Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 410

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Les nombreux lieux-dits La Chapoulie ont pour origine le nom de personne Chapoul, probablement originaire de Dordogne, où il est encore bien représenté. De l'occitan chapol, déverbatif du verbe chapolar, couper en morceaux, hacher. Il peut donc s'agir d'un surnom de métier.

    Autres toponymes : Le Chapout à Montpeyroux, La Chapouille à Sireuil (c'est La Chapoulie, avec remontée de l'accent), la Chapoulette à Beauregard-Terrasson (les biens de Chapolet, diminutif de Chapoul).

    Mais les noms de famille Chapoulier, Chapoulié, Chapoullié, peuvent représenter l’occitan chapolièr, du nord-occitan chapol et capol en sud-occitan. Le capolier, prononcer /capoulié/, était le chef d’une équipe de travailleurs, de moissonneurs, de paysans. Ne vient pas de cap, tête, mais du latin capulus, manche (d’une charrue), garde (d’une épée) ou capulum, longe, lasso. Le nom évoque celui qui guide, qui mène. Ces noms de famille représentent des sobriquets de fonction dans le cadre des grandes exploitation rurales du Moyen Age.  (J. Astor).

    Joan-Claudi Dugros

  • E ’QUÒ-’QUÍ, BENLEU ! de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpgNòstra linga a dos adjectius demonstratius :
    - ’queu (’quel davant a, e, i, o, u), ’quela, ’quilhs, ’quelas)
    - ’queste, ’questa, ’questes, ’questas.
    Las fòrmas plenas aqueu/l, aqueste se disen pus gaire, daus mens dins nòstra partida occidentala dau lemosin.
    Quoras fau-quò dire ’queste / ’questa de preferença a ’queu /’quela ?

    Chabaneu remarca que :
    « Aquel s’emploie devant tous les substantifs indifféremment et traduit le français cet ; mais aqueste ne s’emploie plus aujourdhui, à Nontron du moins, devant les noms de personnes, ni devant les noms d’objets matériels. Ainsi, on dira ’queste còp, ’questa setmana, ’questas festas, mais non pas ’queste coteu, ’queste chavau, ’questa femna. (Grammaire limousine, p. 200)
    Chabaneu a rason de precisar à Nontron du moins, perque trobem daus contra-exemples jos las plumas d’autres escrivans de la varietat lemosina de la linga :
    Lo pus sabent doctor de tot ’queste país. (J.B. Focaud)
    Paraulas per ’questa terra (Marcela Delpastre)
    ’Queste aneu vos li balharetz;
    pas pus brave ne’n trobaretz;
    e ’questa liga d’aur obrada
    per mon amistat engatjada. (Ives Lavalada, revirada de La Nòva dau Papagai)
    « Ai, mon Diu! (si i a un Bon Diu alai de naut) fariatz ben de me far venir peira, que ’questa peira que me vai esbolhar la chais, ’questa peira es mai fòrta que io ... » (Micheu Chapduelh)

    Dins nòstra varietat nontronesa de la linga, la lista daus substantius que se pòden trobar aprep ’queste/’questa es barrada. Son mai que mai una data o una periòda que marquen una proximitat relativa : ’queste ivern (cet hiver), ’queste estiu (cet été), ’questa nuech (cette nuit), a ’questa ora (à cette heure-ci), ’questa setmana (cette semaine), ’questes jorns (ces jours-ci), ’questes temps (ces temps-ci), ’questas festas (cette période de fêtes), en ’questa sason (en cette saison), ’queste mes (ce mois ci), ’queste còp (cette fois-ci).
    A, mos paubres amics ! ’Questes temps sei un pauc flapit. (R. Berland)
    ’Queste còp, quò l’i es, la Vinhana ven de prener sa sorça coma previst. (Jan dau Melhau)

    ’Queste pòt s’empluiar per marcar precisament la referença au moment que lo recit se desbana, dins lo passat :
    ’Queste matin, un conselhier s’enardit a rompre lo silenci. ’Queste jorn, lo President parlet de chausa ben autra. (E. Ros) Ce matin-là… Ce jour-là…
    Mas, dins ’quilhs exemples, ren nos empaicha d’empluiar ’queu/’quela :
    Quela annada, (per Carnavar), los Picataus ne ’chapteren pas de bulit. Coma ilhs ’vian tuat lo pòrc, ne mancavan pas de vitoira. Cette année-là… ne manquaient pas de victuailles.
    A partir de ’queu moment… A data de ’queu jorn… Dins ’queu temps… ’Queu matin, lo temps n’era gaire caumos. (Delaja) Ce matin-là, ce n’était pas la canicule.
    Per indicar lo jorn, lo matin o lo ser que som, disem : (a)uei, eimatin, aprep disnar, de ser. (Ce matin… Ce soir…). Un de ’quilhs jorns (Un de ces jours) se rapòrta au futur pròpche.

    D’autras lingas an doas fòrmas de demonstratius o mai per indicar que quauqua ren o quauqu’un son mai o mens loenh per rapòrt a la persona que parla. L’anglés, per exemple, a this e that, l’espanhòu este e aquel. La mesma opausicion proximitat/eslunhament dins l’espaci o dins lo temps de aquel e aqueste es clara en lengadocian. Veiquí quatre exemples donats per Jacme Taupiac (Diccionari de mila mots) :
    D’aicí a aquela vila, i a cinquanta quilomètres.
    Aquela annada, fa detz ans, plouguèt pas a pena brica. Cette année-là…
    Aqueste libre que teni a la man. Ce livre-ci…
    Aquesta setmana ai fòrça trabalh ; la setmana passada n’aviài pas tant. Cette semaine(-ci)
    Trobem aquí la mesma opausicion prep/luenh entre aqueste/aquel en lengadocian que chas nos entre ’queu-’quí e ’queu-’lai, ’quela-’quí e ’quela-’lai, ’quilhs-’quí e ’quilhs-’lai, ’quelas-’quí e ’quelas-’lai, sens obludar lo pronom neutre ’quò-’quí e ’quò-’lai (ceci, cela).
    Quante òm designa quauqu’un o quauqua ren sus lo ton dau repròpche, quo es naturalament ’queu/’quela que son empluiats per marcar la distanciacion, e non pas ’queste/’questa :
    ’Quela bolgra li juguet un meschant torn.
    E per presentar un succes a l’admiracion daus autres, diram sens tròp de modestia :
    E ’quò-’quí, benleu ! Et ça ! Pas mal, non ?

    A Javerlhac lo 20 de junh de 2019
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue: http://www.lochamindelafont.com/

  • Prestes per la 100esma felibrejada a Perigüers

    P6290095.JPGBernard Sendrès, president dau Bornat dau Perigòrd, nos presenta las grandas linhas de la granda festa occitana annadiera de Périgord que ven a Perigüers pour lo 6esme còp dempuei sa creacion.

    « La felibrejada se debanara sur tres jorns, dau divendres 5 au diumenc 7 de julhet, en centre vila de Perigüers. Totplen de monde se son mobilisats per far de l'eveniment una reüssida.

    Divendres 5, lo jorn de las escòlas

    « Daus eslevas de las escòlas publicas e privadas de Perigüers e de la CAP, de la Calandreta mai daus collegians occitanistes venguts de pertot en Dordonha son convidats a gratis per aquela jornada, en tot mai de 1200 jòunes. Quela jornada es plan importanta per nosautres, que volem far passar la lenga aus pus jòunes. Van descubrir los artisans, los vielhs mestiers e faran daus talhiers de dança de chants, visita dau vergier daus trobadors coma Joan-Francés Gareyte, contes coma Monica Burg, un concert baleti coma Romain Baudoin de Familha Artus...A 18 oras, los escolans de Perigüers e Corsac faran lor espectacle, avant lo bal a gratis a 21 oras coma « 3615 Tout Court », plaça de la Clautre. Per chabar la serenada, Peiraguda e Brass Office faran un concert au parc Gamenson a 21 oras ( entrada 10€).

    Dissabde 6, vila duberta, accès liure

    Apres los merchats abituaus lo matin, podretz veire l'apres-mieijorn, los artisans e los vielhs mestiers plaça de la Clautre e Mauvard. A 11 oras puei a 14 oras, Maurici Moncozet e Bernat Combi van interpretar « Marcela Forever », lor espectacle sur l'òbra de Marcela Delpastre. A 15 oras, quò sera lo « Cant'òc et cont'òc », plaça de la Clautre e la visita dau « Vergier daus trobadors » a l'espaci culturau. A 15 oras 30, una conferencia sur l'occitan coma Guy Mandon et Gérard Fayolle, de las visitas guidadas de la vila en occitan e en francés per le Service d'art et d'histoire e la mediatèca...Totplen de chausas : talhiers de dança, conferencias, omenatge a Claudi Seignolle per Joan-Claudi Dugros...e a 21 oras, concert coma Lou Dalfin, au parc Gamenson ( entrada 10€)

    Diumenc 7, animacions, passa-charrièras, taulada e cort d'amor

    De segur, i aura totjorn los artisans, los vielhs mestier, lo merchat de productors. La dubertura se fara a 8 oras, entrada paianta 6€ per persona ( a gratis per los – de 12 ans). Tres passa-charrièras ( défilés) se faran emb los gropes tradicionaus. A 10 oras 30, la messa sera dicha a la catedrala sent-Front. Apres los discors oficiaus sur las alèias Tourny, quò sira la taulada ( 26€ sur reservacion au 0553028217) e a 15 oras, la « Cort d'amor » au Parc Gamenson ». Après 18 oras 30, l'entrada sira liura ».

    Un programa plan riche que ne'n podetz tornar trobar lo detalh sur : https://perigueux.fr/perigueux-au-quotidien/animation/1000-2019-la-felibree-a-perigueux.html

    Denis Gilabert.

    Fotò: la jornada dau divendres per los escolans es totjorn un moment per ne'n saber mai coma las gent de mestier ( aqui, los belhaires en 2018 a Sent Cibran)