Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

  • Queste diumenc sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    Nicolas Peuch animator MCMP.jpgL'animator Nicolas Peuch nos infòrma que la convidada de l’emission dau diumenc 13 d’abriu 2025 a 11 oras sur Ici Périgord sera Manon Mengual, cofondatriça de Lo Mercat, una plata-fòrma de venda en linha. 

    De veire en clicar aqui: https://lo-mercat.com/

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam:  Ici Périgord

    Veiqui lo ligam vers los sites de Nicolas Peuch:  https://www.nicolaspeuch.com/ e https://fr-fr.facebook.com/nicolas.peuch

  • Cronica de toponimia e patronimia per Joan-Claudi Dugros

    A l’entorn de l’aiga

    Suite de la série de toponymes occitans “autour de l’eau” par Jean-Claude Dugros.

    L'occitan rana (prononcer /rano/) « rainette » est surtout présent dans le composé classique avec la racine chant-, cant- que l'on rattache facilement au verbe occitan cantar-chantar (chanter). La plupart de ces lieux-dits évoquent des moulins à eau. Nous le retrouvons dans Chante-Rane à Saint-Aulaye, à Saint-Jory-Las-Bloux, à Saint-Maime-de-Pereyrol, Moulin de Chante-Rane, à Saint-Barthélémy-de-Bellegarde (disparu), Chanteranne à Champeaux-et-la-Chapelle-Pommier, La Chapelle-Saint-Jean (moulin), à Lanouaille, Chantereine à Sourzac. En zone sud-occitane, nous avons Cante-Rane (moulin) à Fauguerolles, à Montmarvès (en 1677), à Saint-Cyprien, à Saint-Julien-de-Crempse (moulin), À Canterane à Saint-Martial-de-Nabirat (en 1838) : « il y a eu une source. » (P. Nollet), à Salignac-Eyvigues (moulin), Canteranne  à Castels (Canta-Rana vers 1496). Les Rainettes à Pomport.

    Les crapauds sont plus rares : peut-être Combe du Grapal à Mauzac-et-Grand-Castang (Combe de Grapal en 1463), mais c'est aussi peut-être le surnom de celui qui la travaillait ! (Jean Rigouste)

    Les Bauches à Varaignes font peut-être référence au mot d'origine gauloise bauche « torchis, mortier fait de terre grasse et de paille », de bauge « boue ».

  • ‘Na paucha desgordida, texte de André Dexet ( Panasòu)

    Patric Ratineaud nos fai segre daus textes extrachs dau « Boirador dins lo topin » per André Dexet que son chafre era « Panasòu », per ‘mor qu’era de « Panazol » en Viniana Nauta – Faguet beucòp de publicacions e parlava sus radiò Limòtges – A tornat trobar quauques libretons de las annadas… 1950/1960… Veiqui "‘Na paucha desgordida".

    La’pita Mieta, ’na fiera dròlla, bien campada, minharda e tot e tot, s’einuiava a la campanha. Quand la Tots-Sents ’ribet, ’la trobet dau trabalh e se placet a Limòtges. ’La trobet ’quela plaça dins t-una maison borgésa chas un parent de « Chamba de mossur ». ’L’era contenta, la ’pita Mieta.

    Lu jorn que ’la rentret dins ’quela plaça, la patrona la viset bien de la testa aus pès e li disset :

    - Escota, ma ’pita, tu m’as l’er desgordida, mas quò te fará mestier. Auràs pas lu temps de visar d’ente ven lu vent. Te prevène ma ’pita que chas nos, t’auràs beucòp de trabalh. Qu’es que, ma ’pita, chas nos, som sieis a tabla tots los jorns.

    La Mieta que n’era pas esfredada, rasseguret sa patrona sus lu còp :

    - O, Madama, vos n’atz gran mestier de portar pena. Lu trabalh me fai pas paur. Chas mos ancians patrons, io balhava a minjar tots los jorns, mandins e sers, a uech vachas e cinc pòrcs…