Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Rubrica en Oc - Page 520

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que los convidats de l'emission dau diumenc 10 de junh 2018 a 11 oras sur França Blu Perigòrd seran Didier Dupont, president dau Bornat dau Perigòrd, Christel Grégoire mai Eliette Donnat, presidenta del comitat d'organisacion de la felibrejada de Sent-Cibran, que se debanara du 29 de junh au 1er julhet 2018.

    De veire, lo facebook de la felibrejada a Sent-Cibran: https://fr-fr.facebook.com/felibreedupaysdesaintcyprien/

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolas Puech:  www.nicolaspeuch.com e facebook.com/nicolaspeuch

  • Vaque coma me, de Jan-Peire Reidi

    JP Reidi.jpegDins son brave libre L’Aubre solet, l’escrivan lemosin Peire Lallet conta que son pair, « lo pair Jan », perdiá pas una ocasion de picar la curiosetat de son dròlle. Quante un avion passava, que quò ’ribava pas tan sovent qu’aüei, eu li credava :
    « Pitit, vaque veire l’avion ! »
    E, quante aviá mestier d’agusar la lama de la faucherza :
    « Pitit, vaque virar la mòla ! ».
    Vaque es un imperatiu de la seconda persona dau singular dau verbe venir que se ditz pas nonmas per apelar un chin o ben far segre las ovelhas. Òm auva sovent las mairs zo dire a lur mainatge, per exemple. Per convidar una persona que òm tutia, òm pòt li dire :
    « Vaque minjar la sopa coma nautres ! »
    Dins sa Grammaire limousine, p. 266, Chabaneu explica que vaque es benleu la reünion de ven e de ’quí (en francés : viens e ici), emb un desplaçament de l’accent sus la prumièra sillaba. Quo es nonmas una ipotesi. L’explicacion « ven ’quí » ’niriá finament si tots disian  *véque, coma nautres que parlem è, e si lo parlar è era mai ancian, mas los que parlen a disen « vaque », emb un a long…
    Chabaneu fai remarcar que « vaque » = « *ven quí » siriá desjà un pleonasme e que fariam un doble pleonasme en disent : « Vaque ’quí ! ».
    « Vaque » es una fòrma que s’auva en lemosin naut, mas que, a Tula, disen « vene » (Chabaneu, p. 266). Quò empaicha pas Jan dau Melhau, que ne’n es pertant pas loenh, escris :
    « Vaque veire quauqua res de brave ! ». (Una jornada a la campanha)

    Justament, s’es vut qu’a la campanha lo òrdres eran pas totjorn tròp amistos, subretot quante volian eslunhar quauque chin que japava japaras-tu aprep un estrangier. La gent eran pas tan mofles coma au jorn d’aüei :
    « Taicí, raca de chin ! »
    E la paubre béstia se tirava d’aquí la coá entre las pautas per pas ’massar quauque còp de lata o d’agulhada.
    « Taicí », prononçat *teici,  ven probablament de « d’aicí » (Vai-te’n d’aicí !), coma quò se ditz enquera dins d’autres endrechs. Mas chausa amusanta, dins Lou Trésor dóu Felibrige, Mistral escris :
    « TEICI, TAICI interj. que l’on emploie en Prov. pour appeler un animal, en Lim. pour le chasser » !
    Anatz comprener… Mas una frasa sens gaire d’ambigüitat que aimavan dire, quo era : « Defòra n’es pas plen ! »
    « Taicí, raca de chin ; defòra n’es pas plen ! ».
    Quo es ben lo diable si òm pòt pas se far escoltar !

    A Javerlhac, lo 30 de mai de 2018
    Jan-Peire Reidi

     

  • Cronica de toponimia, per Joan-Claudi Dugros

    Les Naudoux à Conne-de-Labarde, Saint-Amand-de-Vergt, Sadillac, Trémolat, Bourdeilles, etc .

    En occitan Los Naudons [lu nɔwʼdu] (prononcer / lou naoudou/) : il s'agit des terres, du domaine du nom propre Naudou, forme aphérésée de la syllabe initiale (Ar)naud ou d'un autre nom propre terminé en -aud, auquel on a ajouté un suffixe diminutif -on créant un hypocoristique, très courant en occitan.

    On trouve aussi Les Naudets (avec suffixe -et), Naudis (avec suffixe -is), Naudissou (avec double suffixe -is + -on), Naudonnet (avec double suffixe -on + -et). Aux Nodies, à Condat-sur-Trincou est une mauvaise graphie pour Naudis. Aussi Bois de Naud, à Boisse, Naudou, à Lavaur.

    Joan-Claudi Dugros