Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Actualitats, actualité - Page 213

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que los convidats de l'emission dau diumenc 28 d' abriu 2019 a 11 oras sur França Blu Perigòrd seran Régine Anglard viça-présidenta dau Conselh Departamentau de Dordonha en charja de la cultura e de la lenga occitana, Isabelle Pichelin Directriça de l’Agença culturala departamentala Dordonha-Perigòrd, Laurence Salles-Villard :Coordinatriça dau project Paratge a l'Agença culturala, mai Sebastian Girard charjat de mission Lenga et cultura occitanas au Conselh departamentau per presenter l'eveniment Paratge d'abriu a junh en Perigòrd.

    De veire lo site de Paratge: https://paratge.org/

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolau Puech:  www.nicolaspeuch.com e facebook.com/nicolaspeuch

  • Journée de culture occitane à Mussidan, par Lo Bornat dau Perigòrd

    Dimanche 28 avril 2019 à 10 h, à la salle des "Belutas dau canto", rue de Bost à Mussidan , Michel Feynie, anthropologue, chargé de cours à l'Université de Bordeaux et comédien, donnera une conférence sur le thème :

    "De l'animal de trait au tracteur dans un village du landais: les conséquences du remplacement de l'animal par le tracteur"

    Entrée libre.

    Repas le midi ( 16€) sur réservation à revue.lobornat@laposte.net ou au 0660993013

     

     

  • Temps de prima

    P4140338.JPGL'avetz de segur remarcat, dins las lengas latinas, lo mot « temps » designa lo temps que passa e tanben lo temps que fai, valent a dire que dins quel imaginari, los dos sont ligats. Dins las lengas anglo-saxonas, an dos mots per parlar de quò, « time, zeit... » e « weather, wetter ». En mai de quò, dins la lengas latinas, avem lo temps linéari ( las segondas, minutas, oras, jorns...) e lo temps que vira lo de las sasons.

    Aura quò es «la prima », la prumiera sason, o lo primtemps, lo prumier temps. En segre, aurem l'estiu mai " la darriera", la darriera sason viva, l'autòmne( l'arrière saison) e l'ivern, « una sason eisanha, la sason de l'òme » coma ditz Micheu Chapduelh dins « Prumiera nevia ». La sason que i a pus ren a massar, que la natura se pausa .I a nonmàs l'òme que trabalha, dempuei qu' es pas mai chaçador-culhidor e que se creu lo patron de la natura, lo paubre neci.


    Aura, sem en abriu. La natura tòrna prener sos bilhaments de flors e de verd, los borrons espelissen de pertot, quò sent a bon, las abelhas florejan, los ausels chantan, se bòten en coble, lo temps es « cocudau », totjorn coma ditz enquera Micheu Chapduelh dins « Des mois et des jours, almanach occitan ». Abriu es portaire d'avenir e d'esper. « Mort o viu, per lo 15 d'abriu, fau que lo cocut àia chantat » . Abriu cocudau es portaire de neissenças : « Eram au mes d'abrial, e lo cocut cantava », escriguet lo Doctor Boissel dins "l'ora novela" qu'anonciava l'ora d'estiu qu'avem uei. Mas, sabem plan que quò pòt totjorn gialar, bradar, coma en 2017 que los nogiers de plana gialèren tots. En mai, faras benleu çò que te plai, mas per lo moment, garda ton chandalh, e pas nonmàs lo matin. Avem davant nos « los sents chivaliers » e tot pòt enquera arribar !


    Lo temps religiòs es enquera quauquaren mai. Partir de questa fin de setmana, avem los jorns sents, avant Pascas, la festa la mai importanta per los crestians. Fasem partida daus pais que datan lo temps partir de la neissança dau Crist. Mas quò es pas partot entau e quò fuguet pas totjorn entau : i a lo calendier chinés, basat sur la luna mai lo solelh, lo calendier berbera...e de segur, totas las civilisacions nascudas avant lo cristianisme avian lo pròpe biais de comptar lo temps que passa : dins lo prumier calendier roman, las annadas se comptavan dempuei la fondacion suspausada de Ròma...Tot quò-qui per vos dire que, coma lo temps que fai, lo temps que passa es afar de percepcion ...es variable, « relatiu », coma l'espaci, benleu. Mas quò es mai que mai una creacion umana. Anetz, bona prima a tots !
    Denis Gilabert.

    Fotò: a la prima, las pimpanelas espelissen