Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 426

  • "T'òc, t'òc, primièra visita" à la coutellerie de Nontron

    La télé 100 % occitane sur internet octele.com propose des petits films en occitan sous-titré français ou occitan, au choix, tournés par de jeunes occitanophones sur des sites de travail où l'on ne s'attend pas à ce que l'on parle occitan.

    Cette semaine, faites en occitan la visite de la coutellerie de Nontron : http://www.octele.com/C-c-cotelari-nontronh_fiche_3209.html

  • Fabrizio Simondi sur "Monde d'Aqui"

    Alain et Catherine Dogneton de l'Union Occitane Camille Chabaneau ont tourné un film sur Fabrizio Simondi , du groupe « Escabòt » des vallées occitanes italiennes. Il parle un occitan très proche de celui parlé en Périgord.

    A voir sur :https://vimeo.com/272531071

  • "Quo es pas de glòria!" de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgPareis que que los pelhs son glorios. En francés : vaniteux. Òm ditz ben : « glorios coma un pelh (sus una testa pelada) ». Lo monde glorios (en Nontronés, disem «gliereu») se cresen. Fan coma lo chin de la domaisela Zenobia, la filha dau marques de Charabanc. ’Quela raca sabiá que sos mestres eran nòbles, quò fai que « se cresiá tant que ilhs, mai benleu mai » (Delaja). O ben coma la chambariera dau mera que era « gloriosa coma un pelh e chucanta coma una ’belha ». Òm ditz que los Parisians son glorios, aitot ilhs, coma l’autre que era « ’bilhat coma un milòrd » e « s’uflava coma un borges ». Un òme glorios se vanta, es risible ; es un « glorios fat ».

    Los paisans d’autres còps eran pas fiers e fasian pas de manieras, mas avian lur gloriosetat («gliereusetat») totparier, lur fieretat, si aimatz mai. Faliá bien far atencion de pas los chucar si òm deviá lur far quauqua remarca. Fieretat o ben fiertat ? Mistral mai Lavalada dònen las doas fòrmas coma equivalentas (fierté, arrogance, orgueil). Benleu me trompe mas, per me, parlar de la fiertat de quauqu’un pòt estre una critica (« far lo fier), mas pas forçadament, subretot si quò se rapòrta a sa santat (« Es pas tròp fier ’questes temps » : pas très en forme). Mas la fieretat es de la gloriosetat (suffisance), emb un pauc mai d’arrogància. O ben «fieretat» es mai familhier. De discutir.


    Ai totjorn grand plaser de trobar deçai delai dins mas lecturas de las locucions que se disian correntament quante era goiat e que auve pus gaire. Quo es mai d’un còp que, chas nos, lo trabalh lo mens preissat esperava longtemps : daus linçòus que agués faugut chamjar dempuei un brave moment, daus estables que avian plan mestier d’estre fomorjats, daus bufets dins la maison que damandavan d’estre espouverats e daus chabrons esrantelats… Quante quò ’chabava per se far, ma granda-mair disiá : « Quo es pas de glòria ! ». Parier coma nòstre reir-grand-pair Frederic Mistral : « es pas de glòri, ce n’est pas du luxe, c’est par nécessité » (Lou Trésor dóu felibrige). Esbocinada la linga d’òc ? Benleu pas tant que quò !

    A Marennes, lo 6 d’abriu de 2019
    Jan-Peire Reidi