Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 8

  • Le n° 149 de Paraulas de Novelum vient de sortir

    La revue 100 % occitane « Paraulas de Novelum » éditée par Novelum IEO Périgord ( vente par abonnement 15 € les 4 n°s ou 25 € les 8 n°s) vient de sortir son numéro 149 du dernier trimestre.

    Au sommaire, des textes de Frédéric Fijac, Peire Miremont, la seconde partie d'une nouvelle de Joan Ganhaire qui se déroule à Périgueux pendant la guerre de Cent Ans, un texte de Jean-Claude Dugros sur les contes et poèmes de Lettonie, les « daines »suite à sa rencontre avec l'auteur letton Kaspars Klavins et pour finir, un texte « Castig de Dieu » de Alvaro de Laiglesia traduit de l'espagnol par Jean-Louis Orazio.

     

     

  • Daniel Chavaroche enregistre les textes du Docteur Boissel

    IMG_1935.JPGS'il est un auteur très connu en Périgord, c'est bien le docteur Pierre Boissel et son fameux «  Lo Ser Al Canton » dont bien des familles sarladaises possèdent encore un exemplaire et dont les contes sont encore très vivaces dans la tradition orale. Pourtant, malgré quelques tentatives de ça de là, le travail de réédition n'avait jamais été effectué. C'est aujourd'hui chose faite avec le livre + CD de 41 textes enregistrés par le conteur Daniel Chavaroche.

    «Nosautres sarladés, avem sovent l'abituda de dire en fin de repas deus textes de Boissel tirats de Lo Ser Al Canton, per exemple « lo niu de merle » o « l'ora novela ». L'òbra de Boissel es consequenta, n'i a tot un fum de textes que son pas estats enguera editats. Endonc, ai fait una causida de 41 textes, segon mon gost personal. Avem adaptat los textes en grafia classica mai botat la revirada en francés e fait un enregistrament en occitan. Ai gropelat lo textes per temas : País sarladés, A taula, Fabuletas, País e paisan, Viscut e Per rire. La poesia de Boissel e simpla, concreta, sensuala. L'ambiant general es plasent. Coma era medecin, coneissíá bien lo pòple, sabiá ne'n parlar e lo far parlar. Parla bien de la vita de cada jorn dins aquel temps. Quò's per aquò que sos textes tucan lo monde, enguera uei. Per l'enregistrament, l'ai fait en essaiar de respectar lo mai possible lo parlar dau ranvers de Sent Cibran, d'onte era lo Doctor. Avant iò, Peire Miramont avia desjà fait un trabalh sur los textes, mai l'Asco, Joan Bonafon e Peiraguda avian botat en chanson « Lo Grapald » e « Ai Paur ». D'alhors, Joan que coneis bien la familha de Boissel faguet la prefacia del libre. Quel trabalh fuguet possible mercés a son petit filh, Alain Rénié, que nos balhet de las bravas fotos e nos contet de las bravas istòrias sur son grand pair que l'i diguet sa mair. Miquel Delibie nos faguet de la bravas ilustracions.»

    Le résultat ravira tous les amoureux de l'occitan qui peuvent enfin avoir accès à ces textes plaisants, amusants, émouvants si bien servis par la voix chaleureuse et le talent de conteur et de raconteur de Daniel Chavaroche.  « Docteur Pierre Boissel, poète paysan », livre + CD 41 textes, 16€, éditions ASCO, en vente en librairie. Présentation le 5 décembre au matin a la librairie de l'ASCO, annexe de l'école Jules Ferry, boulevard Eugène Le Roy à Sarlat. Denis Gilabert.

  • Visita a l' Abri Pataud, per Paulette Andre ( 2)

    E pfft ! Tal coma se èriam estats dins una sala de teatre, lo Bernard desapareguèt de l'empont. La Cathy tornèt prene plaça e nos anoncièt que lo Bernard èra defuntat dumpuèi 1916 e que aviá daissat doas dròllas, la Maria, femna del filh Selves de Mairal, lo Sylvain e l'Alícia que aviá maridat lo pèire Constant. Las recercas preïstoricas contunhavan de longa. Un òme, lo Denis Peyrony, regent del vilatge, après s'èstre format a la preïstòria, escavèt a la Ferrassie, al Moustier, a La Micoque, a La Madeleine , a Laugerie-Haute e devenguèt lo primièr Conservator del Museu de Preïstòria de Las Àisias.

    Cambiament de scèna ! Una mameta faguèt son aparicion. Plan graciosa, plan crana emb sa rauba de flors (per nos far onor, aviá daissat lo davantal a la cosina e aviá cargat sos vestits del dimenc, los de per la mèssa !), aquela femnòta èra capelada d'un capèl, un capèl enribanat del meteis teissut que la rauba, se vos plai ! Plan bravòta, la mameta, plan viva e plan fièra de conéisser lo Denis Peyrony qu'èra estat son regent ! (Los temps an plan cambiat, se pòdi me permetre aquela remarca ! Mas rai !) "Sei la Maria Selves, filha del Bernard, pita-filha del Francés Pataud. Sei nascuda en 1890 e ara, sèm en 1957" nos diguèt còp sec ! Dumpuèi totjorn s'èra dich dins la familha que jamai se vendèsse que que siá, que se servèsse l'ostal e la tèrra dels rèires. La Maria e l'Alícia s'endevenián plan sus aquel sicut. Mas qu'èra sens comptar sus la venguda d'un American, Hallam Movius en 1953. Aquel òme èra pas coma los autres. Qu'èra pas un destruci, pas un mercant d'òsses e de pèiras ! Èra un preïstoriàn apassionat que vodèt tota sa vida a la preïstòria e de mai, èra un òme plan agradiu ! Lo mond d'a Tursac pòdon enguèra en far lo testimoniatge que lo coneissián plan el, aital coma la Dòna Movius, preïstoriana, ela tanben. Los espós Movius avián crompat un ostal a Tursac. Venián cada annada a la recerca d'un endrech a escavar quand auviguèron dire que a Las Àisias, i aviá un vertadièr tresaur de preïstòria e que se trobava alai una bòria aparada de tot cambavirament. Endonc, lo Movius se faguèt conéisser de las doas sòrres, la Maria e l'Alícia, e lor demandèt la permission de far de sondatges dins lor bòria per tal de veire çò que i aviá dins lo sossòl. Descobriguèt una riquesa de las bravas : tot un fum de brigalhons d'òsses umans e de silex de totas menas... Alara, Hallam Movius volguèt crompar la proprietat de la familha. Quò se faguèt pas tot sol ! Las doas sòrres tenián de lors pair e grand-pair ! Raça raceja ! Mas fin finala, finiguèron per se daissar tòrcer e vendèron la bòria al Movius en 1957 per 6 milions de francs de l'epòca. Se ditz que qu'èra un bon prètz ! La petita istòria raconta que las sòrres volguèron gardar las pèiras de la granja, que qu'èra estat pecat de se'n servir pas per bastir un ostal nòu ! ( de segre)

    Paulette André