Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 766

  • Estudiar l'occitan a l'ora de la globalisacion, per Jaumeta Beauzetie

    Manon Boulanger.JPGDempuei tres ans a l'escòla Anatole France de Nontron, la regenta Manon Boulanger sensibilisa sos escolans de CM1 a la cultura dau país. Manca las classas ente enterven Gilbert Bourgeois, regent chaminaire d'occitan dins lo nòrd de la Dordonha, qu'es ben lo prumier còp, a Nontron, que n'um parla, sens la mespresar, de la cultura locala aus pitits ! Fau dire que Manon Boulanger a estudiat lo grec e lo latin e pensa que de balhar un ancratge aus escolans es fondamentau a l'ora de la globalisacion. Qu'es de lur balhar un utilh suplementari, una fòrça per se projetar dins l'avenidor. « En plus, ces interventions plaisent énormément aux enfants qui en parlent à leurs parents ! Ço ditz la regenta».Qu'es entau que Yannick Guédec faguet trabalhar la classa per un espectacle sus « los Croquants », paja d'istòria importanta a coneitre. Christophe Célérier lur faguet una iniciacion au patrimoni e presenteren ensemble de las chançons sus las fonts, lo conte dau chasteu de Jumilhac, lo Leberon, la Vielha dau potz, lo trabalh dau papier.... a la festa de fin d'annada, lo 18 de junh passat. En mai, de mars a junh per 10 seanças los animators benevòles de « Timbalas e Charameu » de l'Union Occitana « Camila Chabaneu » Anna Nadal a la viena, Genevieva e Glaudi Coderc a l'acordeon, Suzel Nadal e Jan Peire Rossinhòu per las danças, lur aprenen las basas daus pas de la "Nontronesa", una correnta de Nontron,  lo « brisa-pes » e autras borreias. Danças que los escolans presenten tanben a la festa de fin d'annada. Per las chançons de Nadau, coma Manon Boulanger chanta dins lo grope "La Tireta Duberta", lo grope interven tanben dins sa classa.Coma i a totjorn pas de cors d'occitan au Collegi de Nontron, los elevas rencuren de pas puescher contunhar lur formacion.

    Jaumeta Beauzetie

  • Las ruas nòvas de Perigus, per Joan Pau Verdier

    SDC19138.JPGQuò fai qualquas bravas annadas que sèi nascut a Peirigus. Mas, maitot, ai passat ma pita enfança chas mos reires-grands que vivián dins la Carrièra del Lis, una carrièra d’un barri talament vièlh que se sonava ... las Ruas Nòvas ! Quò’s aquí qu’ai apres a parlar l’occitan emb mon grand-paire. Dins aquela rua, i aviá una granda diversitat de gents : Peirigordins occitans, Espanhòls, Portugès, Italians, Arabes, Jusius, e tots ben paubres de segur. Mas tot aquò se passava en bon acòrd, en bon eime.. Me rapeli que l’estiu als alentorns de uèit oras del ser , tot lo mond davalava dins la carrière emb las taulas, las bevendas e la bostifalha a passava la serada a parlar fòrt e a rire enquera mai fòrt. Ai jamai saubut çò qu’èra lo racisme ad aquela eipòca. Mas quò èra justament un’autra eipòca... Quò’s benlèu per aquò que ne’n ai gardat un tal sovenir. E quò’s benlèu per aquò que lo jorn ont me’n irai, coma se ditz, dins un autre mond, lo darrièr imatge que vòli aver davant los uèlhs e dins ma testa, quò’s aqueste imatge de ma Rua del Lis.

    Joan Pau Verdier

  • Mon jornal, per Sèrgi Lespinasse

    Sèrgi Lespinasse.jpg« Mémé, mémé …mon jornal es arribat ? Òc plan pauròt ! Es aquí, l’ai gardat ! Mas avant de lo prendre te cal anar me cercar de pomas de tèrra e qualques pòrres per far la sopa. » Partiguèri sul pic e per un còp sens romegar. ! Aviái de petitas garras mas corrissián viste que me trigava de dubrir mon « corrièr » . Pomas de tèrra e pòrres pausats, prenguèri mon jornalet , me sietèri a la taula de la cosina e aquí comencèt lo plaser ! En primièr agachar la banda que portava mon nom, mon petit nom e mon adreça. Aquò èra la pròva que qu’èra MON jornal a ieu e qu’eisistissiái come estant una individualitat reconeguda. Puèi venguèt la lectura e la seguida de las aventuras de « Pat’apouf » , los juècs novèls qu’èran perpausats, lo camin dins lo labirent per ajudar la tortuga a anar manjar un pè d’ensalada, lo coloratge, las devinhòlas e tant e mai de causas autras. Trobavi mai de plaser dins la lectura de MON jornal que dins la d’un libre, mesma se aqueste darrièr portava fòrça imatges. Vesetz, un libre lo podetz legir quand voletz : lo matin, lo ser, dins la jornada ! Un jornal, quitament vòstre jornalet – mas aquò l’aprenguèri qualquas annadas mai tard- es coma una dròlla : se fai esperar !Pensi qu’aguèri bonastre de recebre un jornalet dins mas joinas annadas que encara uèi ai gardat aqueste gost per la lectura jornalitisca . Pertant, en prenent d’atge ai un desplaser prigond : lo de n’aver pas saput gardar los jornalets de ma joinessa !

    Sérgi Lespinasse