Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

  • La Passejada, visite en occitan de Périgueux avec Jean-Louis Lévêque

    L'association Novelum IEO Perigòrd, en collaboration avec Destination Périgueux, l’Office de tourisme de la ville de Périgueux, organise des visites en occitan du centre ville de Périgueux. Jean-Louis Lévêque assure ces visites.

    Voir le petit film réalisé par Nicolas Peuch: https://youtu.be/31vPCNMKlPw

    Le tarif de la visite est de 7€ par personne, 5€ en tarif réduit de 5 à 16 ans et gratuit pour les moins de 5 ans. Les réservations doivent se faire sur le site https://destination-perigueux.fr/

     

     

  • Cronica de toponimia e patronimia per Joan-Claudi Dugros

    Hypocoristiques de Bernard

    Second volet de la série de Jean-Claude Dugros sur les suffixes ou diminutifs au prénom de Bernard.

    La Bernarde à Échourgnac et à Saint-Antoine-Cumond, est une féminisation ou un collectif. Ce dernier est présent dans La Bernardie à Campsegret (La Vertrandia en 1283), à Capdrot, aujourd’hui Bernadio, à Journiac (La Bernardia en 1452), à Liorac (La Bernardia, en 1452), aujourd’hui La Bernade, à Montignac-sur-Vézère (en 1400), à Pressignac (La Bernardia), à Trélissac (M. de la Bernardia en 1291, à Urval ; Les Bernardies à Simeyrols (Les Bernardis), à Proissans, à Fossemagne (forme ancienne Bernardins (Le Moulin des), Les Bernardis) ; Bernardière à La Coquille, La Bernardière à Saint-Martin-des-Combes, Les Bernardières à Champeaux (Bernarderii en 1364). Jean Roux a relevé un Joan de las Bernadieyras dans Le Livre Noir de Périgueux. 

    Avec diminutif –on (prononcé /ou/) : Les Bernardoux à La Jemaye, à Douzillac, et à Marsac).

  • Sent-Abre dedicaça una placeta a Joan-Pau Verdier, prumier pas vers la Felibrejada en 2024

    Inauguration placeta JP Verdier Sent Abre 2023.jpgDiluns 3 de julhet, Peire Janalhac, mera de Sent Abre ( Tocane Saint-Apre en francés) convidet los abitants de la comuna, los elegits e las associacions per dos eveniments a l’entorn de la cultura occitana dins lo ranvers de la vau de Drona.

    D’en prumier, l’edila confirmet que Sent-Abre fuguet chausida per organisar l’edicion 2024 de la Felibrejada, en presença de Christel Grégoire, Presidenta dau Bornat dau Perigòrd. Quò se fara emb l’ajuda de las comunas dau ranvers, maitot las comunas de l’ancian canton de Montagrier e de L’Esla, Mencinhac, Sent-Meard de Drona. Lo mera desira que la Felibrejada de Sent-Abre sia l’afar de tot lo monde, associacions, benevòles, elegits, artistes, actors economics dau ranvers : tots se pòden apropriar l’afar per ne’n far un succès popular. Lo trabalh de preparacion vai començar  e una prumiera amassada de trabalh sera leu organisada en setembre. Melania Celerier, Conselhiera departamentala dau ranvers e artista occitanista plan coneguda, faguet saber son estambòrd per l’eveniment e assegura li aportar tot lo sosten possible.

    Manièra de lançar l’afar de la Felibrejada, la meraria decidet de nonmar l’esplanada entre l’Ostau Paradòu e la sala de las festas dau nom de placeta Joan-Pau Verdier, en presença de Marçau Peironin, professor d'occitan, amic e partenari de Joan-Pau sur França Blu Perigòrd e que representava sa familha. Entau fasent, l'artista tròba sa plaça e fai lo ligam entre dos luòcs de cultura ( la mediatèca Jean Macé e lo museu dau costuma) e d'espectacles.

    Crestian Daverat, conselhier municipau en charja de l’adreçatge rendet un omenatge plan personau e inspirat au famos autor, compausitor, chantaire, cronicaire ( eca!) perigòrd que descubriguet dins sa jòunessa. Expliquet son accion remirabla per far passar la cultura occitana dins lo monde d’aüei. Una placa especiala, creacion de fer, fuguet revelada per Christel Grégoire, Melania Celerier e Peire Janalhac. Pòrta lo texte en occitan: « Joan Pau Verdier, trobador de nòstre temps ». Alaidonc, aura, "i a una plaça que pòrta ton nom".

    Lo prumier magistrat faguet remarcar la continuitat de l’accion de mesa en valor de la cultura occitana, començada per Micheu Debet, ancian mera de Sent-Abre, conselhier generau e « deputat daus picadis » que fondet lo museu dau costume de Sent Abre coma Gineta Valpremi ,membre dau Bornat dau Perigòrd,e que chausiguet de donar a doas ruas importantas dau borg los noms daus trobadors perigòrds dau ranvers, Arnaut Daniel e Arnaut de Maruelh.

    Lo monde present son demorats un bon moment a platussar e an començat de prener data per diferents projects, las idèias espelissavan de pertot !

    Denis Gilabert