Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 5

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGNicolau Puech nos informa que la convidada de l'emission dau diumenc 22 de març 2020 a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Jaumeta Beauzetie per parlar d'un noveu libre "La carta" editat per lo CAPOC. Quò es un libre de cinc contes dins cinc dialectes occitan diferents.

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolau Puech: https://www.nicolaspeuch.com/ e facebook.com/nicolaspeuch

  • Cont(r)adas à Javerlhac

    Une fois n'est pas coutume, Cont(r)adas part dans le nord Périgord, cette fois-ci direction Javerlhac avec un guide de luxe... Jean-Pierre Reydy écrivain du Périgord limousin qui nous fait découvrir son pays, et réagira avec nous a des témoignages en occitan exceptionnels : ceux de résistants qui ont fait la bataille de Javerlhac, épisode majeur de la seconde guerre mondiale en Périgord. Nous rencontrerons en outre un luthier qui fait ses instruments avec des bois du pays, ainsi qu'un exploitant forestier amoureux de ses arbres centenaires...

    https://www.youtube.com/watch?v=k1Vn7j1BaHM&list=PLXSKT-6zOKzzAr3rA9Z6KoyChxEiJuO3t&index=2

  • L'occitan, perque zo valem plan!*

    Capture écran Albi Coeur d'Occitanie.jpgQueste matin, vau vos parlar de chausas d'un de mos ancians mestiers, d'estrategia comerciala e mercatica e de la chausida d'una lenga per la comunicacion d'una entrepresa a sas praticas. Coma parlam « marketing », pimentarai, çai e lai, mon perpaus de mots de « globish », per far mai fin, me trufar de me-mesme e de mon ancian monde. En comerci, i a tres chausas importantas : saber escotar e s'adaptar a son merchat locau, (los besonhs de las praticas), se diferenciar en termes d'ofèrta ( los produchs, los servicis) e saber parlar a sas praticas. Tot es afar de comprenason e de proximitat emb sa clientela, fin finala.

    Anuech, vesem tant d'entrepresas, mai que mai francesas, que jos cubert d'internationalisacion e de modernitat devenen daus « Nowhere men », coma disia John Lennon en se trufar dau monde que fasian tot per perdre lor accent, eu, que gardet tota sa vita lo de Liverpool. Serven la mesma sopa fadassa per tots, emb una « baseline » un eslogan, en meschant globish, mau revirat en lenga locala, dins lo quite pais de lors originas. Son « Since 1919 », « In the air », fan un « Spring »... que sabe-io.Deculturats. Se renegan. Fugueren jamai de cultura francesa o latina que de tot biais existan pas o que son declinantas. Son de degun luòc en vòler esser de pertot. Quò es un militantisme actiu per impausar una novela diglossia ; son los reires-pitits filhs de los que se son renegats per las lengas dichas regionalas. E la serp Oròboròs s'estofa en minjar sa quita coa.  Sinjan los anglosaxons sens los comprener, coma fan totjorn los nervis daus poderos. Son simplament pus capables de crear dins lor lenga mairala. La debuta de la fin. L'apele la « Loser's strategy » o b'etot la "Monkey's strategy".Deguna entrepresa anglosaxona fai entau, per io, quò es un signe.

    Prumièra « success strategy», prenem l'exemple d'un fabricant de muebles escandinave, que utilisa daus noms de produch dins la lenga de son pais d'origina, dificiles de prononciar mas que fan rire lo monde e que son explicats dins totas las lengas onte an daus magasins, filmes publicitaris virats en lenga locala. «Coma vosautres, ai una personalitat, nos comprenem » semblan dire. Plasent, chaloros, pròpche, eficaça, quitament si « globau ».

    Segonda estrategia ganhanta, una chadena de subremerchats alemands o un fabricant japonés d'autòs produchas en França, mas « act local », tota lor comunicacion es en francés en França, en alemand en Alemanha eac. Vòle dire, la comunicacion es pensada en lenga de las praticas dau pais e pas nonmas revirada. «Sei d'aqui, coma vosautres e per vosautres». Se son acculturats. An comprés lors praticas.Mai pròpche, quò se pòt pas."Efficient!"

    Tresesma estrategia, las entrepresas « globalas » que revendican lor implantacion d'origina coma marca de qualitat : exemple « Vorschprung durch Technik », lo progrés per la tecnica, »Aussergewöhnlich ! », la qualitat e lo saber-far alemand, en alemand, jos-titolat en lengas localas. « Autentica qualitat » en italian ...Lo « Made-in » es un punt de diferenciacion. Perqué se'n parcir ?

    Una novela estrategia, las entrepresas que revendican lors culturas localas per se diferenciar : las marcas bretonas, bascas, alsacianas o occitanas Son daus uns còps de vertadiers succès comerciaus e mercatiques. Per exemple, lo departament de Tarn, emb sa marca « Tarn cœur d'Occitanie » http://tarncoeuroccitanie.com/ insista sur sa cultura locala, en francés, en occitan e fai venir daus toristes d'Espanha en comunicar en occitan. « Venetz me veire, nos semblam !» semblan dire. n trobat un bon biais de se diferenciar en esser dubert au monde, son d'aise emb çò que son , an de la personalitat e sabetz que ? « quò balha enveja » e quò marcha! Estonant, non ?

    Denis Gilabert.

    * Occitan, because we're worth it!", çò-ditz Lo Reiau