Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

  • Un conte per Nadau, de Joan Ganhaire ( seguida e fin)

    Seguida e fin dau conte de Nadau de Joan Ganhaire en tres partidas, paregut dins « Cronicas de Vent-l'i-Bufa », libre mai CD.( 15€ en librarias).

    «Entreren tots tres en silenci, de las larmas dins los uelhs. La mair prenguet sa filha per la man, lo pair e son filh, e Loïsson 'trapet lo bocin de còrda que pendilhava au còu dau vedelon. E tots tres coleren dins la nuech vers lo vilatge illuminat, d'onte lur venia la ramplelada de las clòchas e las prumieras mesuras d'un vielh chant de Nadau : « Aquel que dona aus reis corona, glòria, palais, dins un estable plan miserable anuech se plai ». E dins l'aer doç, una votz que venia sabe pas d'onte disia : « Glòria a Diu au pus naut dau Ceu e Patz sur la Terra aus òmes de Bona Volontat... » E torneren a la maison, onte lo vedelon demoret per totjorn, entre sos dos amics Joseton e Mariseta.

    Bon, e ben aura qu'avetz 'gut vòstre conte de Nadau e qu'essujatz enquera vòstres uelhs dau cuenh de vòstre mocha-nas, laissatz-me vos contar coma 'chabet l'afar dins la realitat.

    Quand lo pair veguet la lumiera per la fenestra, bombet defòra en badar : «  A ! las charonhas, ne'n era segur ! ». E quante 'ribet a la chabanòta, quò fuguet pas per se botar de jamuelhs e santificar le Senhor : butit la pòrta d'un grand còp de pè, trapet lo Joseton per los piaus e l'i fotet dietz còps de cintura per las jarras nudas ; pueiprès, balhet un bon coble de chantaurelhas a la Mariseta( es doç per las femnas), faguet surtir Tetaron a grands còps de pè dins lo cuòl, e tornet menar tot son tropeu a la boria en credar que quò 'nava pas se passar entau, que las fessas avian pas 'chabat de lur pialar, e que los sotliers qu'esperavan dins la chaminéia sirian gaire emplits l'endoman matin. Tant qu'a Tetaron, vedeu de lach de prumièra qualitat, lo vint-e-sieis au matin, se'n anet pers son darnier viatge. E lo Desfarjas s'apasimet un pauc quand aguet dins la pòcha lo cheque de Tetaron. Nadau o pas Nadau, los afars son los afars.

    Joan Ganhaire

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que lo convidat de l'emission dau diumenc 30 de decembre 2018 a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Daniel Chavaròcha per dire daus contes, de las nhòrlas e far de la legida de textes per Guilhaneu.

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolas Puech:  www.nicolaspeuch.com e facebook.com/nicolaspeuch

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Fregilloux à Singleyrac : c'est l'occitan fregilós, de freg (froid), qui désigne « un endroit sans doute peu ensoleillé, sujet aux gelées ».

    On le retrouve sous la forme freg ou fred dans de nombreux toponymes Combe-Frege (vallon froid) à Douville, en 1615, Coste-Froide, francisation de Coste Frege (penchant froid), à Castels, en 1774, à Grignols en 1471 (forme ancienne En Costa Frigida de Granhol), Font-Frède (source, fontaine froide), à Couze (Fonfrege en 680), à Eymet (aujourd'hui Fonfrède), Font-Frége à Sagelat (Fons Frega en l462).

    L'occitan Frègerieu à Eygurande-et-Gardedeuil, désigne un ruisseau froid. Nous avons Frégimont, commune, chez nos voisins lot-et-garonnais qui désigne la colline froide.

    Joan-Claudi Dugros