Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

La lenga e sos dialectes - Page 5

  • Un pauc de localisme: ben e bien

    JP Reidi.jpegDins ’quel article, tornat prener en partida e completat mon estudi de ben e bien escrich en francés e publiat dins mon libre Jean-Pierre Reydy, Notre Occitan, le dialecte du Périgord-Limousin parlé dans le Parc Naturel Régional, I.E.O. Lemosin, 2008, p. 86

    « Localisme » si òm vòu… La diferença entre los adverbes ben e bien se fai dins una granda partida de l’espaci lingüistic lemosin. Los autres Occitans tròben que bien es un francisme. O benleu un ispanisme (Muy bien !) ? Pertant, data pas d’aüei ; se tròba dins las fablas daus autors lemosins Focaud e Richard (segles XVIII-XIX) :
    Vos diriá pas bien ente quò se passet. …
    Vòle bien …bien forrat, bien gras …bien en pena (Focaud 1747-1818)
    La fermic de tot bien garnida (Richard 1733-1814)
    Mas de segur, bien se trobava pas dins la linga de l’Atge mejan.
    Aüei beucòp d’escrivans de linga lemosina chausissen d’escrir ben per bien, mas contunhen de parlar coma lurs pairs e lurs mairs o lurs grands-pairs e grandas-mairs. Fau parier quante revire un texte estrangier que vòle far legir a tots los Occitans ; sei oblijat de me torcer las cervelas per dire au pus prep çò que vòle dire sens los « francismes » que tòrnen naturalament aus vielhs coma me que an parlat la linga. Per pas dire « Bien lo bonjorn », disem « Plan lo bonjorn ». Per evitar « Pòrta-te bien », escrivem « Ten-te fier », que ai jamai auvit dire emperaquí. Chas nos aurian pensat que fam de las manieras, de pas parlar coma tot lo monde.
    Los que aprenen la linga aura coneissen nonmas ben dins la linga parlada mai dins la linga escricha. Parlen una linga apresa, pura, correcta ; parlen « bien ». Pas mestier d’estre profeta per veire que, dins pauc de temps, degun pus migrará de ’quelas subtilitats. E tant mielhs si la linga occitana ganha un pauc d’unitat, tant pieg per nautres si es venguda un pauc pus paubra.

    Per los e las que quò interessa, vau eissaiar d’explicar brevament la diferença entre « ben » e « bien » que corresponden tots dos a bien en francés.

    BIEN

    Bien adverbe de maniera modifica un verbe. Es lo contrari de « mau » : Quò vai bien.
    Lo dròlle apren bien a l’escòla. (Apren pas mau.) Il travaille bien à l’école.
    Venem sovent a ’quela auberja ; òm i minja bien. (Òm i minja pas mau) On y mange bien.
    Dins d’autres exemples bien es un adverbe de quantitat que modifica un substantiu :
    An-t-ilhs bien de familhas ? Ont-ils beaucoup d’enfants ?
    I a bien de gent ! Il y a vraiment beaucoup de monde !
    Emb lo comparatiu de superioritat o d’inferioritat :
    Ganha bien mai/ bien mens que sa femna. bien plus, bien moins (= beaucoup plus…)

    Bien pòt estre un adverbe de degrat que modifica un adjectiu, un participe passat o ben un autre adverbe :
    Es pas bien riche. Il n’est pas très riche.
    Fai bien chaud ! Qu’est-ce qu’il fait chaud !
    Som bien benaises aquí ! Qu’est-ce qu’on est bien ici !

    Autres exemples : bien doçament : tout doucement, bien coma fau : bien comme il faut, bien bulit : bien (parfaitement) bouilli Quo es bien fait per tu ! Bien fait pour toi !

    BEN

    Dins nòstra varietat de la linga, ben tot sol (prononçat bè) es pas charjat de sense e accepta pas de negacion. *Pas ben, es impossible chas nos.
    Ben se tròba sovent aprep los verbes cognitius, los verbes d’opinion e d’evaluacion (saber, coneitre, creire, pensar, esperar = espérer, comptar…), los verbes de percepcion (veire, auvir, sentir…), d’acceptacion e de volontat (voler), de possibilitat (poder), l’expression de la necessitat (fau, faliá, fauguet, faudrá, faudriá).
    ’Quilhs dròlles son pas tròp valhents ! » « Zo vese ben ! » « Zo sabe ben ! » « … pas très courageux. » « Je le vois bien ! » « Je le sais bien »
    Compte ben aver ’chabat avant diumenc. J’espère bien
    Faudrá ben (comptar) doas oras per far lo chamin. Il faudra bien (compter) deux heures…
    Fau ben se’n contentar. Il faut bien…
    Si òm i ’visa de pus prep, òm veu que, au contrari de bien adverbe de maniera, ben chamja lo ton, mas pas lo sense, de l’enonçat. Lo dròlle trabalha e Lo dròlle trabalha bien, quo es pas parier ! Mas dins un exemple coma :
    « Son tots au chaumatge dins la familha ! » « Lo dròlle trabalha ben ! »
    vesem que ben renfòrça la contradiccion dins l’enonçat que s’opausa a l’afirmacion precedenta sens vertadierament modificar lo sense de « trabalha ». Bien modifica lo verbe ; ben marca una modalitat. Si aimatz mai, la modalizacion nos ditz l’actitud dau locutor envers l’enonçat precedent : sa possibilitat, sa necessitat, sa realitat…
    L’implicacion dau locutor fai que l’intonacion es rarament neutra, mai si, normalament, ben pòrta pas l’accent de frasa.
    Dins los exemples seguents, òm veu parierament que ben es sovent dins daus enonçats que s’opausen, o dau mens que reagissen negativament, a una situacion o una autra idéia.
    I a pas de rason que pueschetz pas zo far ; z’ai ben fait.
    Los parciriam ben, los companhs dau dròlle que fan dau rock dins lo garatge ! On s’en passerait bien
    Quo es ben lo diable ! C’est bien ennuyeux ! (contrarietat ; òm se planh de la situacion sens se resignar)
    Te z’ai ben dich, mas m’escoltas pas ! Je te l’ai bien dit (repròche)
    Si-es ben ! Mais si ! (contradiccion)
    Quo es ben çò que pensava. C’est bien ce que je pensais. (constatacion que refuta un dobte precedent)
    Mesma correccion d’un dobte anterior dins un exemple ente ben e bien se seguen de prep :
    Sos paniers son ben bien faits, ten ! Il faut bien reconnaître que ses paniers sont bien faits !
    Queraque òc-ben ! J’espère bien ! (refus d’un dobte de quauqu’un mai)

    Autres emplecs de ben : o ben, o ben aitot (prononçat *obeto) ou bien, ou alors
    Dins lo comparatiu d’egalitat : si ben/tan ben coma/que (e non pas tan bien, si bien)
    Una vielha automobila bien entretenguda marcha si ben qu’una nuòva. aussi bien qu’une neuve

    Podem comparar ben e bien dins quauques exemples :
    « Tu vo’es nos aidar engrunar los peseus, tonton ? » « A, vòle bien. » (acceptacion sens reserva ; lo tonton es content d’aidar)
    Responsa negativa : « Voldriá ben, mas fau que arròse lo vergier. »
    Quò vai bien li far plaser. Cela lui fera bien plaisir. (= beucòp de plaser ; afirmacion sens reserva, « bien » pòrta l’accent de frasa)
    Quò li fará ben plaser ! Certes, cela lui fera plaisir ! (eventualament ironic : Je doute que…)
    Crese bien que vai plòure ! Je crois bien qu’il va pleuvoir ! (Afirmacion sens reserva ; « bien » es accentuat)
    Crese ben que vai ploùre ! (Òm fai una prediccion, mas sens tròp « se molhar », si òm pòt dire !)
    Parierament, « Avetz bien rason ! » es mai afirmatiu que « Avetz ben rason ! » prononçat sus lo ton de la concession o de la resignacion.

    Trobatz pas que nòstres ancians an bien fait de prener « bien » a la linga francesa e de gardar ben per exprimir de las nuanças de la pensada finas, plan finas... ? Ten, justament, un autre còp, parlaram de « plan ».

    A Javerlhac, lo 30 de junh 2019
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue:

    http://www.lochamindelafont.com/

     

  • E ’QUÒ-’QUÍ, BENLEU ! de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpgNòstra linga a dos adjectius demonstratius :
    - ’queu (’quel davant a, e, i, o, u), ’quela, ’quilhs, ’quelas)
    - ’queste, ’questa, ’questes, ’questas.
    Las fòrmas plenas aqueu/l, aqueste se disen pus gaire, daus mens dins nòstra partida occidentala dau lemosin.
    Quoras fau-quò dire ’queste / ’questa de preferença a ’queu /’quela ?

    Chabaneu remarca que :
    « Aquel s’emploie devant tous les substantifs indifféremment et traduit le français cet ; mais aqueste ne s’emploie plus aujourdhui, à Nontron du moins, devant les noms de personnes, ni devant les noms d’objets matériels. Ainsi, on dira ’queste còp, ’questa setmana, ’questas festas, mais non pas ’queste coteu, ’queste chavau, ’questa femna. (Grammaire limousine, p. 200)
    Chabaneu a rason de precisar à Nontron du moins, perque trobem daus contra-exemples jos las plumas d’autres escrivans de la varietat lemosina de la linga :
    Lo pus sabent doctor de tot ’queste país. (J.B. Focaud)
    Paraulas per ’questa terra (Marcela Delpastre)
    ’Queste aneu vos li balharetz;
    pas pus brave ne’n trobaretz;
    e ’questa liga d’aur obrada
    per mon amistat engatjada. (Ives Lavalada, revirada de La Nòva dau Papagai)
    « Ai, mon Diu! (si i a un Bon Diu alai de naut) fariatz ben de me far venir peira, que ’questa peira que me vai esbolhar la chais, ’questa peira es mai fòrta que io ... » (Micheu Chapduelh)

    Dins nòstra varietat nontronesa de la linga, la lista daus substantius que se pòden trobar aprep ’queste/’questa es barrada. Son mai que mai una data o una periòda que marquen una proximitat relativa : ’queste ivern (cet hiver), ’queste estiu (cet été), ’questa nuech (cette nuit), a ’questa ora (à cette heure-ci), ’questa setmana (cette semaine), ’questes jorns (ces jours-ci), ’questes temps (ces temps-ci), ’questas festas (cette période de fêtes), en ’questa sason (en cette saison), ’queste mes (ce mois ci), ’queste còp (cette fois-ci).
    A, mos paubres amics ! ’Questes temps sei un pauc flapit. (R. Berland)
    ’Queste còp, quò l’i es, la Vinhana ven de prener sa sorça coma previst. (Jan dau Melhau)

    ’Queste pòt s’empluiar per marcar precisament la referença au moment que lo recit se desbana, dins lo passat :
    ’Queste matin, un conselhier s’enardit a rompre lo silenci. ’Queste jorn, lo President parlet de chausa ben autra. (E. Ros) Ce matin-là… Ce jour-là…
    Mas, dins ’quilhs exemples, ren nos empaicha d’empluiar ’queu/’quela :
    Quela annada, (per Carnavar), los Picataus ne ’chapteren pas de bulit. Coma ilhs ’vian tuat lo pòrc, ne mancavan pas de vitoira. Cette année-là… ne manquaient pas de victuailles.
    A partir de ’queu moment… A data de ’queu jorn… Dins ’queu temps… ’Queu matin, lo temps n’era gaire caumos. (Delaja) Ce matin-là, ce n’était pas la canicule.
    Per indicar lo jorn, lo matin o lo ser que som, disem : (a)uei, eimatin, aprep disnar, de ser. (Ce matin… Ce soir…). Un de ’quilhs jorns (Un de ces jours) se rapòrta au futur pròpche.

    D’autras lingas an doas fòrmas de demonstratius o mai per indicar que quauqua ren o quauqu’un son mai o mens loenh per rapòrt a la persona que parla. L’anglés, per exemple, a this e that, l’espanhòu este e aquel. La mesma opausicion proximitat/eslunhament dins l’espaci o dins lo temps de aquel e aqueste es clara en lengadocian. Veiquí quatre exemples donats per Jacme Taupiac (Diccionari de mila mots) :
    D’aicí a aquela vila, i a cinquanta quilomètres.
    Aquela annada, fa detz ans, plouguèt pas a pena brica. Cette année-là…
    Aqueste libre que teni a la man. Ce livre-ci…
    Aquesta setmana ai fòrça trabalh ; la setmana passada n’aviài pas tant. Cette semaine(-ci)
    Trobem aquí la mesma opausicion prep/luenh entre aqueste/aquel en lengadocian que chas nos entre ’queu-’quí e ’queu-’lai, ’quela-’quí e ’quela-’lai, ’quilhs-’quí e ’quilhs-’lai, ’quelas-’quí e ’quelas-’lai, sens obludar lo pronom neutre ’quò-’quí e ’quò-’lai (ceci, cela).
    Quante òm designa quauqu’un o quauqua ren sus lo ton dau repròpche, quo es naturalament ’queu/’quela que son empluiats per marcar la distanciacion, e non pas ’queste/’questa :
    ’Quela bolgra li juguet un meschant torn.
    E per presentar un succes a l’admiracion daus autres, diram sens tròp de modestia :
    E ’quò-’quí, benleu ! Et ça ! Pas mal, non ?

    A Javerlhac lo 20 de junh de 2019
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue: http://www.lochamindelafont.com/

  • Avacar, de Jan-Peire Reidi

    P1100655.JPGAvacar, se despaichar, se preissar. Quante l’auratge montava, chas nos avacavan a ’massar las barjas de fen sus lo prat o ben de metre un charreg de blat a l’acelat. L’enser au mes de març, quante començava de far brun, mon pair avacava a podar un reng de vinha per dire de ’chabar avant la nuech. E aura, si lo linge espandut defòra es sec, me e ma femna correm lo ’massar quante sentem tombar las prumieras gotas d’aiga, e vos promete que i avaquem tant que podem.

    Que disen los diccionaris ?
    Lavalada : avancer (en besogne), progresser, travailler vite, se dépêcher ; avacar a : se presser de
    Pagnoux : s’activer à un travail
    Jardry : se dépêcher Avaca-i ! Travailles-y avec ardeur ! (sic)
    E veiquí nòstre Picatau que fai semblant de cherchar daus sòus quante lo mairilhier passa far la questa a la messa :
    « Sens avacar, eu desviret totas sas pòchas, e vos promete qu’eu ne’n ’viá mai d’una. »
    Tròbe pas « avacar » dins Daniel. Dins d’autres diccionaris, tròbe daus verbes coma « cochar, coitar, s’afanar, se bolegar, se despachar… ». Siriá-quò un verbe que se ditz mai que mai au nòrd-oeste de l’aira dialectala lemosina ? 
    Au temps de mon jounessa occitanofòna mai francitanofòna, me damandava sovent d’ente venian daus mots que retiravan pas lo francés. Si semblavan un mot francés, pas de problema : lo patois era dau francés desformat, non ? Mas daus mots coma « avacar », « un dalh » (une faux) ? « un tassalh » (une cheville d’attelage), « un jau » ? Mai d’un còp, mon imaginacion e ma pita logica semantica cujavan pas s’acordar, e contunhava de m’eimajar… Aura, Diu mercés, ai daus diccionaris.
    Una question per los lingüistas. « Avacar » ; perque pas *avachar ? *’vachar ? *’vacar ?
    Per son sense e sa fòrma, pòt estre parent dau francés vaquer (à ses occupations). Los diccionaris nos disen que vaquer (à ses occupations), ven dau latin vacare, que vòu dire « estre voide » (en anglés, a vacant seat es un sieti inocupat), e a la mesma origina que « vacança » (vacança d’un pòste administratiu, vacanças escolaras…).
    Dins lo Dicod’Òc, avem :
    vacar : (siège) vaquer, être vacant
    vt ind vacar a s’occuper de (quelque chose) Laus (languedocien)
    Alibert dòna « vacar : être vacant, avoir le loisir de faire quelque chose, s’occuper, travailler ».
    La fòrma gascona es « vagar : aver lo temps »
    E veiquí coma un verbe que vòu dire « estre deleser » pòt prener lo sense de « far tan redde que òm pòt »… Crese pas me trompar si dise que nòstre « avacar » e lo « vacar » daus diccionaris lengadocians son cosins, mai benleu frairs.

    A Javerlhac, lo 16 d’abriu de 2019
    Jan-Peire Reidi