Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Actualitats, actualité - Page 273

  • Questa dimenjada sur Meitat-chen, meitat-pòrc...

    P8300612.JPGJoan-Pau Verdier e Nicolau Puech nos informan que lo convidat de l'emission dau diumenc 11 de març 2018 a 11 oras sur França Blu Perigòrd sera Patric La Vau que ven de virar un film sur Micheu Chapduelh, "Micheu Chapduelh, una pensada sauvatja" .

    Queu film de 60 mn en occitan, jos-titolat en francés, presenta l'autor « en sa natura »,« dins son mitant naturau » dau ranvers d'Agonac e leva (un pauc) lo misteri sur une personalitat en defòra de la nòrma. Lo film deuria surtir a la prima.

    Patric La Vau viret i a quauques annadas lo plan bon film "Lenga d'amor" sur lo nòrd de Perigòrd e sos autors.

     

    Meitat chen , Meitat pòrc , chasque diumenc a 11 oras  sur França Blu Perigòrd!

    Per escotar l'emission en directe o en redifusion, clicar sur lo ligam: França Blu Perigòrd


    Veiqui lo ligam vers lo site de Joan-Pau Verdier


    e los ligams vers lo sites de Nicolas Puech:  www.nicolaspeuch.com e anemtrio.com e facebook.com/nicolaspeuch

     

  • Comentari au poema "l'arair del cèl" de Bernard Lesfargues

    N'ai agut legit d'estròfas de Lesfargues. Tant pauc mès... qualitosas-qualitosas, comolas de poesia.
    A costat d'aquò, ai totjorn atrapat que los limosins an una poesia e un eime singulars dinc la literatura d'Òc. An lo paraula siava e doça mès lo perpaus, amai semble simple de fes que i a, ne'n demòra emparaulat e fons, esperituau amai. Lurs entrevese una anma cèlta banhada de latinitat. Los sente coma una mena de... fòrça tranquila. E justament, la fòrça tranquila ten quicòm d'apausadís, de segur, d'eternau. Dinc la lenga qu'escrivon : me làisson de plantat dinc lo temps, coma enterpelat au pus fons de mon èsser. Amai dinc la lenga que pàrlon, dinc las vibracions reçaupegudas : i a una mena de ressòn, d'armonia que poiriái pas los definir e que m'enfachínon. Me o fan pas coma aquò las autras modalitats d'Òc. Es un cevenòu que vos o ditz. Ieu comprene qu'àgon marcat la literatura trobadorenca los limosins. E comprene qu'encara a l'ora d'ara, ni per èstre mens nombrós que los escrivans lengadocians (per esemple), los escrivans limosins ancians coma actuaus, me làisson pas ges endiferents.
    Pòrta quò dedinc ela la lenga de Limosin perque es la frucha d'un viugut sus una tèrra singulara, fòrta e doça au còp. Pense que la geologia, los relèus, los poplaments e las mentalitats que lai se son construchas esplícon quel fachin que lo pòrton despièi de sègles lenga parlada e lenga escricha.
    Benlèu que deuriam préner la mapa d'Occitania a l'avèrs e li far dire ce qu'oblidam de veire. Virem-la la mapa. De qué vesèm ?
    Limosin e las tèrras nautas d'Òc son nòstre ròc, nòstras racinas, nòstres fondaments. La Mediterranèia es nòstre cèl, nòstre asuèlh amai nòstre imaginari comun. E los Pirenèus coma los Aups son d'envitacions a trenpassar las auturas per nosar de frairetats istoricas.
    Òsca bèla au Limosin, a las tèrras montanhòlas. Se saguèron, fai bèl briu, un ponch de partença per l'aventura literària occitana, devon venir una basa fondamentala de nòstra occitanitat referenciala e d'una latinitat equilibrada.
    Las nautas tèrras d'Òc e Limosin : una prioritat !

    Lo raiòu

  • Etait-ce vraiment "La plus close nuit"? par Alain Desfarges

    Ce jour d’hiver pétillant de lumière?Lundi 26 février, j'étais aux obsèques d'un ami qui appartenait comme moi à une association de poètes du bergeracois " Les Amis de la Poésie". Il s’appelait Abel, Bernard Lesfargues. C'était un poète aussi connu pour son travail de traducteur d'oeuvres espagnoles et catalanes, parmi lesquelles "la maison verte" qui révéla en 1969  Mario Vargas Llosa. En 2015 il fut honoré par la Catalogne, à Barcelone où une bibliothèque porte son nom. La petite église d'Eglise Neuve d'Issac était pleine d'une foule d'amis et de membres de sa famille affligés, notamment un de ses petits- fils qui relata les souvenirs de son enfance avec son grand- père. 
    Dans un de ses livres de poèmes, Bernard en écrivit un dont le titre était « Mon enterrement » et dans lequel il exprimait toutes ses volontés : écouter le Requiem de Gilles du XVIIe siècle, chanter « Aquelas montanhas » et « Montanyes regalades » sans oublier, après la cérémonie, de boire, sur le compte de ses héritiers, les vins qui vieillissaient dans sa cave. Un vœu exaucé. Bernard a pris son envol vers le firmament azuré. Sur les ailes poétiques de ses œuvres littéraires.

    Alain Desfarges, de Lamonzie-Saint-Martin