Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 362

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    L’occitan solier, prononcer /soulié/ (du latin médiéval solarium, « terrain élevé, exposé au soleil »), a le sens premier de « terrasse, balcon exposé au soleil », le sens dérivé le plus fréquent, particulièrement en Périgord est celui de « maison à niveau d’habitation surélévé (au-dessus de cave, cellier…) ».

    On le trouve dans les nombreux Au Soulier, Le Soulier et dans le nom de personne Dussolier. Le toponyme dérivé Le Soleil est aussi très présent en toponymie. Le nom de personne Solier est attesté au Moyen Âge : Itier del Solier, Giraut Solier, Guilhó del Solier (Livre Noir de Périgueux). Citons ces deux vers (146-147) de la Nòva del papagai, du xiie siècle : « metrai fòc a la tor e al solier per vòstr’amor » (je mettrai le feu à la tour et à l’étage par amour pour vous).

    Joan-Claudi Dugros

  • Dominique Pauvert en conférence à la Maison occitana dau Perigòrd le 10 mars 2020

    carnavalconference D Pauvert.jpgMardi 10 mars de 18 h 30 à 19 h 30, l'ethnomythologue Dominique Pauvert donnera une conférence sur les carnavals, dans le cadre des actions de préparation du Carnaval de Périgueux.

    Dominique Pauvert est l'auteur d'un ouvrage remarqué « La religion carnavalesque » aux éditions Lo chamin de Sent Jaume. La Maison occitana dau Perigòrd se situe au 21 rue Béranger à Périgueux. Renseignements auprès d'Edwige Ducher au 0777362077.

  • Daus professors d'occitan a la rencontra de la cultura lemosina per Jaumeta Beauzetie

    Regents calandretas a Perigüers.jpgLa setmana dau 10 au 14 de feurier 2020, l'establissament d'ensenhament superior occitan « APRENE » de Besiers era en desplaçament en Dordonha per sensibilizar una quinzena de professors de Calandretas (ensenhament laïc immersiu occitan) a la varianta lemosina de la lenga d'òc.

    De nombrosas rencontras fugueren organizadas per presentar la lenga, la poesia de Marcela Delpastre o ben « l'importança de la cultura per lo desvelopament economic de la region » emb l'intervencion de Joan Ives Agard ò « La linga occitana e sa literatura dins lo miralh anglés » presentat per Jan Peire Reidi... ò d'enquera per parlar d'escritura coma Joan Ganhaire. Per ma part, deviá projetar las pinturas de Pierre Rapeau dau « Bòsc dau Leberon » a Ajac per parlar daus personatges de nòstres contes lemosins.

    Velhada qu'aguí beucòp de plaser a animar dins «quel ostal, bastit de gròssas peiras, a la cima d'un causse … lo fuòc de lenha esclairava dins lo canton... » coma dins lo temps per parlar daus lops e autres leberons ! Mai çò que m'enchantet lo mai, era de discutar tota la serenada nonmas en occitan coma quilhs jòunes professors venguts de tot lo país e d'auvir l'accent doç de Provença, rocalhos de Bigòrra, clar de l'Auda ò choitonat dau Lemosin.. Pensí au poema de Bernat Lesfargas : « poema de pas res », que parla dau plaser d'auvir la lenga

     « per que mon còr bategue

    amb son ritme prigond

    e drud

    per que dins mas aurelhas

    nisen las sarralhièras »... *

    Seguet un plan bon repas preparat per quauques estagiaris e trinqueren a la santat de nòstra lenga que se resviscòla brin a brin, pitit a pitit, chic a chic, drin a drin, pauc a pauc gràcia a 'quel ensenhament immersiu creat a Pau en 1970. Aura, per l'annada escolara 2019-2020, lo movament Calandreta compta 64 escòlas, 4 collègis e 1 licèu, quasi 4000 escolans !.

    En mai 225 ensenhaires e 350 emplegats non ensenhaires (ASEM, animators, secretàris, bibliotècaris, salariats de las federacions despartamentalas e regionalas, de la Confederacion, daus organes de formacion). Qu'es totjorn un començament e sembla que la gent comencen de comprener l'importança de balhar de las raiç  aus escolans !

    Una serada plan chalurosa e richa que balha de l'esper !

    Jaumeta Beauzetie

    *Poema de pas res de Bernat Lesfargas dins « la brasa e lo fuòc brandal »

    (afin que mon cœur batte

    à son rythme profond

    et dru

    que dans mes oreilles

    nichent les mésanges...