Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Actualitats, actualité - Page 488

  • Urgent: Jan-Peire Reidi ce soir au Cafe òc de Léguillac de Cercles

    Chaucidas dins los blats Jan-Peire Reidi.JPGMessage d'Olivier Pigeassou de Novelum-IEO Perigòrd
    Adiussiatz et bonjour,

    bien entendu, ce soir mardi 10 juin Café OC à Léguillac de Cercle.
    Avetz l'abituda, lo segond dimars dau mes...
    Rappel de dernière minute, mas i a quauques còps de las chaucidas, e pas nonmàs dins los blats !!!!
    D'ailleurs, Jan-Peire Reidi nous présentera Chaucidas dins los blats
    Son dernier ouvrage édité au "Chamin de Sent Jaume".
    A de ser partir 6 oras 1/2 / ce soir à partir de 18h 30.

    Au Café Associatif de Léguillac de Cercle.

    Voici ce que nous en disions sur ce blog.

    Chaucidas dins los blats

  • Gascon actiu en Perigòrd

    Philippe Corbière, Adishatz, Talhier Culturau Occitan, PerigueuxVous le croisez sur les marchés, aux cafés òc, sur le tournage d'un clip, aux spectacles et festivals occitans partout en Dordogne, mais qui est donc Philippe Corbière, patron de la boutique Adishatz de Périgueux et promoteur actif de l'occitan?

    « Nasquei a Agen, valent a dire a la limita de la Gasconha e dau Lengadòc, auviguei mos grands parlar gascon, quitament lengadocian a l'ostal, mas aprenguei vertadierament la lenga quand demòrava a Anglet, i aprenguei lo basque tanben. Seguei los cors daus talhier « Aici Gasconha », aprenguei de dançar e de chantar en polifònia en gascon e en basque, avem quitament enregistrat un CD coma los Spingolats. Me sente gascon e òme de las Pireneus.Tot ço qu'es a l'entorn de l'occitan m'interessa, me sei essaiat a far un estagi de teatre coma Laurenç Labadia. En 2007, decidèrem emb ma femna de nos instalar a Perigüers, dempuei queu temps ai decidat d'aprener l'occitan lemosin. Puei, quò fuguet la dubertura de la botica Adishatz, un malhum que aura compta 10 boticas e 80 punts de venta ».

    Et les activités culturelles? 

    « Coma Christian Lafaia e Sigolena, avem creat lo TCO de Periguërs( Talhier Culturau Occitan), au café associatiu des Thetards. Organisam daus cafés òc, de las conferencias emb Joan-Loís Leveque, Micheu Chapduelh , Brigita Oraziò, Peire Martial, Jan-Peire Reidi... ». Et Nicolas Peuch ? « Oc, sem amics, a virat son darrier clip a la discoteca Panda Club, rasis la botica rua Chancelier de l'Hôpital, onte avem fach un baleti de rua lo 05 de junh que fuguet un succès. »Et vous avez aussi un rayon littérature en òc ? « Oc, sei un defendaire de l'occitan. Fau tot ço que pòde per ajudar a la visibilitat e la socializacion de la lenga o de la cultura ».

    Et quel programme pour les semaines à venir ? 

    « Podretz me veire sur lo merchat de Sench-Astier chasque dijuòus, puei a Paratge a Bordelha lo 15 de junh, la Felibrejada de Vertelhac lo 28 e 29 de junh, lo Torn de França ... ». D'autres projets ? « Oc-es, per la rendrada, una emission de musica occitana, basca, catalana es en preparacion sur radiò RLP 102.3  ». Les idées ne manquent pas à ce gascon hyperactif venu faire son nid en Périgord .

    Denis Gilabert.

  • Agen fête Jacques Boé dit Jasmin

    agen,jasmin,jacques boé,jansemin,félibrigePour le  150ème anniversaire de la mort de Jasmin, la ville d'Agen organise en juin conférences et spectacles permettant de découvrir et redécouvrir l' oeuvre du poête occitan agenais.

    Voir le programme sur le site: http://jasmin-agen.over-blog.com/

    Jean-Claude Dugros nous en parle dans le texte ci-dessous.

    °°

    Jasmin (Jansemin en occitan) (1798-1864)

     

    E una autra commemoracion, una !

    C’est l’année des commémorations. Il y a cent ans que Mistral est mort. Il y a cent cinquante ans que Jasmin est mort. Tous les deux sont des précurseurs, des « reviscolaires » de la langue et de la culture occitanes au 19ème siècle. Jasmin avant Mistral, chacun à sa façon. Jasmin le précurseur, Mistral et le Félibrige à sa suite qui continueront à creuser le sillon. Aucun point commun, si ce n’est que tous les deux sont aujourd’hui sur le chemin de l’oubli.

    Mais qui était Jasmin ?

    De son nom vertadièr Jacques Boé, Jansemin nais a Agen en 1798. Elevat dins una familha paura, consacrarà tota sa vita a la caritat. Sas seradas de benfesença recampan de centenats de personas generosas que balhan d’argent pels malurós, pels deseretats.

    En 1842, Jansemin va far consacrar sa popularitat a Paris. Aquí, rencontra de celebritats coma Nodier, Sainte-Beuve, Ampère, Chateaubriand, Augustin Thierry. Es recebut per lo rei Louis-Philippe.

    Mas es çaquelà totjorn content quand tòrna a Agen : « Se París me rend fièr, Agen me rend urós ! », çò-ditz.

    Quaranta ans de temps, en dètz mila seradas, amassèt per los paures de somas considerablas. « Trobador de la caritat », èra un Coluche abans l’ora ! Lo poèta Béranger li escrit una letra pertocanta dins laquala compara sa quita pauretat a la de Jansemin.

    Lo perruquièr (èra son mestièr) agenés venguèt sovent e mai d’un còp en Perigòrd, a Vern ont participèt a tornar bastir lo cloquièr de la glèisa, a Periguërs, Nontronh, Tenon, Montinhac, Sarlat, Brageirac, Rabairac, Moissídan, Sench Astier, Biron, Sent Miquèu de Montanha.

    Daverèt nombrosas distincions : Cavalièr de la Legion d’Onor en mèma temps que Balzac e Alfred de Musset, lo papa Pie IX lo nomèt « Chevalier de l’ordre de Saint-Grégoire-le-Grand ». Lamartine disiá d’el : « Vous êtes le seul épique de notre temps, l’Homère sensible et pathétique des prolétaires. Les autres chantent et vous vous sentez. » Una carrièra de París pòrta son nom e tanben la estacion de mètro « Jasmin ».

    Aflaquit per totas sas escorregudas, Jansemin moriguèt a Agen, dins son ostal, en 1864.

    Sas pèças fasián miranda e an conegut un succès tan prodigiós que nos espanta enquera, d’autant que las poesias que sos imitators li dedicavan a l’ocasion de sas seradas èran d’una indigença de pensada e d’una flaquesa de lenga qu’èran luènh d’anonciar lo treslús de la futura renaissença felibrenca. Caldrà esperar un pauc per que lo corent prene la bona dralha…

    Sas òbras son recampadas dins « Las Papilhòtas », obratge en quatre volums.

    Jean-Claude Dugros