Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 414

  • Quoras, quoras, quoras… ? de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgDimmi quando, quando, quando… « Dija-me quora(s)… », ditz la chançon en italian.
    Ai auvit parlar d’una maison ente trobavan que los òmes fasian tròp de despensa de beure e de minjar per las escodasons. Tròp de grilhons, de polet ròstit, de mongetas… Disian que quand lo minjar vos pesa sus l’estomac, òm trabalha pas si ben. E que los diumencs, que òm trabalha pas, òm a pas mestier de tant minjar que los jorns obrants. E que fau pas marendar per mielhs sopar l’enser. E que, avant d’anar au liech, fau prener un repas leugier, que tròp minjar empaicha de durmir… Per pas endurar lo suplici de la chauchavielha, que Daniel Chavaròcha ne’n parla si ben. « Per mon arma, çò-ditz l’autre, quoras es-quò que òm minja son aise dins ’queu país ? »

    Dins nòstres ranvers, quoras o ben quora es l’adverbe interrogatiu que sierv per damandar de situar un eveniment dins lo temps. Vòu dire : A quau moment ? La responsa pòt estre : « Dins las annadas quatre-vints », « La setmana que ven »,  « Quand te maridaras » … En grafia franco-fonetica, se ditz *courâ, *courê, *couro, e « Quora(s) es-quò » : *coureico.
    Lo veiquí empluiat dins una question directa :
    « Sabia ben qu’un jorn (l’aubre) tombaria… Mas coma, ente, quoras ? » (Jan dau Melhau)
    e dins una question indirecta :
    « Auriá pas pogut dire quora quauqua ren s’aviá passat o dich davant se, si qu’era mas lo mandin o la velha. » (Roland Berland)
    Autres exemples : Quora vendras ? (Quand viendras-tu ?), Dempuei quora ? (Depuis quand ?), Quora que siá (À quelque moment que ce soit), Quora que venha (Quel que soit le moment où il viendra).
    Ai pas trobat d’exemples de « quand » o ben « quante » empluiat coma adverbi interrogatiu. Los trobadors empluiavan « quan » = quand/quante coma nautres aura
    Quan vei la lauzeta mover Quand je vois l’alouette mouvoir…
    De joi de joi sas alas contra’l rai … de plaisir ses ailes contre le rayon (B. de Ventadorn)
    e coneissian aitot « lanquan », que a disparegut :
    Lanquan li jorn son lonc en mai Lorsque les jours sont longs en mai (Jaufre Rudel)
    Chabaneu nos ditz que « quando  interrogatif du latin se traduit mieux (sic) par quoras, quora, qui représente « qua ora » (À quelle heure ?).
    Quora(s) a gardat la valor que aviá dins la linga daus trobadors. De mai, s’empluiava per marcar un chamjament alternatiu, coma « tantòst… tantòst… » (un còp… un autre còp…).
    A gardat ’quela valor dins d’autres dialectes. Marceu Fornier parlava de « La chabreta dau molin/Que tantòst pura tantòst ritz ». En lengadocian auriá benleu dich : « quora plora quora ritz ».
    Mas gardem au fons de nautres la brava musica dau poema dins la linga dau Perigòrd e dau Lemosin :
    Quo es la chabreta dau molin
    Que tantòst pura tantòst ritz !
    Quo es la chançon qu’un jorn solelha
    E puei l’endoman s’embruméia :
    Quo es la vita semnant las plors
    Puei lo rire demest las flors.
    Marceu Fornier, Eimatges d’un molin (1980)

    A Javerlhac, lo 3 de junh de 2019
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue: http://www.lochamindelafont.com/

  • Quoras, quoras, quoras… ? de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgDimmi quando, quando, quando… « Dija-me quora(s)… », ditz la chançon en italian.
    Ai auvit parlar d’una maison ente trobavan que los òmes fasian tròp de despensa de beure e de minjar per las escodasons. Tròp de grilhons, de polet ròstit, de mongetas… Disian que quand lo minjar vos pesa sus l’estomac, òm trabalha pas si ben. E que los diumencs, que òm trabalha pas, òm a pas mestier de tant minjar que los jorns obrants. E que fau pas marendar per mielhs sopar l’enser. E que, avant d’anar au liech, fau prener un repas leugier, que tròp minjar empaicha de durmir… Per pas endurar lo suplici de la chauchavielha, que Daniel Chavaròcha ne’n parla si ben. « Per mon arma, çò-ditz l’autre, quoras es-quò que òm minja son aise dins ’queu país ? »

    Dins nòstres ranvers, quoras o ben quora es l’adverbe interrogatiu que sierv per damandar de situar un eveniment dins lo temps. Vòu dire : A quau moment ? La responsa pòt estre : « Dins las annadas quatre-vints », « La setmana que ven »,  « Quand te maridaras » … En grafia franco-fonetica, se ditz *courâ, *courê, *couro, e « Quora(s) es-quò » : *coureico.
    Lo veiquí empluiat dins una question directa :
    « Sabia ben qu’un jorn (l’aubre) tombaria… Mas coma, ente, quoras ? » (Jan dau Melhau)
    e dins una question indirecta :
    « Auriá pas pogut dire quora quauqua ren s’aviá passat o dich davant se, si qu’era mas lo mandin o la velha. » (Roland Berland)
    Autres exemples : Quora vendras ? (Quand viendras-tu ?), Dempuei quora ? (Depuis quand ?), Quora que siá (À quelque moment que ce soit), Quora que venha (Quel que soit le moment où il viendra).
    Ai pas trobat d’exemples de « quand » o ben « quante » empluiat coma adverbi interrogatiu. Los trobadors empluiavan « quan » = quand/quante coma nautres aura
    Quan vei la lauzeta mover Quand je vois l’alouette mouvoir…
    De joi de joi sas alas contra’l rai … de plaisir ses ailes contre le rayon (B. de Ventadorn)
    e coneissian aitot « lanquan », que a disparegut :
    Lanquan li jorn son lonc en mai Lorsque les jours sont longs en mai (Jaufre Rudel)
    Chabaneu nos ditz que « quando  interrogatif du latin se traduit mieux (sic) par quoras, quora, qui représente « qua ora » (À quelle heure ?).
    Quora(s) a gardat la valor que aviá dins la linga daus trobadors. De mai, s’empluiava per marcar un chamjament alternatiu, coma « tantòst… tantòst… » (un còp… un autre còp…).
    A gardat ’quela valor dins d’autres dialectes. Marceu Fornier parlava de « La chabreta dau molin/Que tantòst pura tantòst ritz ». En lengadocian auriá benleu dich : « quora plora quora ritz ».
    Mas gardem au fons de nautres la brava musica dau poema dins la linga dau Perigòrd e dau Lemosin :
    Quo es la chabreta dau molin
    Que tantòst pura tantòst ritz !
    Quo es la chançon qu’un jorn solelha
    E puei l’endoman s’embruméia :
    Quo es la vita semnant las plors
    Puei lo rire demest las flors.
    Marceu Fornier, Eimatges d’un molin (1980)

    A Javerlhac, lo 3 de junh de 2019
    Jan-Peire Reidi

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Il existe deux variantes en occitan pour désigner « le bouleau » : beç et betol (du gaulois bettiu ; latin betula). Le premier est présent dans Bessouille, La Bessouille, Les Bessouilles, La Bessoulade, Les Bessoules, Les Bessoulias, La Bessoulie, La Bessoulière, Bessouliou, La Beyssouillie, Les Bessines, sans oublier les nombreux La Bessède. Et le second est présent dans les nombreux Le Bétou et aussi dans Les Bétou, La Bétoule, Les Betoules, Les Bétoux, Le Betoux.

    Joan-Claudi Dugros