Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

jansemin

  • Agen fête Jacques Boé dit Jasmin

    agen,jasmin,jacques boé,jansemin,félibrigePour le  150ème anniversaire de la mort de Jasmin, la ville d'Agen organise en juin conférences et spectacles permettant de découvrir et redécouvrir l' oeuvre du poête occitan agenais.

    Voir le programme sur le site: http://jasmin-agen.over-blog.com/

    Jean-Claude Dugros nous en parle dans le texte ci-dessous.

    °°

    Jasmin (Jansemin en occitan) (1798-1864)

     

    E una autra commemoracion, una !

    C’est l’année des commémorations. Il y a cent ans que Mistral est mort. Il y a cent cinquante ans que Jasmin est mort. Tous les deux sont des précurseurs, des « reviscolaires » de la langue et de la culture occitanes au 19ème siècle. Jasmin avant Mistral, chacun à sa façon. Jasmin le précurseur, Mistral et le Félibrige à sa suite qui continueront à creuser le sillon. Aucun point commun, si ce n’est que tous les deux sont aujourd’hui sur le chemin de l’oubli.

    Mais qui était Jasmin ?

    De son nom vertadièr Jacques Boé, Jansemin nais a Agen en 1798. Elevat dins una familha paura, consacrarà tota sa vita a la caritat. Sas seradas de benfesença recampan de centenats de personas generosas que balhan d’argent pels malurós, pels deseretats.

    En 1842, Jansemin va far consacrar sa popularitat a Paris. Aquí, rencontra de celebritats coma Nodier, Sainte-Beuve, Ampère, Chateaubriand, Augustin Thierry. Es recebut per lo rei Louis-Philippe.

    Mas es çaquelà totjorn content quand tòrna a Agen : « Se París me rend fièr, Agen me rend urós ! », çò-ditz.

    Quaranta ans de temps, en dètz mila seradas, amassèt per los paures de somas considerablas. « Trobador de la caritat », èra un Coluche abans l’ora ! Lo poèta Béranger li escrit una letra pertocanta dins laquala compara sa quita pauretat a la de Jansemin.

    Lo perruquièr (èra son mestièr) agenés venguèt sovent e mai d’un còp en Perigòrd, a Vern ont participèt a tornar bastir lo cloquièr de la glèisa, a Periguërs, Nontronh, Tenon, Montinhac, Sarlat, Brageirac, Rabairac, Moissídan, Sench Astier, Biron, Sent Miquèu de Montanha.

    Daverèt nombrosas distincions : Cavalièr de la Legion d’Onor en mèma temps que Balzac e Alfred de Musset, lo papa Pie IX lo nomèt « Chevalier de l’ordre de Saint-Grégoire-le-Grand ». Lamartine disiá d’el : « Vous êtes le seul épique de notre temps, l’Homère sensible et pathétique des prolétaires. Les autres chantent et vous vous sentez. » Una carrièra de París pòrta son nom e tanben la estacion de mètro « Jasmin ».

    Aflaquit per totas sas escorregudas, Jansemin moriguèt a Agen, dins son ostal, en 1864.

    Sas pèças fasián miranda e an conegut un succès tan prodigiós que nos espanta enquera, d’autant que las poesias que sos imitators li dedicavan a l’ocasion de sas seradas èran d’una indigença de pensada e d’una flaquesa de lenga qu’èran luènh d’anonciar lo treslús de la futura renaissença felibrenca. Caldrà esperar un pauc per que lo corent prene la bona dralha…

    Sas òbras son recampadas dins « Las Papilhòtas », obratge en quatre volums.

    Jean-Claude Dugros