Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 551

  • Etait-ce vraiment "La plus close nuit"? par Alain Desfarges

    Ce jour d’hiver pétillant de lumière?Lundi 26 février, j'étais aux obsèques d'un ami qui appartenait comme moi à une association de poètes du bergeracois " Les Amis de la Poésie". Il s’appelait Abel, Bernard Lesfargues. C'était un poète aussi connu pour son travail de traducteur d'oeuvres espagnoles et catalanes, parmi lesquelles "la maison verte" qui révéla en 1969  Mario Vargas Llosa. En 2015 il fut honoré par la Catalogne, à Barcelone où une bibliothèque porte son nom. La petite église d'Eglise Neuve d'Issac était pleine d'une foule d'amis et de membres de sa famille affligés, notamment un de ses petits- fils qui relata les souvenirs de son enfance avec son grand- père. 
    Dans un de ses livres de poèmes, Bernard en écrivit un dont le titre était « Mon enterrement » et dans lequel il exprimait toutes ses volontés : écouter le Requiem de Gilles du XVIIe siècle, chanter « Aquelas montanhas » et « Montanyes regalades » sans oublier, après la cérémonie, de boire, sur le compte de ses héritiers, les vins qui vieillissaient dans sa cave. Un vœu exaucé. Bernard a pris son envol vers le firmament azuré. Sur les ailes poétiques de ses œuvres littéraires.

    Alain Desfarges, de Lamonzie-Saint-Martin

  • L'arair del cèl, poema de Bernard Lesfargues

    Bernard Lesfargues.jpgAu moment où les grues sont de retour, levons les yeux vers le ciel en ayant une pensée pour celui qui les a suivies et en a si bien parlé dans « L'arair del cèl » ( l'araire, la charrue du ciel).

    °°

    L'arair de las gruas
    laura lo cèl.
    Las gruas lauran lo cèl d'aquesta tèrra
    onte doman van nàisser
    las freulas, las umilas flors
    d'una prima timida.
    Las gruas
    que fan plòure las benauranças
    sus las teuladas
    plòure grumilhas de patz
    sus los claus e los picadís
    plòure l'amor sus las bèstias
    e sus la gent.
    Las benvolentas gruas
    vòlan cap al nòrd linde e lis.
    Las gruas vòlan cap al nòrd
    e nosaus las espiam
    las escotam
    las envejam
    aquelas cascalhejantas dònas
    que lauren lo cèl sens laissar 'na quita reja.

    Bernard Lesfargues

  • Omenatge a Bernard Lesfargues, segonda partida per Joan-Claudi Dugros

    JC Dugros et B Lesfargues.JPGSegonda partida de l'omenatge de Joan-Claudi Dugros a Bernard Lesfargues

    Lo poèta occitan
    Dins la poesia de Bernard Lesfargues, marcada per la recèrca de la perfeccion dins la descripcion d'un paisatge, d'una simpla scèna de vida de cada jorn e mai que mai per l’etèrna reconeissença mudada en afeccion pels amics catalans, se tròban en bona plaça la femna, lo país, l'obsession de la mòrt, dins la drecha linha de « l'itinerari de paraula » (Jean-Claude Forêt) d’un autor demest los mai representatius de la poesia tot cort, entre sègle xxen e sègle xxien.
    L’òbra de Bernard Lesfargues es lo resultat d’una vida sancièra d’engatjaments afogats dins la reconquista d’una lenga literària plenament occitana, sus las piadas de mila ans d’escritura quasiment sens pausa.
    Bernard Lesfargues aurà gardat juscas a la fin de sa vida, l’èime, lo gaubi de la paraula, en occitan coma en francés, signes d’una clarvesença sença. Se lo còs ne’n podiá pus, anequelit jos lo pès de las annadas, l’èime contunhava sens jamai pèrdre la centena. Lo vielhum a jamai agut de presa sus una volontat indomdabla.
    Sèm nombroses a aver trevat sa bibliotèca e a li far pèrdre un temps preciós, mas coma èrem contents e fièrs quand nos disiá : « Amb vosautres, pèrdi jamais mon temps ».
    En 2001, pareissiá a las edicions Jorn, à Montpeyroux (34), lo recuèlh de poesia La brasa e lo fuòc brandal, que recampava la màger part de l’òbra poetica, dempuèi las annadas quaranta, ja pareguda dins los recuèlhs ( venguts inaccessibles (Cap de l’aiga ; Còr prendre ; Ni cort ni costièr…)). Aquí reeditats e mai completats de mai d’un poèma, La brasa e lo fuòc brandal donava enfin a legir, dins tot son ample, sus mai d’una mitat de sègle, totes los grands moments d’un itinerari d’escritura. Mas la produccion de Bernat Lesfargas s’arrestèt pas en 2001. Seguiguèron d’autres poemas escrincelats dins de pichons recuèlhs coma Finie la fête, (Les Amis de la Poésie, Bergerac, 2004,), La plus close nuit, (Fédérop, Gardonne, 2006), Et ego… (Les Amis de la Poésie, Bergerac, 2012).
    De mai, òm pòt escotar Bernat Lesfargues legir el meteis sos poèmas sul CD Tresors d'Occitanie, Bernard Lesfargues, morceaux choisis dits par l'auteur, Occitània Produccions 2009.

    D’amics legisson sos poèmas sul CD Bernard Lesfargues Poèmas – Poèmes, editat per Novelum. (sd) e tanben sul site http://www.pays-de-bergerac.com/pages/occitan/vu-lu-ecoute/index.asp

     Poèta, diguèt : « Se un jorn, me sei botat a escriure de vèrses e se mos poèmas an qualque valor, aquò’s ben als paisatges, als ostals, als arbres, e a las fonts d’aquel país [Gleisa Nueva d’Eiçac] que lo devi, e mai que mai al monde d’aicí que, en parlant nòstra lenga mairala, m’an après a l’aimar, e, sens que se’n dobtan, m’an acostumat a la parlar. »
    Jean-Claude Dugros