Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

- Page 2

  • Una lonja convalescéncia, noveu roman d'Esteve Ros

     

    P8270341.JPGNé à Ribérac où il revient fréquemment en famille, Esteve Ros (Etienne Roux) est docteur vétérinaire et docteur en sciences biologiques et médicales. C'est également un membre actif de l'Institut d'Estudis Occitans. C'est aussi un musicien et un auteur en français et en occitan : « Chants occitans du Périgord », « Les subsistances à Périgueux au temps de la guerre de Cent Ans »( avec son père Jean Roux) et son recueil de nouvelles fantastiques « Lo Pont » qui a reçu le prix Jaufre Rudel en 2009. Il vient de sortir son premier roman « Una lonja convalescencia », en occitan limousin.

    Qual es lo tema de vòstre roman ?

    D'un prumier, deve dire que quo es un roman cort. Quo es l'istòria d'un òme que se desvelha dins un ospitau, apres un accident que lo laisset seriosament nafrat. Es aqui per se reviscolar, mas la convalescéncia dura...Se rend compte pauc per pauc que lo monde son barrats e pòden pas mai aver de contact coma lo monde d'en defòra, nimai surtir...

    Lo mòde narratiu es un pauc inabituau, n'es quò pas ?

    Oc-plan, quo es maitot un dialògue interior, un jornau de pensada. I a un pauc de dialògues totparier, quante quo es necessari. Los personatges se fan daus amics, una p'ita societat se fai, emb sos rituaus. Van essaiar de se'n fugir totparier, mai d'un còp, sens dire tota l'accion dau libre. Mas quo es un monde que se barra psicologicament, coma dins « Il deserto dei tartari » de Dino Buzzati.

    Escrivetz en francés e un occitan. Que vos apòrta l'escritura en occitan ?

    Ai aprés l'occitan en familha, au despart dins un registre rurau. En francés, i a totplen de referencias literarias. Escriure en occitan laissa mai de plaça a l'inventivitat, a la richessa. Quò me fai far un trabalh sur la lenga. Quante lo mot manca, per trobar lo mot juste en occitan, parte de l'idéia, de la chausa. De segur utilise los diccionaris, lo de Piat ( francés òc) e tròbe totplen d'expressions dins lo vocabulari felibrenc per enrichesir l'expression.

    Pour autant, la lecture de ce court roman est à la portée de tous et très plaisante. « Una Lonja convalescéncia », collection A tots chez IEO Edicions, 74 pages 13€.

    Découvrez un extrait de ce livre ci-dessous ( le début).

    Denis Gilabert

    ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

    Una lonja convalescéncia
    Pareis que sei aquí dempuei quatre jorns. Dau mens, quo es çò que m’an dich queste matin, quante me sei desvelhat. Quò me doliá d’en pertot, mai aviá lo vòmit. Ai eissaiat de bolegar, mais ai pas pogut. La dolor es venguda enòrma, a me copar lo bufe, una dolor coma ne’n aviá jamai sentit aperavant, una dolor que veniá dau dedins dau còrs. Mas ai pas botjat d’un piau, sei demorat clavat sus mon liech. Ai bramat, talament quò me doliá. Ai auvit daus bruchs de pas que s’apreimavan. Io podiá ren veire, nonmàs lo plafond blanc, perque podiá quitament pas virar la testa. Dau monde son dintrats dins la chambra, se son clinats vers io, e ai vist doàs charas. Ai sentit que quauqu’un me paupinhava lo ponhet, n’un a passat una man davant mos uelhs, leu-leu, puei una de las doàs charas a dich a l’autra : « Vai querre l’interne, es desrevelhat ».

    Esteve Ros

  • L'invité, lo convidat de Meitat-chen, meitat-pòrc dau 30 d'octòbre 2016

    SDC15343.JPGJoan-Pau Verdier e Marçau Peironi nos informan que lo convidats de l'emission dau diumenc 30 d'octòbre 2016 a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Yann Lespoux, president de la FELCO ( Federacion dels Ensenhaires de Cultura e de Lenga Occitana) per parlar dau congrés de la FLAREP ( fédération des enseignants de langues régionales de l’enseignement public) que se tenguet a Montpelhier los 22 , 23 e 24 d'octòbre 2016.

    Per ne'n saber mai, de veire lo site de la FELCO: http://felco-creo.org/

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Veiqui lo ligam vers França Blu Perigòrd

    e lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier

     

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    La Barabie (Lamonzie-Montastruc), en occitan La Barrabiá (prononcer /lo barabio/). Les formes anciennes qui hésitent entre La Barradia 1483, La Barrania 1450, La Barrabie 1559, La Barranie, 1602, La Barraudie, 1744, sont pourtant parfaitement correctes. La terminaison –ie indique le domaine, les terres du nom de personne Barrau(d), nom attesté en Périgord depuis le Moyen–Age. De l’occitan barra (/baro/) : barrière, limite ; et valeur topograpique ; barrar : fermer, enfermer ; barrat, barradis : lieu clos, entouré ; enclos. La Barraudie à Chantérac et à Manzac-sur-Vern, Barrau / Barraud à Montpon-Ménestérol, Barrau à Mussidan, Barraud à Saint-Estèphe, Les Barrauds à Monplaisant, Les Barraux à Saint-Pierre-d’Eyraud. Peut-être un lien avec Bourbarraud (rue) à Bergerac.

    Joan-Claudi Dugros