Ok

En poursuivant votre navigation sur ce site, vous acceptez l'utilisation de cookies. Ces derniers assurent le bon fonctionnement de nos services. En savoir plus.

Vaque coma me, de Jan-Peire Reidi

JP Reidi.jpegDins son brave libre L’Aubre solet, l’escrivan lemosin Peire Lallet conta que son pair, « lo pair Jan », perdiá pas una ocasion de picar la curiosetat de son dròlle. Quante un avion passava, que quò ’ribava pas tan sovent qu’aüei, eu li credava :
« Pitit, vaque veire l’avion ! »
E, quante aviá mestier d’agusar la lama de la faucherza :
« Pitit, vaque virar la mòla ! ».
Vaque es un imperatiu de la seconda persona dau singular dau verbe venir que se ditz pas nonmas per apelar un chin o ben far segre las ovelhas. Òm auva sovent las mairs zo dire a lur mainatge, per exemple. Per convidar una persona que òm tutia, òm pòt li dire :
« Vaque minjar la sopa coma nautres ! »
Dins sa Grammaire limousine, p. 266, Chabaneu explica que vaque es benleu la reünion de ven e de ’quí (en francés : viens e ici), emb un desplaçament de l’accent sus la prumièra sillaba. Quo es nonmas una ipotesi. L’explicacion « ven ’quí » ’niriá finament si tots disian  *véque, coma nautres que parlem è, e si lo parlar è era mai ancian, mas los que parlen a disen « vaque », emb un a long…
Chabaneu fai remarcar que « vaque » = « *ven quí » siriá desjà un pleonasme e que fariam un doble pleonasme en disent : « Vaque ’quí ! ».
« Vaque » es una fòrma que s’auva en lemosin naut, mas que, a Tula, disen « vene » (Chabaneu, p. 266). Quò empaicha pas Jan dau Melhau, que ne’n es pertant pas loenh, escris :
« Vaque veire quauqua res de brave ! ». (Una jornada a la campanha)

Justament, s’es vut qu’a la campanha lo òrdres eran pas totjorn tròp amistos, subretot quante volian eslunhar quauque chin que japava japaras-tu aprep un estrangier. La gent eran pas tan mofles coma au jorn d’aüei :
« Taicí, raca de chin ! »
E la paubre béstia se tirava d’aquí la coá entre las pautas per pas ’massar quauque còp de lata o d’agulhada.
« Taicí », prononçat *teici,  ven probablament de « d’aicí » (Vai-te’n d’aicí !), coma quò se ditz enquera dins d’autres endrechs. Mas chausa amusanta, dins Lou Trésor dóu Felibrige, Mistral escris :
« TEICI, TAICI interj. que l’on emploie en Prov. pour appeler un animal, en Lim. pour le chasser » !
Anatz comprener… Mas una frasa sens gaire d’ambigüitat que aimavan dire, quo era : « Defòra n’es pas plen ! »
« Taicí, raca de chin ; defòra n’es pas plen ! ».
Quo es ben lo diable si òm pòt pas se far escoltar !

A Javerlhac, lo 30 de mai de 2018
Jan-Peire Reidi

 

Les commentaires sont fermés.