ! (« bien » pòrta sus l’adjectiu ; « bien » es accentuat)

    Dos exemples interessants :
    La lucha de las classas existis plan a l’ospici d’a Sent-Iriès (Jan dau Melhau) La lutte des classes existe bel et bien
    Quand pluevia, nos teniam a l’abric, tras lo fuec. ’Queu qui sautava per lo trabalh, garnir la chaudiera o pasturar, plan que lo planhian l’autres. Celui qui sortait… les autres le plaignaient bien
    M’es ’vis que, dins ’quel exemple, « plan que » dòna una valor exclamativa : « je vous assure que les autres le plaignaient ! »

    « Plòu plan pitit ? Plòu, pair, plan… » Non, zo laisse. Tròp malaisat per me.

    A Javerlhac, lo 13 de julhet 2019
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue:

    http://www.lochamindelafont.com/