« Ai trobat un tresaur ! »
Arvei, co-responsable de l'atelier de conversacion occitana de Sent-Estefe
Dau temps dich que la gent d'aquí fan tot lor possible per obludar lur lenga e tot çò que porriá far pensar que suerten de la campanha, d'autras personas 'riben au país atirats per la verdura, l'aer pur e las maisons en peira.... puei, per un còp d'azard, troben 'na traça d'un mot, d'una expression que comprenen pas... questionen los vesins... « oh, c'est du patois, qui se parlait ici... Nous, on comprend tout mais on le parle pas ! » responen-t-ilhs, glorios coma un jau sur son fumarier.
Qu'es çò que 'ribet au Arvei, co-animator de l'atelier de conversacion occitana de Sent-Estefe.
Vengut de la valada de Chevreuse, rasis Versailles, ente teniá 'na libraria, aguet un còp de còr per 'na brava maison en grisons, perduda dins la verdura en Lemosin, en 2013, au moment de la retirada.
Son prumier contacte coma l'occitan, fuguet 'na plancarta sus l'autorota qu'anonçava la ribada dins los país de lenga d'oc... Lenga d'òc, justadament, que lo Arvei aviá l'intencion d'aprener coma exercice per 'meliorar sa memòria. Rencontret, en prumier, lo Jan Frances Vinhaud que li balhet tots los 15 jorns, sos prumiers cors a Samatia., mas per sa sed de saber, quò sufisiá pas ! « Tot d'abòrd, essaiava de comprener puei me venguet l'edeia de parlar tanben ! Tot sol, figornava tot lo temps, dins l'ordinator... Me fasiá mestier d'aprener per còr de las expressions coma « las te veiquí ! », « far crema », « plen de fròja » per trapar l'estile, los biais de dire de la lenga... e per me, qu'es pas un patoes... qu'es 'na lenga vertadiera ! Qu'es pas de creire de veire dau monde qu'an pas de consideracion per lur pròpa linga ! »
Coma aima la poesia occitana, apren tanben per còr daus poemas coma los de J. F. Brun « ma lenga es la clau de l'inausit, enclaus l'amor dins son fremit de lutz, una erba de violença, una anemòna de sorelh » ... ò çò ditz la pes-nuds (la lebre)... texte enregistrat per Novelum ente i a mai qu'a tornar dire. « A fòrça l'ai aprengut !... E qu'es entau qu'ai 'gut l'enchaison de començar a comunicar coma los vesins qu'avian de las expressions coma « e quòquí beleu ! » O ben tot quand n'um emplòia lo mot « entau », lo vesin ajostava sistematicament « qu'es entau que la Margarita se coifa ! » ren a veire, mas qu'es risolier !
Apres, rencontri lo Sergí aus cors de Pueg'Gut e anerem ensemble prener los cors de Novelum per fin de passar lo Diplòme de Competença Linguistica DCL qu'aguerem ! E... que me balhet l'ocasion d'animar 'quel atelier de conversacion !
Si fau lo bilanç de 'quela experiença, es... qu'ai trobat un tresaur ! Sei coma un mainatge davant 'na pastissaria !... i a talament a aprener, a coneitre, ne'n chabe pas ! Tot aura, me sei plonjat dins lo Jornau de Panazò, estudis de la Monica Sarrazin. Nòte tots los mots de 1960 e me « mondiune » a chasque còp.... aime beucòp quel'expression « Mon Diu » que balha lo verbe « mondiunar» ! la lenga e la cultura dins totas sas variantas ! Quanha richessa !!!... Talament richa que porrai jamai ne'n veire la fin ! Ai tres grands classors plen d'expressions occitanas e contunhe chasque jorn de completar !
Per lo Arvei, « apener 'na linga, qu'es 'na sòrta de fascinacion, qu'es se trobar dins un alhors, aver un autre agach sus lo monde, un autre espaci de pensada , coma ditz lo poeta ».
E per de la gent coma nautres, que lutem per conservar nòstra lenga, encontrar lo Arvei balha de l'esper en l'avenir !