Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 3

  • Paranòia e mai enquera

    Dins ma cronica «Voida sanitari »( de legir Sud-Ouest dau 22 de feurier), vos parlava de las consequencias sanitarias e non-sanitarias de quel afar d'influenza aviara. Vos disiá : « Mesfiatz­-vos, benleu doman, quo es vòstre jalinier que vos van far barrar… » e « Quo es la debuta de la fin de l'elevatge en plen aer ».

    E ben avem pas esperat longtemps : aura, vos fau declarar vòstre jalinier e confinar las polas, canards, auchas...Podetz los laissar surtir, si son pas en contacte emb los auseus migrators, valent a dire que vos fau botar una teulada sur vòstra bassa-cort, mai montar quatre parets : « lo confinament en defòra » ( « outdoor confining » per far mai fin). Avem desjà una idèia de la perta per la filiera dau sud-oest, 39 millions d'€, mai 6000 emplechs impactats per lo chaumatge partiau, mai los 350 millions que parlava. Tot aquò per mostrar pauta blancha a daus pais dau nòrd de l'Euròpa que son contre lo gorjetatge, me disset un amic...

    E ben, quo es pas pro. Que, -zo sabiatz pas ?- lo virus muta, e òc-es e los auseus davalan e montan ! Quo voù dire que partir de l'an que ven anem tornar començar, chasca annada !

    Aura, vau pausar mas peiras a l'edifici de la paranòia colectiva : fau s'inspirar de ço que marcha per alhors.

    Prumiera idèa : « confinar los migrators » dins los pais d'onte venen. Emb lo rechaufament, climatic, los auseus auran nonmas de s'adaptar. Balharem de l'argent au pais dau nòrd de l'Euròpa o dau nòrd de l'Africa per gardar la frontiera, bagar e far una lista d'auseus, los vaccinar, quò sera paiat per una talha sur lo fetge gras.

    Segonda idèia, far un « corredor sanitari », una sòrta d' « Espaçi sens glena » de la polalha, en far passar los auseus sur la mar, o b'etot en afretar daus « avions jaliniers » de marca « Jalin'Aer », especiaus, mas 'tencion ! En respectar lo noveu PNR, emb la fotò (sens rison) de chasque volatile, de segur.

    Autra possibilitat, profiechar de la directiva europenca « trabalhaires desplaçats » per delocalizar los eslevatges en Euròpa de l'Est onte tot es « Dobry, bo bez kontrolle » ( bon, que sens contròlle), coma disiá un amic polonés. Tot aquò per far daus canards, de las auchas, polas, dau fetge gras « de diferents pais de l'Union europenca mai d'alhors ». Quante vos disiá que quo es la fin de l'elevatge de plen aer...

    Avem desjà los pòrcs que suerten jamai, las vachas dins daus « feedlots » e doman ?

    Denis Gilabert .

    PS: un de mos amics, Joan-Lois Savinhac, me faguet remarcar que " Con ... finament" quo es mielhs que  "barradura" per descriure " l'inutila precaucion"

  • L'invité, lo convidat de Meitat-chen, meitat-pòrc dau 17 d'abriu 2016

    SDC15343.JPGJoan-Pau Verdier e Marçau Peironi nos informan que lo convidat de l'emission de diumenc 24 d'abriu a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Jérémie Obispo, en charja de las lengas regionalas au Conselh Regionau, per parlar de las setmanas occitanas que se debanan a queu moment dins las regions Aquitania e Mieijorn-Pireneus.

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Veiqui lo ligam vers França Blu Perigòrd

    e lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier

     

     

  • Brageirac e sos entorns per Joan-Claudi Dugros

    Parmi les nombreux « martyrs toponymiques » figure en bonne place l’occitan abeurador (prononcer /abéouradou/) qui désigne un abreuvoir (du latin adbibere, boire, absorber), que l’on trouve souvent écrit « La Beouradou », comme, pour notre région, à Lamonzie-Montastruc (La Beuradou en 1460) et Lanquais. Ou bien « Fontaine beuradenc(a) », (adjectif occitan qui signifie « que l’on peut boire »), à Liorac-sur-Louyre, en 1670, lieux-dits aujourd’hui disparus. À noter un malheureux « Labeuradon », lieu-dit actuel de Saint-Laurent-la-Vallée, pourtant bien indiqué La Beouradou sur le cadastre. Et aussi « Les Aubéradoux » (anciennement « Les Aubradoux ») à Beauronne.

    Jean-Claude Dugros