Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Sovenirs, sovenirs... la procession per la proteccion de la natura aus Champs (Champs-Romain), per Jaumeta Beauzetie

Jaumeta Beauzetie 2018.JPGUn còp per an, au mes de junh, 'na tradicion fasiá surtir la gent daus Champs, la velha de la Festa-Diu, qu'era la procession per la proteccion de la natura !.

Per l'occasion, totas las crotz de la comuna eran 'maiadas de flors naturalas... un chamin de petales sus l'erba freschament copada nos menava a un autar cubert d'una tela blancha brodada ente eran pausats n'estatua de la Vierja, 'na bròcha de rampams dins un sieton d'aiga benesida e daus boquets de flors de ròsas e margaritas picadas dins de las fuelhas de laurier...

A 8 oras dau matin, la procession començava, au son de la clòcha. Lu curat en rauba blancha, segut per los enfants de còr e de la gent dau borg partian sus la rota... direccion la Crotz de Malamòrt a un quilometre. Aquí dau monde de la Chabaudia, Frayssenh, dau Pueg Luc, Paunhac, dau Verdoíer, de la Pinhièra, de Pueg Ardich, dau Tarme, la Robartiá, Varlena, venguts a pe ò en bicicleta, atendian, un bosquet de flors a la man.

Lu curat saludava en frances « nous vous disons bonjour, ainsi que la Sainte Compagnie... » eu remerciava la gent e damandava la proteccion daus revenguts de la comuna. Lu monde se sinhavan e chantavan un cantique a la glòria de la Vierja « Reine des Champs ». La gent ne'n profitavan per se dire bonjorn de pus pres e la procession contunhava en direccion de la Crotz dau Comunau de Bòrn (Bord) a dos quilòmetres. Tot en se permenant, la gent parlavan dau temps que fasiá, « que n-ava pas tròp mau par fenar »... de lur santat... e de 'queu paubre Baptista, « Diu lu garde », de 85 ans qu'aviá defuntat la setmana d'avant au Grand Bois... E qu'era l'ora que lu car daus colegians doblava lu cortegi... occasion de parlar de la vita qu'aviá bien chanjat ! « Autres còps, 'queu jorn era chaumat e lu quite monde d'alhors, qu'avian de las terras dins la comuna, trabalhavan pas, afen de participar a 'quela procession … la gent eran mai nombros qu'auei ! ». 

Lu curet totjorn davant, fasiá dire 'na prumiera dietzena dau chapelet e n'um ribava a la « Crotz dau Comunau de Bòrn »... « la Sainte Compagnie vous salue... ». Autre sinhe de crotz, autra damanda de benediccion de la natura, autres bonjorns de pus pres emb los noveus ribats de la Valada, Marmèt, daus Grands Claus, dau Vertamont... e lo chapelet contunhava de s'engrunar jusqu'aus Pinquelins e au Coderc (ente venian de 'rachar la crotz en eslargir la rota e apres, direccion Romen. 'Quò fasiá tota 'na tropelada que seguiá ! Se 'restavan daus còps per bufar un pauc dins las còstas un pauc lonjas, en chantant, prejant ò platussant !

La Dama dau catagirme, rencurava que 'quò sia devengut n'abituda par quauques uns que venian nonmas per s'eschivar de païar 'na cotisacion d'assurança contre la greula ò par far 'na « promenade hygiénique ». Quant au curet, normand, « descendant des Pirates », eu contunhava 'quela tradicion sens saber d'ente veniá 'quela tradicion (beleu un vot d'una persona?), ni dempuei quand l'existava mas çò qu'eu sabiá, qu'es 'qu'eu podiá pas chanjar la data « les gens ne l'accepteraient pas. Ils y tiennent ! »  e eu me contet coma 'n'annada, avant la guerra de 14, la comuna fuguet roinada par 'n'auratge... una annada sens procession ! Eu rancurava tanben que la populacion sie pas mai cresenta … pertant « l'église a fait son possible ces derniers temps pour s'approcher des croyants, en abandonnant le latin par exemple ». Qu'es vrai que lu latin era sovent, par de la gent mocandiers, l'ocasion de dessonhar lu curet e son marilhier... e un aer me tòrna ente fasian dire au curet en passant davant un brave vargier « ilhs son bien flurits ! » E fasian responer au marilhier « Son-t-ilhs braves los peseus ! ».

Apres un torn de cementeri, la procession se 'chabava a l'egleisa daus Champs. E 'na messa era dicha.

'Quelas processions a la Crotz, a las fonts, ostensions son pas escrichas dins la Biblia. Son de las manifestacions originalas ente n'um parla nonmas de « la Reine des Champs » e daus Sents... emb 'na ponhada de supersticions... alaidonc : cresença religiosa ò rite paien d'autres còps ???

Jaumeta Beauzetie

Les commentaires sont fermés.