Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Jan-Peire Reidi

  • Los riches, los paubres, de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpegUna remarca de l'autor de la cronica: "Veiquí un texte embraulhat per parlar d'un monde embraulhat, d'un monde que bulh."

    LOS RICHES, LOS PAUBRES

    Un òme que a pas de musica dins son eime,

    Que es pas esmougut per l’armonia e la doçor daus sons,

    Es preste per la traïson, lo pilhatge, la manigança… (1)

    William Shakespeare, Lo Merchant de Venècia, Acte V, scena 1 

     


    Los riches ’chapten çò que lur fai plaser per minjar, se ’bilhar, se permenar,

    sovent mai que lur fai mestier,

    los paubres ’chapten çò que tròben de mens char de çò que lur fai mestier

    nonmas çò que lur fai mestier.

    Daus còps los paubres parcirian ben d’estre oblijats de pàiar çò que fau pàiar per poder trabalhar,

    e que lur sierv pas per minjar, se ’bilhar, se lotjar.

    Son oblijats de se levar dabora per anar trabalhar loenh, per un patron, un autre e un autre,

    d’un solelh a l’autre,

    au servici de riches que los pàien pas, o gaire, o que ’visen pas, vesen pas los paubres.

    Trabalhen per far venir mai riches daus patrons que an jamai vuts que disen que son pas lurs patrons.

    Son totjorn gastes.

    Lur taina d’estre daus vielhs avant de venir vielhs.

     


    Los riches-riches vòlen pas pàiar d’impòsts,

    permenen lur sòus, sarren lurs sòus, per los gardar, per ne’n aver mai.

    Se permenen quand an lo temps dins lurs machinas volantas, dins lurs palais bastits sus terra o que van sus la mar. 

    Saben pus ente plaçar lurs sòus per lur far far daus pitits,

    ’chapten o fan bastir dins las vilas daus grands bastiments que còsten de las fortunas,

    per empaichar los mens riches e los paubres de se lotjar.

    Per gloriosetat, ’chapten.

    ‘Chapten, mabolhen, chaulhen, roinen.

    ’Chapten daus tableus,

    ‘Chapten los òmes e las femnas que fan au balon, que fan a lo que anira lo pus redde en bateu o en bicicleta.

    ’Chapten de las fabricas de novelas que ausen pus dire dau mau de ilhs.

    Se sierven de machinas mai sabentas que los sabents

    per far venir paubres los riches mens riches que ilhs,

    e los paubres mai paubres que los paubres,

    per los segre totjorn e pertot,

    per lur prener lurs quauques sòus,

    per los far estar.

     

     

     

    Los mai riches que los paubres son esmalits

    contra los mai paubres que ilhs que podrian venir tan riches coma ilhs,

    e que vòlen nonmas una teulada e una taula,

    An paur

    de perdre çò que an de mai que los mai paubres que ilhs.

    Las femnas daus mai riches que los paubres fan pus gaire de pitits.

    An paur 

    daus raubaires paubres, violaires de mainatges e de femnas, cotelaires, copaires ce còus,

    daus chaumaires fenhants, estrangiers trichaires,

    daus cresents d’un Diu estrangier e de lurs fòus,

    de las femnas ’bilhadas de negre daus paubres-paubres que fan daus pitits,

    mas los mai riches que los paubres son pas esmalits contra los riches-riches.

    Aguissen los elegits que fan çò que pòden per pas laissar los paubres crebar de fam,

    E los mai riches que los paubres

    escolten los que lur fan paur,

    per se far elegir e prener lo poder,

    que fan creire que los dangiers que son daus dangiers zo son pas,

    e que los dangiers que zo son pas zo son,

    que çò que es pas vrai z’es, e çò que z’es z’es pas,

    que vesen çò que cresen, e cresen pas çò que vesen,

    que cresen o fan creire a un bon Diu sens bontat,

    a daus òmes sens generositat,

    escolten pas los que vòlen sauvar la natura, l’umanitat,

    escolten pas los que son pus fins e pus sabents que ilhs.

    Los paubres maluros 

    escolten los que lur fan creire que los sabents nos vòlen afinar, nos far malaudes, nos prener nòstres sòus e nòstra libertat, 

    son esmalits,

    e son vielhs dins lur testa avant de venir vielhs.

    Per vengetat, 

    se fan los vaslets daus riches-riches gaire vergonhos, bandits eideiards,

    glorios, cobeitos, insolents, 

    que semnen la messonja, la paubretat, lo malur,

    e que an l’eime dur, espes, sens musica.

     


    A Javerlhac, lo 21 dau mes d’abriu 2025

    Jan-Peire Reidi

     


    (1) The man that hath no music in himself

    Nor is not moved by concord of sweet sounds,

    Is fit for treason, stratagems ans spoils…

    William Shakespeare, The Merchant of Venice, Act V, scene 1 

     

  • Dins lo vargier au mes d'abriu, de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpgMe sovene pas aver jamai auvit parlar de « meschantas » erbas dins lo vargier dins lo temps. Pas mai de « plantas adventícias ». I aviá « l’erba » e los legumes. Un vargier tengut « pròpe » aviá « pas un piau d’erba » ; quò era « un brave vargier » ente los legumes venian bien. Era « sale » si òm laissava l’erba crubir lo terren. « I a mai d’erba que de legumes » era pas un compliment. Aüei, òm tròba de la gent per sostener que totas las plantas an lur utilitat, que fau pas aver paur de laissar frotjar « l’erba ». 

    Las femnas semnavan benleu daus dàlias et daus glaiòus defòra, davant l’aiguiera, e daus geraniums dins daus vielhs topins sus quauque mur o quauqua fenestra. Autrament, quo era mai que mai los mossurs que plantavan de las flors dins los vargiers. Avian de las pelusas, de las planchas de flors, daus rengs de rampalm talhats au carrat lo long de las ’léias sabladas… Los soles legumes que se vesian pus sovent dins los vargiers daus riches que dins los daus paisans eran los artichauts e las asperjas.

    Non, per nautres paisans, lo vargier era per far venir los legumes, pas nonmas per far brave.. Las femnas eran pas en pena per far la sopa : queraque, i trobavan ben quauque pè de porrada, daus onhons, de las mongetas en caletas… Mai quauqua laituja, las tomatas, lo persilh per la salada, la vinheta per la moleta. Ma defunta mair ’massava los peseus dabora e emportava las caletas dins son davantau per las engrunar en gardant las vachas. (Per me, los peseus fresches au mes de junh son çò que lo vargier mena de melhor.) Vese enquera lo plaser de mon pair quand anava querre un pè de lissa dins lo vargier au printemps per desjunar. Ne’n fasiá una fretissa o ben lo minjava emb un tròç de pan fresche engraissat de grilhons. Dins lo barradis davant la maison, que trabalhavam emb los buòus e lo brabant, semnavam las mongetas e las pompiras per los crestians mai per los pòrcs.

    Los aubres fruchiers eran per minjar… mai per beure. Figier contra lo mur rasis lo vielh forn, pomiers, nogiers, periers, pruniers, cirieirs deçai delai sins lo barradis, lo coderc o las quitas terras… Òli de cacaus praissat au molin, confitura de prunas, tartras de pomas, clafotis de cireijas, citre un pauc jasbre per mainatjar lo vin, sens obludar « la blancha » per « lo cafè e la gota »… Servian pas sovent de frucha frescha a taula per lo dessierv. Las cireijas e las prunas se minjavan defòra quand òm las culhissiá o ben aitot ’ribavan sus la taula confidas dins un bocau d’aiga de vita.

    Per me, un vargier deu estre un vargier per minjar, mai un vargier que marca bien. Un vargier « pròpe ». Deserbar : lo trabalh lo pus penible que pren lo mai de temps. Tota la semnada passada, que fasiá bon, ai ’rachat l’erba avant de semnar las pompiras e los rafes, e de plantar la salada. Ai fait aisat per ’rachar lo maurelon, lo trifolet e lo saniçon emb lo rasteu, mas tots ’quilhs pitits onhons de serp, venguts sai pas d’ente, m’an plan fait einoiar. Perden tots lurs granons autorn dau bulbe quand òm los tira de terra. Òm cuja pas los far crebar. Faudriá espandre una bascha, mas quo es pas brave. Fau ’rachar los gaugs, las chaucidas e la tranuja emb lurs raiç, e si òm los vòu pas veire ganhar tot lo vargier. Quand fará un pauc pus chaud, vendrá lo pipol, que laisse frotjar dins las ’léias, e la corriada que òm pòt jamai ne’n venir a bot. Las raiç de corriada van tròp bas jos terra. Si òm la laissa, s’envertolha après las mongetas e las chabeças de pompiras e las empaicha de frotjar. La milhòca a la fin de l’estiu apaubris la terra.

    Despuei mai de cinquanta ans ai totjorn ’gut un vargier. Fau un vargier per lo plaser, per la santat, pas per mainatjar los sòus. A Châtellerault, pita vila industriala autres còps poblada d’obriers-paisans, mos vesins fasian tots lur vargier. Se cresian plan d’aver los pus braves legumes, los pus daborius… E se mocavan de los que trabalhavan mau e que prenian dau retard. Un còp que aviá gran pres de cordeu per far un rejon, un vesin faguet semblant de creire que lo reng en essa era fait exprès per i far chabir mai de mongetas. Un autre còp que aviá pas enquera dòstat mos piquets de tomatas au mes de decembre, un autre me disset sens rire que, si òm los laissava pendent tot l’ivern, tornavan menar de las tomatas l’estiu d’après. Aguí onta. Aura mos rengs son drechs e fau vesinar de las plantas que van ensemble : lissas-pompiras-favas, peseus-carròtas-porrada-tomatas-onhons… Las corgetas, los cocombres e las citrolhas fròtgen un pauc pus loenh.

    Las tròbe plan bravas las plantabendas rondas daus jardiniers poetas, ente boiren tots los legumes e las flors e laissen far la natura. Eissàien pas de garnir los congelators. Mas me, demorarai totjorn un traulhabosa gormand sens imaginacion e sens fantasiá, que es uros quand la besunha a bien vengut. 

    Me pòde pas retener de me carrar quand ’vise mon vargier per la fenestra. Sente lo plaser de l’estre uman que a dondat la natura per i prener son viure. Los peseus son ramats de brodichas. La terra es bien trabalhada, finament escassonada, presta per los seissanta-e-dietz pès de tomatas que plantarai au mes de mai quand los plants siran pus fòrts. Metrai una ponhada d’autrujas e daus compòste bien descompausat dins chasque cròs. Si jala pas, si vòu far bon… Voldriá estre compausitor per far la musica de chasca plancha de legumes, coma Mossorgski per sos Tableus d’una expausicion. Si era pintre, fariá daus tableus de charas umanas emb daus legumes, de la frucha e de las flors coma Arcimboldo. Ma femna ne’n fai de las figuras amusantas dins las sietas per far minjar quauqua ren de saboros, de fresche e de jauvent aus goiats amonlats que coneissen nonmas las pastas e lo ketchup.

    Mas dolors dins l’eschina e las nivols rojas sus lo solelh coijant que ’pelem « una charanta » e que son signe d’aiga, me disen que vai plòure. Ai sarrat los gatges : lo motocultor, la broita, la trencha, lo puat, la forcha de quatre bencs, lo rasteu e la pala. Lo pilòt d’erba vai purir dins un coenh. Tota la jornada, ai agut lo nas dins la terra. Quand levava la testa, vesiá los aubres fruchiers en flors : pruniers, cirieirs, pomiers, codonhier. Las ’belhas avacavan a ’massar tot lo nectar e lo pollène que podian sus los aubres fruchiers e sus las flors de gaugs d’ente tornavan totas rossas. Garnissian las nauças daus bornats. Ai gaire pensat aus drechs de doana de Trump, a las bombas que tomben sus la paubra gent a Gaza e en Ucraïna, au climat que s’eschaura, la natura chaulhada, la mar que monta, las epidèmias e las catastròfas. Un vargier pòt nos far obludar un moment los malurs dau monde. S’ilhs podian nos obludar…

    A Javerlhac, lo 15 d’abriu de 2025

    Jan-Peire Reidi

    frotjar : pousser, l’aiguiera : l’évier, topin : pot, mai que mai : surtout, rampalm : buis, lissa : ail

    chabeça : tige,  barradis : enclos,  coderc : pré à côté de la maison (enclos),  escassonar : émietter, briser les mottes (cassons)

    traulhabosa : « brasse-bouse »,  chara : visage,  jauvent : bienfaisant 

    amonlat : difficile (nourriture)

    rafe : radis mouron, serpolet, séneçon, pissenlit, chardon, chiendent, liseron, pourpier, mil 

    dins las quitas terras, ou : quitament dins las terras : même dans les champs

    daboriu : précoce, rejon : sillon, chabir : être contenu dans…, loger (dans un espace)

    tornar + verbe à l’infinitif = répétition de l’action : tornar far, tornar dire..

    boirar : mélanger, que marca bien : qui présente bien

    menar (ici) : produire, venir (ici) : arriver à maturité

    se carrar (de) : être fier (de), dondar : dompter, soumettre, se creire (de) : s’enorgueillir de… 

    nivol : nuage, gatge : outil, ustensile (cf. « gadget » !) trencha : houe,  puat (pron. « pia »): houe à deux dents…

    codonhier : cognassier,  avacar : se hâter,   nauça : hausse,  bornat : ruche,  chaulhar : salir, souiller, polluer. 

     

     

  • Auseus dau ceu, de Jan Peire Reidi

    JP Reidi.jpegUna novela cronica de prima e d'actualitat de Jan Peire Reidi.

    « Agachatz los aucèls del cèl : non semenon ni non sègan ni non acampan dins de granièrs, e vòstre Paire celèst los noirís. » Novèl Testament, Evangèli segon Sant Matieu (6 :255), traduccion de Joan Roqueta-Larzac.

    « Semnen pas e mestiven pas, e garnissen pas de graniers… » « Nòstre Pair celeste los nuris »… mas nautres los empoisonem !

    Ente es lo cocut ? Ujan, l’ai auvit nonmas un còp, lo 30 dau mes de març. Era loenh, tot sol, e l’ai pas tornat auvir despuei. Aviá pas de monuda dins ma pòcha ; tant pieg, aurai pas de sòus ’questa annada – la carta de credit, quo es tròp modèrne, quò i fai pas… Lo paubre cocut es benleu tornat partir ; sa fumela voliá benleu pas demorar dins un país sens nis de pitits auseus per i poner sos uòus. Vesem gaire de roias, de vistrats e autres auselons.

    Ente son los plais ? Ente son las tridas que montavan « au nis per la Sent Aubin », lo prumier de març ? Ente son tots los merles que estiflavan dins los boissons ? Son benleu dins las vilas, ente prenen la plaça daus passeraus. Son pas en pena d’i trobar lur viure. Los insectes per nurir lurs pitits i son pas tant empoisonats per los neonicotinoids, lo glifosate, e tots los autres produchs de l’agricultura industriala. 

    Lo trobem plan a dire quand drubem la fenestra de la chambra ’queu brave sabat de chants d’auseus portat per la rosada daus matins de printemps. Fasian tots a lo que chantariá lo pus fòrt e que fariá las pus bravas modulacions. Quò piunava, quò jacinava, quò girrinava, quò s’escraunava (1)… Nòstre vesin lo pinçon lançava coma una question son « Madura cireisa » totjorn a la mesma plaça dins lo bòsc darreir la maison. Contunhava mai d’un còp, e quand ne’n aviá son aise de se ’rachar lo gorjareu, anava uchar un pauc pus loenh. « Nòstre » merle, benleu encoratjat per la preséncia d’una musiciana que aima Olivier Messiaen, fasiá de las improvizacions pus melodiosas e pus variadas que las daus autres merles. 

    Ente son los perdrijaus e las lauvetas dins la terras ? Los perdrijaus an begut lo glifosate dins las gotas de rosada. Las lauvetas parier. Podetz ben vos permenar dins las estolhas, ne’n faretz pas levar una. La lauveta : auseu dau ceu… De la veire « mover / De joi sas alas contra’l rai,/ Que s’oblid’ e se laissa chazer », Bernat de Ventadorn s’estona que « lo còr » li fond pas de « dezirer » (2). Set segles après nòstre trobador, lo poeta anglés Shelley, saluda la lauveta, « esperit joios », sens malícia e sens migrança, que monta naut, naut, dins un espaci celeste clar, pur, armonios, divin coma son chant (3). 

    Tots los auseus son pas mòrts. Auviá sovent lo lauriòu en fasent mon boesc au mes de feurier. Eimatin, ai vut un rebeinit. Una senzilha a ’massat un mijon de pan sus lo mur, a bona distància dau chat. Una demiá-dotzena d’estorneus an volgut minjar los granons de la liedre. Ai laissat frotjar la liedre per las ’belhas que i venen ’massar lur darniera recòlta au mes d’octòbre. Quand pòrten los uelhs sus una fòrma umana darreir la fenestra, los estorneus aimen mai anar becar los vermes dins lo prat. Tornaran per las cireijasons au mes de junh e per partatjar las fijas emb los burgauds au mes de setembre. Si vòle sauvar ma frucha, ai nonmas de pausar lo fusilh sus lo mur, sens quitament far petar. Comprenen… avant de comprener que i a pas de dangier ! Los estorneus, auseus que parlen… An quitament de las varietats dialectalas dins lur lingatge. S’assemblen en de las voladas de mila d’alas que fan de bravas danças acrobaticas dins lo ceu. 

    Vesem enquera quauquas graulas. Mas vos promete que passem pas fauta de palomas. Las palomas an pas mestier d’nsectes per nurir lurs pitits ; los beus fan dins lur gòrja un lach que los jòunes beven dins lur quite bec. Se geinen pas per venir becar la liedre, mai, quand lo virasolelh es semnat, per gratissar los semnadis, se gorjar de granas e besilhar los tres-quarts dau revengut. Quò fai que los agricultors planten de las babòias dins las terras, pendilhen a de las ficelas daus CDs que viren dins lo vent e eblausissen la sauvatgina. O ben an daus canons espauridors que fan partir los auseus e los pòrcs singlars, mai e eissaurelhen los vesins traïts a chasca petada.

    Ujan, fau pas comptar veire beucòp d’irondelas. Tròben pus gaire de vielhs bastiments per bastir lurs nis de gaulha. Un còp de mai ai sentit la jòia de viure en ’visant passar de las grandas forchadas de gruas, mas pas una jòia coma la de Bernat de Ventadorn o de Shelley quand vesen la lauveta montar naut, naut… Quo es pas per aprochar un ideau que las gruas estorben dins lo corrent ascendent per-dessus la maison, mas per tornar partir vers daus país ente la natura es gaire mielhs tractada qu’aquí.

    Ai cujat far una cronica sens parlar de quauques gros auseus maujauvents que an pas d’alas blanchas sus l’eschina, mas que an de las arpias a las pautas, segur : Piaus-Rosseus, que fai au gòlfe e maumena lo monde, Chin-Chin Covid, son enemic, que permena sos bateus de guerra e garnis nòstras retrumarias, Topin-la-Poison que fai la guerra e vend son pretròli, Bibin-la-Bomba, Turcon-la-Preison, e totplen d’autres sauvatges que vòlen boissar la lei, l’art e la sciéncia, que migren gaire de la libertat de consciéncia, de la libertat de paraula, mai daus autres drechs de la persona umana. Diram ren de l’Autra, Mïon-l’Esmalida, que Diu mercés a pas enquera pogut far tant de mau que los autres, mas es dau mesma semen. ’quilhs auseus legissen gran Shelley e los trobadors e s’aumiraudien gran de la beutat de la vita. Quoras los auselons aviblats per lur colera e las messonjas van-t-ilhs ’chabar de far eisir e de nurir ’quelas béstias de malur que boleguen, chaulhen e chafrelhen la vita de la gent e de la natura, e que espanden la violéncia, l’escurantisme, l’injustícia, la dolor e la mòrt ?

    A Javerlhac, lo 2 dau mes d’abriu, 2025

    Jan-Peire Reidi

    Coma las roias, los jais e las ’jaças, los passeraus, las graulas…
    Bernat de Ventdorn (1125-1200) « Quan vei la lauzeta mover (…) / Meravilhas ai car desse/ Lo cor de dezirer no’m fon »
    Percy Bysshe Shelley “To a Skylark” (1820)   “Hail to thee, blithe Spirit! / Bird thou nevever wert / That from Heaven or near it / Pourest thy full heart / (…) / Higher and higher still /.../ The blue deep thou wingest,/ And singing still dost soar, / And soaring ever singest”
    Sabe pas si Shelley aviá legit Bernat de Ventadorn, mas trobem mai d’un element comun dins l’inspiracion, los sentiments, los imatges e lo simbolisme.