Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 909

  • "La montanha bleuja" per Arcadius

    Aviá caminat tot lo sanclame del jorn; aviá passat rius, trencat ribièras, dels còps après d’alongadas abans de trobar qualque palanca trantolanta per passar l’aiga ; aviá pujat colinas aboscassidas d’arbres nuds en aquelasason, e escalabrat tèrmes peirilhoses; aviá davalat travèrses esquius. 

    Aviá caminat de contunh tot lo jorn; aviá artelhat dins de caminòls, avançat dins de sendarèls, marchat dins de carretals, bufat sus de raspets ; aviá endurat quora de raissas rabiosas, quora una plugina pegosa.

    Aviá caminat drech, a vista de nas, sens soscar a çò que daissava darrièr el a cada cambada: sovenirs, regrets, pentiments, per de qué se’n trachar ? Lo temps, que engolís tot, pòt ben se’n cargar, el ; mas enrè, que daissa lo temps, en fòra de compendi de vida ?

    Aviá caminat sens calcular l’avenir : l’avenir, lo coneissiá pas e aquò èra benlèu melhor aital.

    Aviá ben pro caminat que la lassièra començava de l’agantar. La nuèch anava tombar quand toquèt lo tuc pelat d’una colina.

    Regassèt los uèlhs d’estrementida davant una vision meravilhosa : a l’asuèlh, una montanha luoncha emmantelada d’una nèu bleuja que escandilhava son entorn ja rosegat per las sornièras nuechencas ; èra tala un diamant sorgent del lorditge del mond. Una benaürança plonda l‘envasiguèt del cap als pès ; sa cansièra s’avaliguèt e, ni per lo vent negre que lo gafava, sentiá pas lo freg. Enfachinat, demorèt quilhat un brave moment, lo temps que la nuèch atudèsse la blanca farfantèla.

    Endonc, gaitèt enbàs de la colina : un vilatge èra acialat dins una comba; segur que i trobariá ben una granja per dormir sus la palha.

    Arcadius.

    Publicat dins lo n0 28 de la revista Plumas d'òc.

    Plumas d'òc se vend unicament per abonament : 15€ per 4 numeròs.

    Cheque de mandar a : Association "Las bonas lengas", sur la font, 24250 DAGLAN.

    Corric de Jacme Fijac : lbl.daglan@laposte.net

  • L'invité-lo convidat-de "Meitat chen, Meitat pòrc" dau diumenc 1er de decembre

    SDC15343.JPGJoan-Pau Verdier e Marçau Peironi nos informan que lo convidat l' emission dau diumenc 1er de decembre sera :

    Jean-Jacques Gillot per son libre « Chroniques des années de guerre en Périgord »,éditions de Borée

    ...Tot quò-qui sur :

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras 30 sur França Blu Perigòrd!

    Veiqui lo ligam vers França Blu Perigòrd

    France-Bleu Périgord

  • "Los sents de novembre" per Micheu Chapduelh

    Micheu Chapduelh.jpgSainte-Catherine partage avec Sainte-Cécile l’épithète de « faviera » (favorable aux fèves). Elle est souvent qualifiée de « pissaira » (pisseuse) autrement dit de pluvieuse.

    Senta-Catarina Per tot l’ivern Fai la farina.

    Sainte Catherine, pour tout l’hiver fait la farine. (ou : …fais ta farine.).

    Simple constatation (à l’indicatif) ou conseil d’économie domestique (à l’impératif) ? Un autre proverbe permet d’envisager une troisième possibilité :

    Per Senta-Catarina, De ton blat fai ne’n farina. (tròp tard per semenar.)

    Pour la Sainte-Catherine, de ton blé fais de la farine.

    Il est trop tard pour le semer.

    Per Senta-Catarina,Tot plantat barba.

    Pour la Sainte-Catherine, tout (ce qui est) planté racine.

    Par contre, s’il n’est plus temps de semer, c’est le bon moment pour planter tout ce qui possède déjà des racines. Comme dit le proverbe importé : « A la Sainte-Catherine, tout bois prend racine. »

     

    Per Senta-Catarina, Lo ganhon coina

    Pour la Sainte-Catherine, le cochon couine.

    La température permet maintenant de travailler la viande sans crainte des mouches. C’est le début de la période pendant laquelle on va pouvoir, dans chaque foyer, sacrifier le porc.