Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Cronicas d'autors - Page 16

  • Perier, cormier, alisier, de Jan Peire Reidi

    peronspanier (2).jpgSon d’un bonas, ’quelas pitas peras ! Chas nos las ’pelavan dau perons, pus precisament daus perons Magdalena, perque son madurs per la Senta Magdelena, lo 22 de julhet. Son rosseus, sucrats, fondents, finament perfumats, gaire pus gròs qu’un pitit uòu de pola. Ne’n cherchetz pas sus los merchats, ne’n trobaretz en degun luòc. Si son machats, se garden pas, coma beucòp de vielhas varietats que la gent d’aura aimen mai laissar perdre. Pas pus tòst que tomben dau perier, fau los ’massar e los minjar d’abòrd o ben los far esterilizar dins daus bocaus.


    Lo perier rasis la maison a pogut se sauvar, pas coma los nogiers e los pomiers au mitan de las terras que geinavan los agricultors per passar las machinas. Es annadier : ujan es cubert de perons, endueinan benleu menará ren. Sabe pas l’atge que pòt aver. Cent ans ? Cent cinquanta ? Es benleu tan vielh coma los bastiments. Tots los ans, me damande si ne’n es pas a sa darniera annada. Fluris au mes de març, gaire de temps aprep los boissons negres, avant los ciriers e los pomiers. Creiriatz que son daus tapons de névia, ’quelas flors blanchas tan doças aus uelhs daus crestians coma lur frucha aigosa dins lur gòrja. Las ’belhas pòrten lo semen dau fruch a venir d’una flor a l’autra e tot l’aubre brundis doçament. La vigor de l’aubre viu se sent au fons dau còrs coma las nòtas armonicas d’una musica.
    Lo perier es un present de nòtres ancians que, d’una generacion a l’autra, an chausit los empeuts sus los aubres que menavan los fruchs los mai abondos e los mai saboros. Crese pas que coneitriá lo mesma bonur si trobava dins lo vargier nonmas daus aubres que venen pas naturalament au país, que menen ren que se minja e que son ’quí nonmas per far brave.


    Los aime plan los vielhs aubres que interessen pus degun. Lo cormier es gaire pus jòune que son vesin lo perier. Un cormier es un aubre cosin dau sorbier, la varietat sauvatja. Sa frucha, las còrmas, son jasbras que lo diable. Fan coma la menesplas, son pas minjablas avant d’estre completament bonhadas, quasi puridas. Chas nos ne’n fasian de la piqueta au mes d’octòbre. Ma femna ne’n fai de una confitura roge fonçat que pareis un pauc espessa e rufa de gost, mas que se marida finament emb lo fetge gras. Autra recepta : se pòt engraissar sus la pasta precuecha d’una tartra de pomas. Lo bois de cormier es plan dur; serviá autres còps per far los engranatges de las ròdas daus molins : triquetí-triquetí-triquetí…


    E los alisiers ? Siran benleu minjats per las machinas que còpen los bòscs en totas sasons e que laissen nonmas quauques chaisnes deçai delai au mitan d’un champ cubert de bròchas copinhadas, espansilhadas sus lo terrenh. Las coçadas de chastenh tornaran frotjar e tornaran ’trapar la maladiá que los fará crebar, mas veiram pus los alisiers que an lo malur d’estre pus pitits que los autres aubres. Fan dietz, quinze metres, gaire mai. Flors blanchas au printemps per las ’belhas, pitas grapas de fruchs roges per los auseus, fuelhas rossas e rojas per la festa de las colors a la darriera. La silvicultura modèrna, racionalizada e rentabilizada, coneis probablament pas los alisiers, pas mai que pomiers e los ciriers sauvatges, los boissons blancs, los genebres… aubres dau país que son tots, chascun a sa mòda, coma un poema de sensacions sens paraulas. Lo modèle economic de la monocultura laissa gaire de plaça a la biodiversitat e a la beutat.
    Los òmes an totjorn fai la guerra aubres. Cedres dau Liban per los bateus Egipcians, chaisnes de Santonja e de Perigòrd per la marina dau rei de França, aubres roges (sequòias) gigants e millenaris de California per los chamins de fer, aubres precios d’Indonesia e d’Africa, sens parlar de los d’Amazonia que cramen dins daus incendis gigants… tots ’quilhs tresaurs besilhats per la cupiditat, la vanitat e l’imprevesença de l’estre uman. Los ormeus an disparegut e los chastenhs son malaudes. Cresetz pas que siriá tòst temps de laissar los vielhs aubres tranquilles ?
    Obludava de vos dire. Ujan los perons de la Senta Magdelena eran madurs a la fin dau mes de junh, emb un mes d’avança. Los autres ans n’i aviá la meitat de cussonats, mas ujan que vesem mens d’insectes, son sanciers. Qu’es-quò dire que son pas minjats per las becas e los burgauds e becats per los auseus ? Es-quò bon o meschant signe ?

    A Marennes, lo 10 de julhet de 2020
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai, de veire lo blògue de Jan-Peire Reidi: www.lochamindelafont.com

    cormier (2).jpgperier (2).jpgperierperons (2).jpg

  • La vita, las vitas dins lo jornau, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpeg

    Vitas negras importantas
    D’oprimits
    Vitas que zo son pas mai pas mens de Blancs o de Rosseus
    Vitas de riches mai « egalas » que las autras
    Pas de perda de vitas americanas çò-ditz le reportaire estatsunian aprep la catastròfa
    Vitas que se compten un ser d’epidemia
    Que se pòden comparar d’un país a l’autre

    Vitas de violéncia
    Feminicidi infanticidi omicidi
    Que damanden venjança
    Que vòlen plaidiar au tribunau
    Uelh per uelh
    Vitas paiadas per l’assegurança, ’chaptadas per las firmas chimicas
    Daus sòus per consolar per far estar
    Per contunhar de tuar
    Pretz calculat marchandat de las vitas
    Sus la rota
    Dins la natura

    Vita ròsa d’einnocent uros, vita negra d’esmalit
    Vita de fuòc d’esmalit per la justícia per l’amor
    De la vita nafrada
    Vita que a mestier d’amor
    Febla tremolanta
    Que vòu frotjar que vòu aimar
    Vita sens compte e sens pretz vita de valor

    A Javerlhac, lo 26 de junh de 2020
    Jan-Peire Reidi

     

  • Mai nautres, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpeg« Me too »… Quò vòu dire : « Mai me, sei una femna que, a un moment de sa vita, se trobet forçada de donar son còrs a un fumelaire desvergonhat. Me sente plan umiliada e esmalida. Vòle pus contunhar de trainar ’quela chaulhadura que ne’n sei pas causa, la vau tornar au salopard naut plaçat que s’a siervit de me... »
    D’un pauc de mai, « Me too » se diriá parier en occitan nontronés : « Mai me aitot », prononçat *maimetot ! « Moi itou », en francés familhar, auriá lo mesma sense e la mesma pareissença fonetica, mas siriá plan desconvenent per dire l’umiliacion de ’quelas femnas. L’etimologia de too, que es derivat de la particula to, a ren a veire emb « aitot » en occitan nontronés, mai itou que se tròba dins quauques dialectes d’oíl e que es marcat vx et fam. dins lo Robert. Dirai ren de l’origina de « aitot », mai de itou, perque m’es ’vis que i a ren de segur. Pòde pas mai dire si lo « aitot » nontronés es parent de « maitot », que se ditz alhors, mas quo es probable. Los amics dau Perigòrd centrau saben ben que sei un « me-disent », un Occitan que ditz « mai me » au luòc de « ieu tanben ». Aitot me, aitot tu, aitot se (eu tanben), aitot ela, aitot nautres/vautres, aitot ilhs/elas… Mai me, mai tu, mai se… Voletz un exemple ?
    « Me, sei per lo bon òrdre, [disset Lesbanat]. – E ben mai me, ditz lo Redond. » (E.D.)
    « Mai me aitot » me fai pensar a una fòrma locala dau juec de Pigeon vole que ai coneguda. Un daus goiats damandava aus autres de respondre « Mai me aitot » a tot çò que disiá :
    « Vau dins lo bòsc – Mai me aitot. – Còpe un aubre. – Mai me aitot. – Sege las pòsts. – Mai me aitot. – Fau un bac. – Mai me aitot. – Chie dedins. – Mai me aitot. – Zo minge. – … »
    Los mens desgordits se fasian benleu afinar, mas n’i aviá benleu un, pus fin que los autres, que respondiá : « Grand ben te fase ! »…

    Per me far perdonar ’quelas trivialitats, voldriá dire quauques mots dau libre que sei a legir. Quo es lo darnier roman de l’escrivana sud-africana Nadine Gordimer (1923-2014), Prèmi Nobel de literatura (1991), titolat No Time Like the Present e publicat en 2012. Revirada francesa : Vivre à présent. Podem i segre l’istòria recenta de l’Africa dau Sud viscuda dau dedins per un òme blanc e sa femna negra que s’an aimats quand eran tots dos combatents contra l’apartheid. An vut la mòrt de prep e conegut la preison. La vita era simpla dins lo maquís : l’opression/la libertat, los camaradas/los enemics.
    Aura Steve e Jabu menen una vita « normala » – la vita ven « normala » quand òm fai mai de cas de sos pitits problemas personaus que daus afars collectius. Son plan estimats e pas maluros dins lur banlega poblada de vieilhs camaradas de « la Lucha ». Ganhen lur vita onestament, cherchen pas los avantatges, an una dròlla e un dròlle. Lur filosofia es la de Nelson Mandela e de Desmond Tutu, ubuntu : sei çò que sei perque setz çò que setz. Umbuntu, nòstra umanitat comuna. Lo perdon, pas l’oblit ; la reconeissença de la fauta e la reparacion, pas la venjança.
    Mas per lur país, « lo present » es chaulhat per daus problemas enòrmes : la paubretat, lo SIDA, lo niveu daus estudiants negres, quauques empluiats negres sauvatjament umiliats per daus estudiants blancs, los immigrants daus país vesins que la gent ne’n vòlen pas, la criminalitat dins las vilas, l’acusacion de corrupcion e de demagogia contra Zuma, lo noveu menaire de lur partit. Zuma vai venir president. Zuma, lur vielh camarada que faguet dietz ans de trabalhs forçats a Robben Island autres còps… Lo mesma Zuma siriá un fumelaire, un charlatan, un purit, un coquin. La vita « normala » es venguda terriblament complicada per los ancians combatents que cresen enquera a ubuntu.
    E lo nòstre, de present, au mes de mai de 2020 ? Una epidemia que, Diu mercés, demenha petit a petit en Euròpa mas que contunha de tuar daus mila de gents, mai que mai daus paubres, dins las Americas. Devem preveire mens de trabalh dins los mes que venen, mai de chaumaires, de las dificultats per los jòunes. Un representant daus patrons voldriá aver lo drech de far trabalhar la gent sens los paiar, d’autres – una autra – de chaulhar la natura. Per tornar far partir l’economia e sauvar los emplecs, çò-disen. Un òme pòrta plancha contra daus ministres. « Demagogia judiciara », çò-ditz un filosòfe conegut. Una dama compren pas, mas compren pas, degun pòt li explicar, perque a pas lo drech d’espandre sa pelha sus la plaja e se coijar dessus per far cueire sa genta codena au solelh. Un òme enquera jòune que a agut la maladiá e que es pas enquera garit dos mes après, que se damanda si garirá, li respond que faudriá benleu un pauc mai d’umilitat, que los sabents saben pas tot, que los medecins e lo governament avancen a paupas, que los medecins, los infirmiers, los serviciaus daus ospitaus e de las maisons de retirada fan per lo mielhs, que tots fan çò que pòden. Lo menaire d’un grand sindicat ditz que faudriá benleu ’restar de se brejar automaticament per un òc-es, per un non. Ubuntu, si òm vòu. Los dirigents de dos grands país d’Euròpa damanden aus país vesins los pus riches de prener una pus granda partida de la despensa per dire que tornam partir tots ensemble, los que an los mens sufert, mai los autres.
    Un bon estat d’esperit e los bons sentiments sufisen pas per resòure los problemas personaus, politics, sociaus, economics, environamentaus…., mas pòden permetre de boissar quauquas difficultats que empaichen de los atacar. Lo present a beu estre « una demorança dangierosa », Nadine Gordimer pensa que, per son país e son epòca, s’òfrir lo luxe dau cinisme siriá una folia (1). Mai me, mai nautres.

    A Javerlhac, lo 23 dau mes de mai de 2020
    Jan-Peire Reidi


    (1) Citacion en testa dau libre de Nadine Gordimer : « Though the present remains / A dangerous place to live, / Cynicism would be a reckless luxury » (Keorapetse Kgositsile)