Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 423

  • Avacar, de Jan-Peire Reidi

    P1100655.JPGAvacar, se despaichar, se preissar. Quante l’auratge montava, chas nos avacavan a ’massar las barjas de fen sus lo prat o ben de metre un charreg de blat a l’acelat. L’enser au mes de març, quante començava de far brun, mon pair avacava a podar un reng de vinha per dire de ’chabar avant la nuech. E aura, si lo linge espandut defòra es sec, me e ma femna correm lo ’massar quante sentem tombar las prumieras gotas d’aiga, e vos promete que i avaquem tant que podem.

    Que disen los diccionaris ?
    Lavalada : avancer (en besogne), progresser, travailler vite, se dépêcher ; avacar a : se presser de
    Pagnoux : s’activer à un travail
    Jardry : se dépêcher Avaca-i ! Travailles-y avec ardeur ! (sic)
    E veiquí nòstre Picatau que fai semblant de cherchar daus sòus quante lo mairilhier passa far la questa a la messa :
    « Sens avacar, eu desviret totas sas pòchas, e vos promete qu’eu ne’n ’viá mai d’una. »
    Tròbe pas « avacar » dins Daniel. Dins d’autres diccionaris, tròbe daus verbes coma « cochar, coitar, s’afanar, se bolegar, se despachar… ». Siriá-quò un verbe que se ditz mai que mai au nòrd-oeste de l’aira dialectala lemosina ? 
    Au temps de mon jounessa occitanofòna mai francitanofòna, me damandava sovent d’ente venian daus mots que retiravan pas lo francés. Si semblavan un mot francés, pas de problema : lo patois era dau francés desformat, non ? Mas daus mots coma « avacar », « un dalh » (une faux) ? « un tassalh » (une cheville d’attelage), « un jau » ? Mai d’un còp, mon imaginacion e ma pita logica semantica cujavan pas s’acordar, e contunhava de m’eimajar… Aura, Diu mercés, ai daus diccionaris.
    Una question per los lingüistas. « Avacar » ; perque pas *avachar ? *’vachar ? *’vacar ?
    Per son sense e sa fòrma, pòt estre parent dau francés vaquer (à ses occupations). Los diccionaris nos disen que vaquer (à ses occupations), ven dau latin vacare, que vòu dire « estre voide » (en anglés, a vacant seat es un sieti inocupat), e a la mesma origina que « vacança » (vacança d’un pòste administratiu, vacanças escolaras…).
    Dins lo Dicod’Òc, avem :
    vacar : (siège) vaquer, être vacant
    vt ind vacar a s’occuper de (quelque chose) Laus (languedocien)
    Alibert dòna « vacar : être vacant, avoir le loisir de faire quelque chose, s’occuper, travailler ».
    La fòrma gascona es « vagar : aver lo temps »
    E veiquí coma un verbe que vòu dire « estre deleser » pòt prener lo sense de « far tan redde que òm pòt »… Crese pas me trompar si dise que nòstre « avacar » e lo « vacar » daus diccionaris lengadocians son cosins, mai benleu frairs.

    A Javerlhac, lo 16 d’abriu de 2019
    Jan-Peire Reidi

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que los convidats de l'emission dau diumenc 28 d' abriu 2019 a 11 oras sur França Blu Perigòrd seran Régine Anglard viça-présidenta dau Conselh Departamentau de Dordonha en charja de la cultura e de la lenga occitana, Isabelle Pichelin Directriça de l’Agença culturala departamentala Dordonha-Perigòrd, Laurence Salles-Villard :Coordinatriça dau project Paratge a l'Agença culturala, mai Sebastian Girard charjat de mission Lenga et cultura occitanas au Conselh departamentau per presenter l'eveniment Paratge d'abriu a junh en Perigòrd.

    De veire lo site de Paratge: https://paratge.org/

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolau Puech:  www.nicolaspeuch.com e facebook.com/nicolaspeuch

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    La Courtade à Saint-Germain-des-Prés (24), Aux Courtades, aux Croutades, à Groléjac, en 1837 : c'est l'occitan cortada, prononcé /courtado/, « étendue du terrain relevant d’une ferme, » dérivé de cort « cour, ferme ». Ici, le suffixe bien connu -ada, indique la capacité, la surface, l'étendue… Il en est de même pour Courtiade à Eymet, diminutif de cortina, avec chute du n intervocalique.

    Les noms de personne Courtade, Courtiade sont très répandus en pays d'oc. Courtalou à Monmarvès, représente le diminutif -on sur l'occitan cortal « bercail, bergerie », de même origine.

    Joan-Claudi Dugros