Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 218

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Nouveau volet de la série proposée par Jean-Claude Dugros sur les noms de famille ou de toponymes qui font références aux sobriquets, les fameux « chafres ». 

    Los chafres, 7esma partida

    Bru est la forme spécifiquement occitane du nom de famille Brun (surnom qui peut aussi.bien évoquer les cheveux que le teint). Citons Le Bru à Coux-et-Bigaroque (Mansus del Bru en 1463), à Pazayac, à Terrasson-Lavilledieu, Bois de Bru à Campagnac-les-Quercy, Borie-Brut à Champcevinel, Le Poteau de Bru à Besse, et quelques autres. Le nom de personne Brun est présent à Gageac-et-Rouillac : Jean Brun et à Festalemps : Chez Jean Brun. Il a son domaine à La Brunie, Labrunie à  Saint-Georges-de-Monclar (Grande et Petite Brunie en 1775), à Bars, à Biras (La Brunia en 1243), à Chalagnac (Mayn. de la Brunia en 1457), au Coux-et-Bigaroque (Mansus de la Brunia en 1463), à Douzillac (M. de la Brunia en 1475) et encore d'autres…

    Une particularité bien occitane : la remontée de l'accent tonique dans Las Brugnas à Savignac-Lédrier, qui modifie la prononciation. 

    Joan-Claudi Dugros

     

  • Queste diumenc sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    Nicolas Peuch animator MCMP.jpgL'animator Nicolas Peuch nos infòrma que la convidada de l'emission  dau diumenc  27 de març  a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Danis Cantounet, fondator de Macarel que festa sos 20 ans.

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd

    Veiqui lo ligam vers los sites de Nicolas Peuch:  https://www.nicolaspeuch.com/ e https://fr-fr.facebook.com/nicolas.peuch

  • Que i a dins un nom? de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpeg« What’s in a name » ? Julieta Capulet vòu dire que la persona de son Romeo auriá la mesma perfeccion si so nom era pas Montague. Lo nom es una chausa, l’entitat designada n’es una autra. Mas quauques còps, un nom chausit de preferéncia ad autre ne’n ditz mai que pareis.

    Lo president d’Ucraïna, un òme que merita plan nòstra estima, voldriá que los jornaus daus autres país escrivessan « Kyïv », fòrma ucraïniana dau nom de sa capitala, e non pas Kiev, nom russe de la prumiera de las tres capitalas istoricas de Russia. Fan entau dins la premsa de linga anglesa. Pensa que quò siriá un biais de respectar l’identitat de son país e de sostener sa resisténcia a l’agression.

    Moscva, Sanct Peterborg, London, Frankurt, Roma se disen Moscou, Saint-Pétersbourg, Londres, Rome en francés. En anglés, avem Moscow, Saint Petersburg, Rome. En alemand : Moskau, Sankt Peterburg, London, Rom. París se ditz Parigi en italian, Parij en russe. Las vilas d’Itàlia las mai conegudas Firenze, Napoli, Venezia, an un nom dins las lingas vesinas : Florence/Florenz, Naples/Neapel, Venice/Venise/Venedig… Lo nom pòt estre lo mesma en francés e en anglés.

    Quand parle occitan, vau a Engolesme, a Peitius, a La Rochela e non pas Angoulême, Poitiers, La Rochelle. Aime mai la fòrma que s’acòrda lo mielhs emb la musica de ma linga.

    Lo nom de la capitala d’Ucraïna s’escris pas exactament parier mas sa prononciacion quasiment identica en russe e en ucraïnian. Lo sosten a la resisténcia dau pòble ucraïnian se veiriá mai dins la transcripcion que dins la fonetica.

    Coma fau-quò dire en francés e en occitan ? Sabe pas tròp. Los que an estudiat saben pas tot. Los que ne’n saben enquera mens parlen a lur plaça. Sabe que Lutetia era lo nom de París e Lugdunum lo de Lion, mas vos dirai pas si vau mai escrir Kiev o ben Kyïv. Faudriá dire Ki-yiv en doas sillabas emb dos i : lo prumier i coma lo i de pitit, vesin… lo second, après lo /j/ coma lo de filh. Los que parlen francés mai los que parlen occitan an pas l’abituda.

    Pense pas qu’una linga siriá una linga de libertat e una autra, la de l’opression. Rason de mai quand son parladas quasiment a egalitat per lo mesma pòble unit e resistent, sus lo mesma territòri, e sovent per las mesmas personas.

    La pita Julieta de Shakespeare aviá rason : What’s in a name ? 

    A Javerlhac, lo 23 de març de 2022

    Jan-Peire Reidi

    De veire regularament lo blògue de Jan-Peire Reidi: http://www.lochamindelafont.com/