Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 575

  • Queraque, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpgPendent una convalescéncia, òm se damanda daus còps coma quò vai virar, si òm vai ‘chabar per garir… mas lo sosten de tots los amics occitans vos tòrna la confiança e òm se ditz : « Quò se vai ben ’dobar, queraque ! »

    D’aprep Chabaneu, « queraque » ven dau latin hoc erat quod (quò era que). La fòrma correspondenta en Naut-Lemosin, ente « eria » correspond a « era », es « queriaque ». E nòstre lingüiste nontronés explica coma lo –a de « era » es vengut long e accentuat.
    Mas çò que m’interessa lo mai es pas tant l’origina, coma lo sense e la valor expressiva de « queraque ».

    D’en prumier, fau remarcar que « queraque » se tròba mai que mai siá au començament d’una frasa declarativa que pòt exprimir un dobte :
    « Queraque, tainaram pas lo trobar, lo pitit dròlle » (Enric Delaja, Jan Picatau de Sent-Barrancon)
    siá a la fin :
    « Voletz pas vos en anar, queraque. » (Enric Delaja)
    L’intonacion monta dins la partida principala de la frasa, coma dins una question, monta-davala sus « queraque ».
    Los lexicografes de linga lemosina (crese pas que « queraque » se tròbe dins los autres dialectes) prepausen de las reviradas que varien gaire :
    Chabaneu : sans doute
    Jardric : sans doute
    Daniel : sans doute
    Pagnoux : probablement, sans doute, il faut croire
    Lavalada : vraisemblablement, sans doute
    E, dins Lou Tresor dóu Felibrige, Mistral dòna : 
    QUEREIQUE, QUEREQUE, QUERIAQUE, QUERAQUE (perig.), conj. : apparemment, sans doute, il est à croire que, en Limousin.
    e ajosta : « En Provence, on emploie crese que dans le même sens ».
    Veiquí lo tres exemples que dòna Mistral per esclarar lo sense de « queraque » :
    Queraque l’odor me ’flatet (Focaud)
    Queraque tu voles qu’òm se coige dabora (Almanac lemosin)
    Ne voldrias pas queraque desplaire a ton notari (Chastanet)
    Lo degrat d’incertituda de « queraque » = sans doute es mendre que dins « benleu » = peut-être. Òm pòt dire que « queraque » supausa sovent una part d’optimisme. Per exemple, quand nòstre Jan Picatau ’rieba a París e que, gaire espaurit, entrepren de cherchar son cosin dins la granda vila sens sapcher son adreça, eu se ditz :
    « Lo trobarai ben, queraque. Doas personas se rencontren mielhs que dos termes. »
    Dins los exemples los mai recents, l’evolucion dau sense fai que, aura, « queraque » vòu dire : « Espere ben que… ». Quo era entau que s’emplueia emper chas nos e quo es la valor que ieu contunhe de li donar.
    « Queraque òc-ben » (prononçat *que-ra-cò-bè), « queraque òc-plan » son de las locucions d’afortiment (affirmation). Disen la certituda d’una persona que respond au dobte de son interlocutor. Si quauqu’un vos damanda :
    « Lo coneisses, ’quel òme ? 
    respondretz benleu :
    – Queraque òc-ben, lo coneisse ! Som vesins ! »
    Per vos, la responsa es evidenta, ne’n setz talament segur que setz estonat que òm vos pause la question. En francés, las locucions equivalentas sirian : « Je pense bien ! » o ben « Et comment ! ».
    « Queraque, quò se ’dobará ben, ’quel afar ! 
    – Queraque òc-ben ! »

    A Javerlhac, lo 24 de feurier de 2018
    Jan-Peire Reidi

  • Académie de Limoges : une convention pour l'occitan

    Le 2 février dernier, la Région Nouvelle Aquitaine,l' Office public de la langue occitane et le Rectorat de Limoges ont signé ensemble une convention fixant des dispositions portant sur le développement et la structuration de l’offre d’enseignement de l’occitan et en occitan.

    Cette convention suit celle signée l'an passé sur l'Académie de Bordeaux.

    Une bonne nouvelle pour les limousins et certains élèves du nord Dordogne.

    A lire en cliquant ci-dessous:

    https://www.nouvelle-aquitaine.fr/toutes-actualites/academie-limoges-convention-pour-occitan.html

    et également:

    https://www.nouvelle-aquitaine.fr/dispositifs-region/enseignants-formez-vous-occitan.html

     

     

  • La leberona de Sodat, per Jaumeta Beauzetie

    Jaumeta Beauzetie 2018.JPGPer la festa dau 15 dau mes d'aust, dins las annadas 90, a Soldat, lo Piare Rapeau èra estat convidat per pinturar quauques aubres dau chamin e nautres dau grope Limus'Oc, per dire daus contes e far dançar lo monde davant 'quelas pinturas. Alaidonc, un mes avant, nos veiquí partits, lo Piare e me, lo manhetofòne a la man dins las charrieras dau vilatge per trobar la gent que nos aurian dich quauquas legendas contadas a la velhada.
    Troberem dau monde plan simpatiques que risian mas a partir dau moment que nos parlavam de las legendas, tots nos viravan los talons e s'en tornavan a lurs ocupacions...
    Tornerem tots los jorns per pausar las mesmas questions... ren... totjorn lo mesma silenci. 'Chaberem per aprener que i aviá bien 'na legenda dins lo borg « mas deviam pas comptar sus ilhs per nos la dire ! ».
    Finalament, a fòrça de paciença, sens enregistrar malurosadament, nos 'chaberem per aver lo començament e los autres jorns, l'istòria en entier. La gent pensavan talament fòrt que 'quela istòria s'èra realament passada, qu'ilhs culpabilisavan de nos la dire !
    Fau notar que Soldat se tròba pas loenh d'Ajac e de Nautafaia ente se 'vian passats de las revòltas durament reprimadas que volian pas ajostar mai «de malurs e de miserias a la reputacion de la contrada».
    La mesma istòria se ditz dins tots los ranvers de l'Occitania e pas solament a Soldat ! Mas qu'era contat emb talament de fervor que la gent 'chabavan per i creure !

    °°

    La leberona de Soldat (Soudat)
    istòria contada dins lo « Bòsc dau leberon », illustrada per Piare Rapeau
    'Quela istòria s'èra passada, i a longtemps... bien longtemps a Soldat.
    Qu'era un ser de velhada... vos sabetz, las velhadas, que se fasian l'ivern quand los jorns eran corts e quand i avia pas tant a far defòra...
    Alaidonc, 'queu ser, doas ò tres familhas de Soldat avian 'nat velhar chas de la gent d'Eimotiers, aura situat en Charanta, mas dins 'queu temps, coma los despartaments existavan pas... qu'era lo mesma païs...
    Los veiquí tots partits dins la nuech bruna... tots, afen, presque tots !... avian laissat los vielhs que marchavan pas tròp bien per gardar los pitits qu'eran dins lurs borrassons... 'Queu ser, i aviá pas de luna. Lo Jan marchava davant emb son falòt. Tots seguian bien mitonats dins lurs manteus e capuchas. Mas lo vent passava tot parier au travers de lurs mitas de lana e lurs dets començavan a lur martelar...
    En 'ribar, se chauferen davant la granda flamba que lur fasiá d'enquera mai dòure lurs paubres dets... mas conteren coma avian rit en fasant paur aus pitits que vesian plen de uelhs dins las cabòrnas... « cho... avetz auvit daus bruchs de chadena... qu'es beleu quauquas tòrnas, quauques revenants ? »... e los pitits se sarravan dins los cotilhons de lurs mairs ò ben fugian !
    En 'ribar chas los vesins, davant lo fuòc, s'avian metut a l'aise.. avian pausat lurs gròs manteus e los pitits jugavan coma lo margaud dins lo canton... daus uns avian quitament pausat lurs pès sus los landiers. La Catarina aviá surtit los grilhons e lo fromatge... e quò clapava ! Apres las femnas surtigueren lurs 'gulhas per brochar e los òmes aidavan a pelar las chastanhas.
    Sietat sus l'archabanc, lo Toine s'aviá fait un pauc prejar per contar de las istòrias de lops... « un còp, lo lop aviá segut son grand-pair, sens bruch... quand eu se restava... lo lop tanben ! Eu marchava... lo lop era 'quí darrier se e lo grand-pair que marchava pas tròp bien se disiá : « si tu tombas, Tistou... tu ses mòrt... si tu tombas Tistou... tu ses mòrt... ! » e tot lo chamin, eu se disiá 'quò e finalament, eu 'chabet per 'ribar e lo lop lu minjet pas ! »

    « Chanta-nos ta chançon, Toine ! » e lu Toine se campava, levava la testa, se uflava e lançava « E iu me 'pele Toine e ieu sei de Glandon, vesètz coma sei crasne emb ma cana e mon chapeu melon... »
    Lo temps passava viste... qu'es entau qu'ilhs avian chantat « Baissa-te montanha, leva-te valon », « lo Turlututu », « l'aiga de ròcha »... « un jorn dins l'estolhas »... Avian begut, minjat... e lu pilòt de chastanhas era vengut a ren… qu'era l'ora de partir.... l'ora de tornar prener lo chamin de Soldat... « Bona nuech, rentratz bien ! ».. « oc-es ! Aura, qu'es a vòstre torn de venir ! »... E los jòunes davant contunhavan de chantar per se balhar de l'eslanç, dins la nuech negra... « lo pelelè … las filhas de la montanha fan io-pelelè ! ». Un autre aviá uchat « Ifofó ! » Avian marchat mai de demia ora quand, a la caforcha dau chamin que mena de la Trichariá a las Justiças, pres de la Font St-Piare... 'na massa negra coma 'na béstia volet sus l'eschina dau grand Marçau...
    « Qu'era lo Leberon ! », faliá ren dire e lu portar... faliá mesma pas lu tucar de paur de prener sa plaça... Tots marchavan sens ren dire... Quauques còps, lo Leberon li lechava la figura... mas tots sabian qu'a l'entrada de Soldat, « a las prumieras maisons, lo Leberon sautariá per terra e se sauvariá...  Qu'era entau ! »

    Alaidonc Marçau se calculava... « e si eu lu laissava pas partir... ? » Aviá envia de sapcher. Marçau sarrava las dents... e totjorn 'quela ritantoina que li tornava : « E si lu laissava pas partir ? »... 'Ribats a Soldat, qu'era pus lo Leberon que teniá Marçau, qu'era Marçau que teniá lo Leberon … e eu disset … « 'queste còp, qu'es me que te tene e nos veiram ben ! »... Eu prenguet un bilhon e li borret sus lo cagoelh... lo Leberon tombet redde, assomat... Se 'traperen a li dautar la peu... la peu de béstia... e jos la peu.... troberen 'na femna... emb plen de chadenas en aur... quauqu'un de riche... qu'era pas un Leberon, qu'era 'na Leberona... e que bujava pas... la secoderen... la torneren secodre un moment apres e d'enquera e d'enquera...ren... totjorn ren... la Leberona era mòrta !.

    « Qu'era un brave malur... que far ? « N'am pro de miséria entau sens 'nar a la galera !... disseren-t-ilhs»... e disseren pus ren, los òmes fagueren un cròs sus lo bòrd dau chamin... Fagueren un autre cròs per los coliers e se'n aneren se coijar sens ren dire.

    Sabian ben que los Leberons, qu'era los riches que volian lur far paur per d'enquera mai los assujetir... aquí ne'n avian la pròva !

    Lo lendeman, daus òmes a chavau passeren, damanderen si 'vian pas rencontrat la Comtessa dau Chasteu... de...

    Degun disset ren... mas dins la contrada, n'i aguet pus de Leberons...

    « E quand las armas a fuòc fagueren lur aparicion, ne se'n tornet pus jamai parlar ! »

    Jaumeta Beauzetie


    (Per la pita istòria, la gent nos monstreren l'emplaçament daus cròs, jos daus pruniers au bòrd dau chamin coma si quò s'èra realament passat !)

    En mai, una chançon de ma mair que se chantava a la velhada :

    « Tres canalhas van velhar lo ser,
    qu'es per raubar lo jau de Minet !
    Minet, Minet, ne'n sauta dau liech
    Pren sa carabina e son pistolet
    E li jura dessus son ressòrt...
    Si quò peta, i a quauqu'un de mòrt ! »