Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 2

  • PITIT, PLÒU-QUÒ ? PLAN, PAIR, PLÒU, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgPitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu…
    ’Queu viralinga, que pòde pas tornar dire redde sens m’entraupar, fai pensar a las nuechs dins las vielhas maisons, que l’auratge nos esvelhava. Auviam drindrinar los carreus de la fenestra, las tonadas venian pus fòrtas e, tot d’un còp, l’aiga batiá la teulada mau entretenguda, desbordava daus regons barrats per daus tapons de mossa, e tamborinava plòcò-plòcò-plòcò sus lo planchat dau granier. Quo era lo moment d’i montar los topins e las selhas que faudriá pas obludar de voidar l’endeman. A mesura que l’auratge s’eslunhava, lo clapotejadis veniá mai espaçat : plò… plò… plò… e òm se podiá tornar endurmir.
    Pitit, plòu-quò ? Plan, pair, plòu… Pitit plan quò plòu pair plan… Pfff… !

    Aquí, plan (prononçat *plò) vòu dire « òc ». Ne’n veiquí d’autres exemples :
    Enfin, [lo curet] finiguet per dire en bredolhant : « Plan, plan, mercés plan. » (J.-C. Dugròs)
    Plan, nos som d’acòrd. (J. Delaja)
    Dins nòstre parlar nontronés, plan a sovent una valor clarament ironica aprep « òc » (òc plan !) e « mai » (mai plan !) :
    Sabetz-vos çò que surtit de sa segonda pòcha? De l’argent ? Òc plan ! (prononçat *aplò) Quo era una poma... En francés : Tu parles ! (Òc ben ! auriá la mesma valor.)
    Una femna a son òme : « As enquera tròp begut ! » Responsa negativa : « Mai plan ! » (Et quoi, encore !)
    Si-es plan ! e Si-es ben ! sierven per contradire una opinion negativa. (Mais si ! Oh que si !)
    – Tu ne ganhas pas ta vita? – E, si-es plan! Quò siriá maluros si crevava de fam! (Delaja)

    Normalament, plan davant un adjectiu o un adverbi marca lo « superlatiu absolut » e correspond au francés très :
    Era plan valhent e sabiá tot far! (R. Berland) Il était très travailleur
    Se poriá que lo pont fuguesse plan costós. (E. Ros) très coûteux
    Nòstra raça lemosina coneis enguera los prats … e sa vianda es plan reputada. (I. Lavalada) très réputée
    Aquí [las tomatas] son plan bonas e conflas de solelh. (M. Chapduelh) très bonnes
    Lo trobem sovent dins daus cas ente los que fan coma me voldrian empluiar lo francisme « bien » :
    Lo Lemosin es pas la Torena, « vargier de la França », coma un ditz, mai que mai per sos chasteus plan entretenguts, plan ponhats.... (I. Lavalada) bien entretenus, très soignés
    Mas « plan » pòt pas remplaçar « bien » dins la frasa :
    Fugueren plan bien reçaubuts ! Ils ont été très bien reçus ! (Eventualament ironic)
    Quo es plan bien fait ! (Delaja) C’est très bien fait.
    Comparar :
    Quo es ben bien fait ! Effectivement, c’est bien fait ! (Se fau rendre a l’evidéncia)
    Per exprimir l’admiracion, òm auva sovent de las frasas sus lo modèle :
    Es plan genta per mon arma ! Qu’est-ce qu’elle est jolie ! (Literalament : par mon âme !)
    Chas nos, « Es plan genta ! » tot sol pòt estre ironic. « Es ben genta ! » z’es totjorn (C’est un sacré numéro !). « Es bien genta » es totjorn un compliment.
    Autre exemple. Quante Picatau conta que a fai minjar daus champanhòus ladres a sa bela-mair per veire si li farian mau, quauqu’un li ditz : « Tu ses plan brave ! » (Tu es un sacré lascar !).
    Lo sense de la frasa es mai que mai donat per l’intonacion dins la linga parlada e lo contexte dins la linga escricha. Quò permes de gomar quauquas ambigüitats d’un parlar a l’autre.

    Plan associat ad un verbe indica una prediccion o ben una supausicion :
    Que vai far nòstre temps ? Quò vai plan plòure ! Je crois bien qu’il va pleuvoir !
    Vos ai pas enquera dich, mas z’avetz plan devinat, que s’era fait boissar a las eleccions. (J. Ganhaire) mais vous l’avez sans doute deviné
    [Picatau] trobava que quò pudiá dins la cosina. – Vielha, v’atz plan fait cueire una flaina per lo disnar ! Eh, la vieille ! Vous avez fait cuire une fouine pour le déjeuner ?
    Comparar :
    Es plan sadol ! Je crois bien qu’il es saoul ! (« plan » pòrta sus lo verbe : intonacion montanta que marca lo dobte)
    Es bien sadol ! Il est fin saoul ! (« bien » pòrta sus l’adjectiu ; « bien » es accentuat)

    Dos exemples interessants :
    La lucha de las classas existis plan a l’ospici d’a Sent-Iriès (Jan dau Melhau) La lutte des classes existe bel et bien
    Quand pluevia, nos teniam a l’abric, tras lo fuec. ’Queu qui sautava per lo trabalh, garnir la chaudiera o pasturar, plan que lo planhian l’autres. Celui qui sortait… les autres le plaignaient bien
    M’es ’vis que, dins ’quel exemple, « plan que » dòna una valor exclamativa : « je vous assure que les autres le plaignaient ! »

    « Plòu plan pitit ? Plòu, pair, plan… » Non, zo laisse. Tròp malaisat per me.

    A Javerlhac, lo 13 de julhet 2019
    Jan-Peire Reidi

    Per ne'n saber mai sur la trabalh de Jan-Peire Reidi, de veire lo blògue:

    http://www.lochamindelafont.com/

  • La felibrejada daus escolans

    P7050391.JPGDivendres 5 de julhet, coma a chasca felibrejada dempuei cinc annadas, Lo Bornat dau Perigòrd convida los escolans per una jornada especiala. De segur las escòlas publicas, privadas e la Calandreta Pergosina dau ranvers de Perigüers, mas en mai de quò, los collegis de Dordonha que seguen l'option occitan, passen una jornada a gratis. Chasque grope es aculhit per daus benevòles plan gentes que lor fan descubrir los estands daus òmes de mestier, los artisans : factors de viela o d'arcs, mosnier, belhaires eac. que se trobavan plaça Mauvard o b'etot plaça dau Thouin. An pogut tastar lo jus de poma freschament traulhat, an pogut visar de pres los vielhs tractors, la batuerza, tos los utilhs per la vinha venguts dau sud dau departament.A chasque còp, an trobat dau monde plan plasent per balhar las explicacions

    Daus espectacles e de las expausicions

    Dins l'espaci François Mitterrand, L'Agencia culturala departamentala avia amenajat  « l'òrt daus trobadors », emb una vesita menada per Joan-Francés Gareyte, una expausicion sur l'occitan, lenga daus trobadors. A l'acialat daus aubres, los escolans podèren auvir daus contes bilingües per la contairtitz Monica Burg e se laissar portar per son imaginari. Puei, an assistat a un concert de Romain Baudouin, vengut de Biarn, que juguet un instrument, boiradis de viena e de guitara electrica, amplificat. Presentet en musica diferents animaus que los collegians devian trobar.

    Un moment de chant e de dança

    Apres aver trauchat la ruas e charrieras de Perigüers, se'n aneren vers lo parque Gamenson per marendar mai chantar e dançar sur la musica daus Goiats, valent a dire Gilles de Becdelièvre e Nicolau Puech. Cercle circassians,scottishes, rondeus, borreias, brisa-pès...tot lo monde se boteren de dançar maugrat la caumassa. Apres quò, demoret un pauc de temps per far visitar las ruas e plaças de Perigüers e se botar a l'acialat per prener una glaça o beure un còp, avant de tornar au bus.

    Escolans e ensenhaires deven grandmercejar lo Bornat dau Perigòrd per queu moment de rencontra que nos balhan a chasqua felibrejada.

    Denis Gilabert.

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    L'occitan òrt désigne le jardin potager (du latin hortus, jardin), remplacé aujourd'hui par le gallicisme jardin. On le retrouve dans L'Ort à Montmadalès (Al gran hort en 1757), Les Orts à Jayac et à Négrondes (Iter naturalis quo itur sus los Orts en 1475). Une confusion peut être faite avec Or, prononcé de la même manière, peut-être dans La Croix de l'Or à Journiac (Croix de l'Ort) mais plus sûrement, d'après Peter Nollet, à Saint-Aubin-de-Nabirat ou L'Or du Lys devrait être compris comme L'Òrt del Lin (« le jardin du lin ») et aussi à Florimont-Gaumier où Le Pech de Lord pourrait être Lo Puèg de l'Òrt (« la hauteur, la colline du jardin ») à moins qu'il ne s'agisse du nom de personne L'Òrt, Lord, attestés au 19e siècle. Les noms de personne Delort, Delord sont aussi attestés en Périgord. « L'òrt daus Trobadors », de la félibrée à Périgueux désigne bien le jardin des troubadours.

    Joan-Claudi Dugros