Sala matinada, de Gilbert Borgés
Veiqui un daus famos "Raibes negres" de Gilbert Borgés que nos laisset a la debuta de l'estiu passat.
°°
Sala matinada. Peça sorna. Lum grisa. Nonmas una lampa penduda au plafons. Mueble en cirier bien cerat. Telefòne pejat (1) a l'aurelha. Fau zo far. Rogier en prumier. Totjorn lo sonar dabora. Aprep, a començat de beure. Dotze litres per jorn. Fau pas trainar(2). Sonarai los autres aprep.
- Rogier, te sòne per te dire que ma mair es defuntada questa nuech.
- A ! Que se passet ?
- Aguet un malaise. La menerem a l'espitau e es mòrta dins la nuech. La sebelissem(3) dimarç coma mon pair.
- A ! E contunharas de venir me veire, tu ?
- Segur. Perque vendriá pus ?
- A perpaus ! Voliá te damandar… Coma vai la mama ?
A començat dabora aüei, lo Rogier. Sala matinada.
Gilbert Borgés.
Vocabulari : (1) collé (2) je téléphonerai ( 3) nous l'enterrons, nous l'ensevelissons.