Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

"Diluns" per Gilbert Bourgeois ( partie 1/2)

Gilbert Bourgeois.jpgGilbert Bourgeois devient nouveau contributeur de notre blog et nous fait parvenir un texte précédemment paru dans la revue "Paraulas" éditée par Novelum-IEO Périgord.

Photo de Gilbert Bourgeois devant une peinture de Pierre Rapeau.

Gilbert est pas ailleurs "regent chaminaire", instituteur mobile, pour en savoir plus : regent chaminaire

°°

Aime pas lo diluns. Subretot quand lo Fifone passa a la maison lo diumenc au ser. Prenem l’aperitiu. Quò dura longtemps. Fifone a totjorn quauqua ren a contar e eu aima plan quand l’aperitiu dura longtemps. Aprep, nos nos ataulam e nos voidem quauquas botelhas. Quand nos minjem, i a totjorn quauqua ren que vai pas. Fifone zo fai saber. ‘Laidonc tornem beure quauquas botelhas de mai per l’amor d’obludar çò que aima pas.
Alaidonc, eimatin, aime gaira lo diluns. Sei plantat dins la cort de l’escòla. Qu’es coma si aviá un sechador dins la gòrja. Los dròlles ‘riben un a un e me saluden. Beve de temps en temps ‘na gorjada d’aiga gasosa. Mon collega platussa coma lo parent d’un dròlle. Ilhs risen. N’ai pas envéia d’anar platussar coma ilhs. Tòrne prener un pauc d’aiga gasosa. Lo car ‘riba. ‘Na vintena de dròlles ne’n davalen e entren dins la cort de l’escòla en credar. I’ cònhe ma testa entre mas espatlas, druebe ma botelha d’aiga gasosa e engòle quauquas gorjadas. S’espansilhen dins la cort e lo bruch es mens concentrat.
‘Vise ma montra. Qu’es nòu oras. Qu’es l’ora d’entrar en classa. Mon collega platussa totjorn. Son interlocutor e se risen. Espere enquera doas minutas e demande a un beu que passa rasis de me en cridar d’anar sonar. M’auva pas. Ai pas envéia de credar. Espere un autre escòlan. Kevin ‘chaba per anar sonar. Los dròlles van vers lor classa. Mon collega e son interlocutor se separen aprep rire un darnier còp. Me’n vau a pitits pas vers ma classa. Chasque pas retronis dins ma testa.
La pòrta de l'escòla se drueba. Un escòlan tardier ? Non, qu'es 'na vielha femna. Es pita, magra e pòrta un mochador de còu. Es tota vestida de negre coma era ma granda-mair. Agacha a l'entorn. Sembla perduda. Me ‘visa. Ven vers me a pitits pas. Es orsada per los ans. Marcha malaisadament. Quand es rasis de me, me sembla plan vielha. M'adreça la paraula. A 'na votz doça e un accent que ne conneisse pas. Me ditz a votz bassa : « Je viens chercher le petit Daniel. Je suis sa grand-mère.» L'agache estonat. «Il n'y a pas de Daniel inscrit dans l'école, li responde. Quel est son nom de famille  ?
- Il est peut-être inscrit sous un autre nom, 'la insista. On m'a dit que je pouvais compter sur vous. Je viens chercher le petit Weissman. Il faut que je le prenne avant qu'ils viennent..»
La ‘vise bizardament. Eimatin, lo monde me sembla malaisat a comprener.
« Je n'ai pas de Daniel Weissman inscrit dans l'école.
- Même sous un autre nom ? Insista.
- Surtout sous un autre nom : pour inscrire les enfants, j'ai besoin d'une preuve de son identité. Je ne peux pas faire autrement. »
Sembla perduda. Me ‘visa. Ai l'impression que a paur. Puei me vira l’eschina e troteja jurc'a la pòrta de l'escòla. Tòrne far alinhar mos escòlans e entrem en classa. Urosament, las costumas son bien installadas e lo foncionament es plan rodat. L'emplec dau temps se derotla normalament : discussion, lectura, ortografia. L'aiga gasosa commença de far son efech e espere la recreation per anar aus communs.
Qu’es dietz oras passadas de vint quand quauqu’un tusta a la pòrta. Tres còps pesants. Druebe. Son dos : malinas blu fonçat conhadas dins los rangers, cinturon, polò mau sartrat ondrat d’una fina linha blu fonçat copada per lo mot gendarmerie e casqueta blu fonçat. ‘Na vertadiera caricatura de brigand american. Me garde de zo lor dire : sabe que quò lor fariá pas plaser. Mas sente la crenta montar en me. Perqué dos gendarmas venen-t’ilhs me desrenjar pendent la classa ? Que an a m’anonçar ? Ma crenta s’es mudada en angoissa. Mon front e mas mans son mòisties. Sei en suor. Ai la gòrja secha. Ause pas anar querre ma botelha d’aiga gasosa.
“ Vos setz pas en recreacion ? me demanda lo gendarma lo mai grand e lo mai vielh.
- Qu’es dins dietz minutas, dise.
Me mesfie totjorn de l’onestetat gendarmariá. Eu contunha :
Una pensonària de la maison de retirada de Maruelh a disparegut dempuei aier. A la maladiá d’Alzheimer. Sa familha e sos parents son plan migros. “ (de segre...) Gilbert Borgés

 

Les commentaires sont fermés.